La paraula del dia

[DeepButi]

Dedicat a la peach, una de les poques, poquíssimes, persones del ButiNET que ha demostrat interés i amor per la nostra trista, pobra i tant poc estimada llengua.

NORMES. S'admeten comentaris, però NO noves paraules fins passades al menys 24h de la última.
___________________________________________________________
gebre
m. [ME] [LC] Cristalls de glaç que en temps fred la boira diposita principalment sobre superfícies verticals, a les puntes i a les arestes dels objectes, i poden formar gruixos considerables creixent de cara al vent.

gebrar
1 v. intr. [ME] [LC] Dipositar-se gebre.
2 1 tr. [HO] Recobrir (fruites confitades) amb una capa de sucre que, un cop cristal·litzat, recorda el gebre.
2 2 tr. [HO] Fer que (en un licor) cristal·litzi sucre en una branqueta d’anís.

Veus? cada dia s'aprén alguna cosa. Jo només sabia la primera acepció. Això de "principalment sobre superfícies verticales" em desconcerta una mica. Jo hauria dit "principalment sobre fulles, arbres i similars".

Verb curiós que no existeix en castellà, que només disposa del nom comú, però no de l'acció.

Maca, oi?

[DeepButi]

Ostres, rectifico. En castellà també existeix. I curiosament sí que hi hauria associat els altres significats, de fet prioritàriament!

escarchar.

1. tr. Preparar confituras de modo que el azúcar cristalice en lo exterior como si fuese escarcha.
2. tr. Preparar una bebida alcohólica haciendo que el azúcar cristalice en una rama de anís introducida en la botella.
3. tr. En la alfarería del barro blanco, desleír la arcilla en el agua.
4. tr. Salpicar una superficie de partículas de talco o de otra sustancia brillante que imite la escarcha.
5. tr. ant. Rizar, encrespar.
6. intr. impers. Congelarse el rocío que cae en las noches frías.

escarcha.

(De or. inc.).
1. f. Rocío de la noche congelado.


Observeu la definició ... segons la RAE el gebre seria la congelació de la rosada mentre que segons l'IEC el gebre té identitat pròpia. .

Això de la lingüística és gairebé tant complexe com la Botifarra!

[DeepButi]

Ostres ostres ostres.

Veus que maco? Mira que acabo de descobrir!

rosada

1 1 f. [LC] [ME] Gotes petites d’aigua que es formen per condensació directa del vapor d’aigua sobre els objectes refredats durant la nit. Caure rosada. La rosada de la nit.
1 2 [LC] [ME] rosada blanca Gebre .
2 f. [LC] [MD] Rubèola.

Rosada blanca és sinònim de gebre. Preciós.

[peach]

Ohhhhh q bonic!!!!! ara serà com estudiar el català a la UOC...

Gràcies Deepie!!!! això de la "rosada blanca" m'ha agradat molt... amb el fred q fà la faré servir molt aviat......

[DeepButi]

Estava pensant ... rocio i rociar ténen clarament la mateixa arrel. En canvi en català rosada i ... ruixar! no s'assemblen tant.

I de ruixar, una utilització ben particular: ha caigut un ruixat!
I ja posats ... què me'n dieu de quan plou goteta xim xim ... eh?

Preciosa foto de rosada, que no gebrada, peach.

Ah, els monosílabs només s'accentuen si és per distinguir entre dos significats diferents, p.ex. es pronom (o article quan es parla salat) i és verb, ma pronom i mà extrem del braç, però no pas fà tot i que podria confondre's amb la nota musical ... Si mira, misteris del llenguatge.

[peach]

... catxis!... justament he pensat en la nota "fa" i he dit... doncs li afegeixo una tilde q fa com maco i tal...

[lanena]

Doncs, mira per on, Deep, rosada i ruixar provenen del mateix mot llatí ros, roris, que com a verb presenta la forma roscidare. De totes maneres ruixar te una semblança increïble amb el mot àrab modern ruisha que te exactament el significat català que tots coneixem.

Òndia, mai m'hauria pensat que hi haguessin mes amants del mot "ruixar" per aqui

[DeepButi]

AAAAggggggggg!!! distingir, disculpes. No pas distinguir.

I si tot plegat ho ruixem amb un bon vinet?

Coi, però si parlàvem de gebre! Mira on hem anat a parar.

Per cert, accentuen s'accentua? I accentua s'accentua? Els diftongs em maten.

[DeepButi]

Les paraules estan vives ... venia amb la d'avui ben pensada, però de sobte se n'ha colat una altra. I mira, li ha passat davant, coses de la vida.

engavanyar
v. tr. [LC] La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.

No, no és una paraula super-mega-hiper-extranya. Tampoc és d'ús qüotidià, però tothom l'entendrà i es pot fer servir sense manies.

I clar, era imperatiu fer una miqueta el curiós:

gavanyar
v. tr. [LC] Fer malbé.

Veus, ja he aprés alguna cosa jo també. Coneixia engavanyar, però no gavanyar.

I no em digueu que no és preciosa l'expresió qui-sap-lo.

[DiaBLiLLo]

Carai, tan llegir tan llegir m'he dit a mi mateix... hi ha paraules que realment s'utilitzen diariament i en realitat el significat li varen donar un "territori" per dir-ho d'alguna manera i s'està extenent pels seus voltants.

(Accepto rectificacions de llenguatje/ortografia)

Tanmateix la paraula a la que em refereix-ho és: Cardar
Aquesta paraula l'utilitza sobretot la regió d'Olot. El fan servir amb un significat de: Ficar. Ex: Carda la roba a la rentadora.

Cardar:
1 tr TÈXT 1 Pentinar (la llana, el cotó, etc) amb la carda per poder-la filar millor.
2 intr vulg 1 Fer l'acte sexual.

Carda:
1 TÈXT 1 Cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que hom aprofita per a perxar certs teixits.
2 Instrument primitiu, emprat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana, que consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro.
3 Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, la llana, el jute, etc, que té per finalitat de desagregar i fer paral·leles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades.
2 OFIC Raspall proveït de pues d'acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar les llimes.

[xals_6]

Se que no be massa a cuento pero us deixo una frase per fer-hos pensar:

Tot junt s'escriu separat i separat s'escriu tot junt

[DiaBLiLLo]

Tot seperat no s'escriu junt ni junt s'escriu tot seperat

[DeepButi]

Ja veig que engavanyar no ha despertat passions. Era d'esperar .

Cardar, cardar ... si voleu veure xollar (tondre, esquilar), cardar i filar la llana, no us podeu perdre la Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll, a mitjans de maig.
Abans repartien angelets, escarola rebossada (o era enciam?), però fa anys que no hi vaig i no sé si encara en fan.

Aquest és un verb que ha acabat servint per qualsevol cosa, gairebé tant com el verb fotre.

A la botifarra hi és omnipresent:
Què cardes! Quan el company la pifia estrepitosament.
M'han cardat l'As per burro. Doncs això, a mi em passa sovint.
No cardis!, tu també?. Quan et refallen amb traïdoria.
Els hem ben cardat!. Un capot sempre és un capot.

... i anar-hi anant.

[lanena]

Eps DeepButi!
Mira per on, engavanyar i gavanyar no provenen de la mateixa arrel.
He pres el diccionari etimològic de l'EC i engavanyar deriva d'un capot amb mànigues que es deia gavany, mentre que gavanyar (fer malbé), és una divertida metàstasi del mot barganyar, del occità antic.
La meva àvia sempre feia servir el verb gavanyar, era de Calaf. I mai a la vida havia sentit parlar d'"engavanyar" (andevé la Sole)

Lo de cardar... nomes trobo referències pel que fa a cards i teixits...

Però no, no m'agraden tant aquests mots com "ruixar"

Anna.

[culdetaverna]

xiuxiueig

[de xiuxiuejar]

m 1 Acció de xiuxiuejar.

2 So que fa una persona o una cosa que xiuxiueja. Del confessionari venia un monòton xiuxiueig.


No sé que diria en Ramon Solsona si mai llegís aquest post...