Dites, Festes i costums Catalanes

Temes que fa més de dos mesos que no tenen activitat.
BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

Dites, Festes i costums Catalanes

EntradaAutor: BET » 12 des. 2007, 19:44

Cagatió:

Aquesta és una de les nits màgiques de l’any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta festa cal saber que antigament l’arbre era la font i matèria primera per a tota mena d’eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales....), per tot això calia fer una festa on l’arbre fos el protagonista, una mena de festa de l’arbre, a determinats llocs del món s’engalanaven els avets i d’altres mentre se’l cremava se’l presentava alhora com a font de joia i alegria, d’on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces... que després, durant els dies de Nadal s’anirien consumint.


La festa del “Caga tió” també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l’Olentzero-emborra, a l’Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d’Aran el Nadau Tidún... . El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l’abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l’adornava, se’l disfressava i pintava.




Resulta ser una festa molt familiar i cassolada i a cada llar se l’ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada. (Veure les diferents versions del “Cagatió”)


Era costum, al punt de la mitjanit, de celebrar la comunitat cristiana la litúrgia de la missa, l’anomenaven la Missa del Gall.
BET l’ha editat per darrera vegada el dia: 08 gen. 2008, 11:49, en total s’ha editat 2 vegades.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 12 des. 2007, 19:53

L'àpat de Nadal té una gran tradició, i el couen i se'l prenen tots plegats al mig de les places dels pobles i ciutats (ve a ser una mena de ranxo on tothom és convidat i ho comparteixen tot). Fan servir una recepta molt especial amb 10 ingredients:


2 patrolls de pau i felicitat
1 grapat de bones intencions
4 pensaments d'estimació
3 pessics de tolerància
2 unces de solidaritat
8 kilorons de diàleg
5 polsims d'amor
2 manats de tendresa
1 bonyoc de pessigolles
ah! i l'últim, el secret del cuiner: 3 lliures de petons.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

Seguin amb el cagatió....

EntradaAutor: plana » 12 des. 2007, 19:55

TIÓ DE NADAL - Recull - Cançons per a fer cagar el tió

Aqui podeu "triar i remenar"!!!!......

• Caga tió, caga torró pel naixement del Nostre Senyor. Popular a Girona
• Tió, tió, caga torrons d'aquells tan bons crec al pare, crec a la mare,
no em pixo al llit, caga fora i ben seguit. Popular a Banyoles
• Tió, tió, caga torró d'aquell tan bo; si no tens més caga diners,
si no tens prou fes un pet i remou. Popular a Banyoles
• Tió, tió, caga torró d'avellana i de pinyó si no vols cagar cop de bast va. Popular a Olesa de Montserrat
• Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners,Caga tió, caga torró
pel naixement del Nostre Senyor. Popular a Girona
• Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners,
• si no tens prou caga un ou. Popular a Terrassa
• El dia de Nadal posarem el porc en sal la gallina a la pastera,
el poll a dalt del pi, toca, toca el violí; ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates, gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons, la guineu els ha tastat, diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre que seran un poc millors;
torrons d'avellana, torrons de pinyó, caga tió, si no et daré un cop de bastó. Popular a l'Alforja
• Caga tió, caga torró, i si és d'avellana encara millor. Popular a Prats del Lluçanès
• Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners,
si ja tens massa caga una carbassa. Popular a Blanes
• Caga tió, caga torró; si no et daré cop de bastó. Popular a Barcelona
• Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera, i el poll a dalt del pi, toca, toca Valentí. Popular a Barcelona
• Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi.Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons, que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat, diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc, ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot. Popular a Barcelona
• Tió de Nadal, dóna torrons i raja vi blanc.
No ens doneu arengades que són massa salades. Popular a Valls
• Caga tió, si no et donaré un cop de bastó. Popular a Barcelona
• Tió, tió, caga torró; caga amb força
que és més bo; si no tens més caga diners. Popular a Girona
• Ara venen festes, festes glorioses, dones curioses
renteu els plats, renteu els tiónells, que el tió està carregat
de torrons d'avellana, de torrons de pinyó. Per la virtut de Déu t'ha dat,
caga tió ben aviat. Popular a Montcada
• Caga tió, que et daré un cop de bastó; si no cagues torró fi
no dormirs amb mi. Popular al Bages
• Tió, tió, tronc de Nadal; caga torró i pixa vi blanc. Popular a Barcelona
• Tió, tió, cagatorró, d'avellana i de pinyó, pel naixement de Nostre Senyor; que ja seré un bon minyó. Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap. Popular a Prats del Lluçanès
• Caga tió, pastetes i torró; caga tió i pixa vi blanc; no caguis arengades
que són salades caga torró, que és molt millor sinó et donaré
un cop de bastó. Popular a Tarragona
• Tió, tió, caga tió; caga coses bones dolentes no. Si no vols cagar cop de bastó. Popular a Ripoll
• Caga tió, caga torró si no et donaré un cop de bastó. Popular a Sant Boi
• Caga tió, caga torró; torró de Nadal, si no tens més caga diners
si no tens prou caga un ou. Popular a Sant Boi
• Caga tió, un bon cagalló, si no tens avellanes ni tens torró tira't un pet i que soni ben fort. Popular a Barcelona
• Caga tió, d'avellana i de pinyó, si no vols cagar garrotada va. Popular a Terrassa
• Caga tió, una llauna* de torró pel pare i per la mare
i per mi no. * també diuen: "una teula..." o "una barra de torró" Popular a Olot
• Caga tió, d'avellanes i torró; pixa vi blanc de les festes de Nadal.
Ara venen festes festes glorioses menjarem conill
i llebres si en tenim. Caga tió si no vols cagar et donaré un cop de bastó. Popular a Santa Margarida de Montbui
• Caga tió, d'avellanes i torró; tant si cagues com si no et donaré un cop de bastó. Caga tió!!! Popular a Barcelona
• Caga tió, caga neules i torró si no vols cagar serà pitjor. Popular a Cassà de la Selva
• Caga tió, caga neules i torrons,que són molt bons;
crec al pare crec a la mare no em faig mai el riu al llit, caga tió ben seguit. Popular a Cassà de la Selva
• Caga tió, com més cagaràs millor; caga torrons d'aquells més bons. Popular a Bordils
• Tió, tió, caga torró, pel naixement del Nostre Senyor;
com més cagaràs més content em faràs. Popular a Girona
• Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió i bon Nadal que Déu ens do. Popular a Girona
• Parenostre del tió, bona nit que Déu nos do; ara vénen festes,
festes precioses, dones curioses; menjarem gall dindi,
menjarem torrons, coques de pinyons.
Caga tió, caga torró, d'avellana i de pinyó
i si és del més fi encara millor. Popular a Girona i a Manresa
• Tió, tió, caga torró; si no vols cagar no et donaré menjar. Popular a Girona
• Parenostre del tió, un bon any que Déu nos do;
ara vénen festes, festes glorioses. Dones curioses, renteu els plats fregueu els tionells, que el tió ja està empipat! Popular a Barcelona
• Caga tió, de mel i mató; de sucre ser millor; caga torrons
i pixa vins dels bons. Popular a Barcelona
• Torronets baixeu del cel, per la Verge Maria; als que ploren
no els hi doneu, per la Mare de Déu. Tronca de Nadal, dóna torrons,
i raja vi blanc. No donis arengades que són salades. Popular a Valls


• Per Nadal posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, el poll al cap del pi. Ara baixen bous i vaques i gallines amb sabates,
i capons amb esperons. Correu, correu minyons, que la vella fa torrons;
el vicari els ha tastat diu que sn un xic salats! Baixar Santa Anna,
tota arremangada; baixar Sant Lluc, tocant un canut. Popular a Lleida
• Tió de Nadal no caguis arengades, que són salades;
caga torrons que són més bons, caga taronges que són ben dolces. Popular a Lleida
• Caga tió, tió de Nadal, posarem el pocs en sal, la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi; toca, toca, Valentí. Ara passen bous i vaques,
gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons, el vicari els ha tastats diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi mel; Marieta, posa-hi sucre, que seran un poc millor
i així cagarà el tió; tió de Nadal, que caga torrons i pixa vi blanc. Popular a Barcelona
• Tió, tió, caga torró d'aquell tan bo pel pare, per a la mare,
i per a tota la mainada. Popular a Girona
• Pare Nostre del tió, bon Nadal que Déu nos do. Ara vénen festes,
festes glorioses; dones curioses renteu els plats, renteu-los bé,
que Nadal ja ve. Rabassó de pina vella, tu que ets tort i mal igual,
més m'estimo la teva merda que el cap del meu corral. Popular a Girona
• Caga tió, caga neules i torrons, que són molt bons;
crec al pare, crec a la mare, no em faig mai el riu al llit,
caga tió de seguit! Popular a Cassà de la Selva
• Tió, tió, caga torrons, dels bons, dels quatre cantons;
si no vols cagar en .... et pegarà. Popular a Prats de Lluçanès
• Tió, tió, caga torró, si no vols cagar en ....... et picarà. Popular a Llagostera
• Caga tió, caga neules i torró, d’avellana i de pinyó, i si són dels fins millor. Popular a Barcelona
• Nadau tidún, raja tidún, se nu vos rajar te daré un cop de bastún. Popular a la Vall d'Aran
• Tronca de Nadal, dóna figues, dóna caramels, dóna arengades
que són salades. Popular a Llesp
• Tió de Nadal, raja tió, dóna coses bones i dolentes no.
No donguis arengades que són salades; dóna torrons i raja vi blanc. Tió de Nadal, raja tió. Popular a Cervera

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 13 des. 2007, 14:21

LES LLUMS de NADAL


Guarnir amb llums carrers i llars, son tradicions realment antigues i que fan referència a la disminució de la durada del dia, sobretot en els països Nord-Europeus, on els hiverns són de dia curt i temperatures extremes, hi havia la creença de que la gent havia d’encendre llums, i focs per ajudar al sol a vèncer la seva particular batalla contra la foscor.


Quan realment la batalla estava guanyada, i el dia tornava a allargar-se, la gent guarnia les seves llars amb corones, guirnaldes verdes, i roges per celebrar la victòria ( però mai abans del solstici, duia mala sort, degut a que la batalla encara no s’hauria guanyat)

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 13 des. 2007, 14:53

13 de desembre, Santa Llúcia

Era considerada la patrona de les modistes, i protectora de la vista. Per aquest motiu hi havia aquestes dites, expressions i frases fetes:
Santa Llúcia!
expressat quan algú troba una cosa perduda.

Santa Llúcia et conservi la vista!
Per Santa Llúcia un pas de puça

referit a que sembla que el dia es vol començar a allargar, encara que no ho fa fins el dia del solstici d'hivern.

En aquest dia començava la Fira de Santa Llúcia, considerada com el preludi de les festes del Nadal, és per això que es posen a la venda els primers avets i arbres de Nadal, les figueres del Pessebre, i tota l'ornamentació de les festes nadalenques.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 18 des. 2007, 12:50

És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal.

“Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva”


El dia està centrat bàsicament entorn del dinar; es comença una mica més tard del compte i s’aprofiten les restes del dinar d’ahir, com el rostit, i es solen fer canelons, els convidats ja no són només els familiars sinó que també vénen amics, amigues, companys, companyes... com més gent millor.

“Per Santa Caterina ven la gallina;
per Sant Esteve, que torni a ésser teva”




En Pau Riba, en una cançó referida als àpats de Nadal i Sant Esteve deia:

“El matí de Sant Esteve
els galls ja no cantaran...”


El sobretaula s’allarga i la tarda s’enfosqueix aviat. La gent amb la panxa plena, amb tants dies seguits de festa, amb l’escalfor de la llar i les poques hores de sol... tot plegat amb l’esgotament fa que aquest dia es vagi a dormir d’hora.

“Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre”

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 18 des. 2007, 12:54

[img][img]http://img410.imageshack.us/img410/4834/familia150te9.jpg[/img]
[/img]






M'agradat l'imatge la trovo acollidora

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 18 des. 2007, 12:59

ups no va aqui limatge :oops:

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 19 des. 2007, 09:40

la rifa de nadal

El costum de la loteria, de les rifes, encara que s'estengui tot el llarg de l'any, és durant aquesta temporada que entra dins la tradició comunitària. És interessant de constatar com gairebé totes les rifes del cicle nadalenc tenen una intencionalitat benèfica, i és amb motiu, o excusa, d'aquest esperit que arriben a adquirir més popularitat, pel damunt de les de la resta de l'any. Altrament, hom es deu veure més en cor de temptar la seva bona estrella durant aquests dies, amarats de màgia benefactora, que no pas en altres dies de l'any menys propicis

el quinto o loteria vella

Durant les llargues vetlles de les nits d'hivern, i sobretot els dies de Nadal, hom es distreia amb el joc del Quinto.
El joc del Quinto (actual bingo) neix de les mans de Lluís IV, rei de França, per tal de crear recursos per a l'Estat. Aquest fou ideat per dos aventurers italians i consistia en una combinació matemàtica dels números compresos entre l'1 i el 90. D'aquests 90 números se'n treien cinc i els jugadors podien jugar d'avantmà per un, per diversos, o per tots cinc alhora.
Carles III adoptà aquesta loteria com a model oficial de l'Estat el 1763
BET l’ha editat per darrera vegada el dia: 19 des. 2007, 10:55, en total s’ha editat 1 vegada.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 19 des. 2007, 09:53


Els focs de la nit de Nadal Diferents poblacions, nit del 24 de desembre


Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs, ja sigui en forma de fogueres o bé amb forma de torxes fetes amb tot tipus d'herbes. Aquesta és una pràctica que és hereva de mil-lenaris ritus propiciatoris de la fertilitat i d’expulsió del mal.

Els ritus de foc del solstici hivernal

El foc havia estat un element característic de les festes i ritus vinculats al solstici d’hivern. Segons James Frazer, quan a l’antic Egipte el 25 de desembre era el dia de la nativitat del Sol segons el calendari julià, els celebrants sortien a mitjanit i cridaven: “La Verge ha parit! La llum està augmentant!“. Representaven al Sol naixent amb la imatge d’un nen que era ofert per a la seva adoració i encenien grans lluminàries. Encara avui, s'encenen focs i fogueres durant tot el cicle nadalenc, de Nadal a Reis, del 21 de desembre al 6 de gener, i especialment en tres moments: la nit de Nadal, la nit de Cap d'Any i la nit de Reis.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 08:59

Sant Esteve
26 de desembre

Sant Esteve va ser el primer màrtir, un dels set diaques de la primera comunitat cristiana de Jerusalem. Va morir lapidat.

El Dia de Sant Esteve, molt celebrat a Catalunya, no ho és tant a la resta d'Espanya. Igual que succeeix per Nadal també té la base en el dinar que aplega família i amics a taula.

La gran quantitat de menjar que es fa per Nadal i el fet que sovint en sobri ha fet que els plats típics de Sant Esteve siguin els que es poden fer amb allò que queda de l'escudella i del rostit. Així doncs, els canelons són el menjar per excel·lència el 26 de desembre

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:01

Sants Innocents ( 1ª part )

28 de desembre

El rei Herodes va ordenar que matessin tots els nens menors de 2 anys que havien nascut a Betlem i Judea per no ser destronat pel Messies que acaba de néixer. Aquesta matança d'infants innocents és l'origen de la celebració del 28 de desembre: Dia dels Innocents. Antigament aquesta diada es començava a celebrar la vigília, ja que va ser aleshores quan Herodes va començar a perseguir es infants que havien nascut a Betlem i a tot el territori de Judea.

Aquest origen religiós s'ha perdut i l'explicació que el dia dels Innocents sigui jocós podria raure en el fet que aquest dia començaven les anomenades llibertats de desembre i la població es lliurava a llibertats que reprimia durant tot l'any. Aquest costum el resumeix el refrany popular:

De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:03

Sants Innocents (2ª part)




Un altre dels esdeveniments que podria explicar l'origen de les innocentades es va produir a Barcelona. Sembla que el rei En Jaume va voler traslladar el cos d'un Sant Innocent, però aquest, miraculosament, s'escapava cada vegada i tornava a la seva seu. Molts creuen que les entremaliadures del sant podrien haver originat les innocentades. Bé, sigui com sigui, aquesta jornada serveix perquè la gent intercanviï bromes i enganys. La broma més típica consisteix en enganxar llufes, ninots de diaris retallats, a l'esquena de la gent.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:05

Cap d'any (1ª part )
31 de desembre

El 31 de desembre, Sant Silvestre, sempre s'ha considerat com a dia de les bruixes. No és d'estranyar ja que és el darrer dia de l'any i és quan aquestes aprofiten per planejar les activitats que faran el proper any.

A banda de la diada de les bruixes, a Catalunya el 31 de desembre també s'associa amb l'Home dels Nassos. Els adults diuen als nens que aquest home té tants nassos com dies li queden a l'any. Els infants surten al carrer buscant algú amb 365 nassos sense pensar que només queda un dia per acabar l'any.

A banda dels fets més tradicionals, el fet és que el sopar i la festa de Cap d'Any són esdeveniments esperats per molts. A diferència de l'àpat de Nadal, el 31 de desembre s'acostuma a celebrar més públicament. El fet que durant molts anys al nostre país només hi hagués una o dues cadenes de televisió, han popularitzat el costum de menjar els 12 gotims de raïm escoltant les campanades, primer del rellotge de la plaça del Sol de Madrid, i després de molts altres campanars.

El costum de menjar raïm, tot i que no és una fruita d'aquesta temporada, comença a principis d'aquest segle i, de fet, es deu més a interessos econòmics que a una altra cosa. Tot va començar quan el dia de Cap d'Any de 1909 les persones que tenien camps de cultiu de raïm van aconseguir desfer-se de tot l'excedent popularitzant el costum dels raïms de la sort. La tradició s'ha estès a alguns països llatins.
BET l’ha editat per darrera vegada el dia: 28 des. 2007, 09:34, en total s’ha editat 1 vegada.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:07

Any nou ( 1ª Part )

1 de gener

El motiu religiós que explica la celebració de l'1 de gener no és altra que la circumcisió i la imposició del nom a Jesús. I és que el poble jueu, com molts d'altres, circumcida tot els nens que neixen com a senyal de consagració i de vassallatge a Déu. Ho feien 8 dies després del naixement i pels jueus suposa l'entrada a la vida religiosa. En l'actualitat, no se celebra tant la circumcisió del Nen Jesús sinó la maternitat de Maria.

A banda de la tradició religiosa, el dia 1 de gener hi ha molta gent que també s'aplega per començar l'any dinant plegats. D'altres, però, aprofiten per quedar-se a casa i descansar de la festa de la nit anterior
BET l’ha editat per darrera vegada el dia: 28 des. 2007, 09:38, en total s’ha editat 1 vegada.


Torna a “Relíquies”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 31 visitants

cron