Lamentacions. Cada matí, al sortir de l’hotel, amb
trobo amb un vellet que se’n va a pregar. Al vespre,
tornant a l’hotel, torno a trobar-me sistemàticament
el mateix vellet que torna a casa seva.
Al cap de cinc dies, la curiositat fa que parli amb ell.
- Perdoneu, però us he vist venir cada dia a pregar
aquí... Des de quant hi veniu a passar-vos-hi tot el
dia?
El vellet respon amablement:
- Ah, aviat farà cinquanta anys.
- ¿Cinquanta anys de pregàries ? És meravellós... I, si no
és indiscreció: per qui pregueu?
- Pel matí, prego per la pau al món i la fraternitat
entre les persones. Al migdia, prego perquè es trobi
una solució al problema de la fam al món i totes les
malalties de la superfície de la terra .
- Admirable! ¿I que sent quan prega en aquest lloc sagrat ?
- Bé, tot s’ha de dir: hi ha dies que, realment, tinc
la impressió d’estar parlant amb la paret !!