EntradaAutor: CarlesG » 11 maig 2004, 09:19
Amic Ciutat, la jugada tal com l'expliques tu no té cap sentit ni lògica, i no crec haver-la vist mai.
Ara bé, he sentit dir a teòrics de la butifarra (cosa que jo no sóc, com ja saps) que si el company surt de petita, el de la meva esquerra MATA i jo puc passar SENSE PERDRE FIGURA, he de passar la manilla.
Aquesta jugada té un cert sentit: si l'as el té el meu company, en principi no passa res; si el té el de la meva esquerra, puc agafar-lo a la següent arrastrada, i si el té el de la meva dreta, tampoc passa res (llevat que el tingui sol, cosa que a vegades pot passar).
Però he de confessar-te una cosa: malgrat que no estic gaire convençut de la jugada (bé, cada dia estic menys convençut de res), el dia del Campionat cuca-morfeístic de La Garriga la vaig fer i això em VA FER PREDRE la partida i, potser (qui sap!) el Campionat. Si hagués matat de manilla i hagués tornat a arrastrar, haguéssim guanyat la partida (i un pernil?). El meu company no em va assassinar allà mateix i encara em dirigeix la paraula, la qual cosa és un gran consol.
No vull trepitjar l'autoritzada opinió del DeepButi, a qui vaig demanar immediatament la seva intervenció perqué em defensés davant l'eventual ira del meu company, però crec recordar que em va dir que... depèn! Qiue amb el joc que tenia, no ho havia de fer, però en una altre cas, no hagués estat malament.
Per tant, conclusió defitiniva: tal com l'expliques tu, jugada nefasta; tal com l'explico jo, jugada admissible... però depèn del joc.
En fi, tot depèn... com a la cançó.
(Lamento no ser més dogmàtic, però "doctores (DeepButis) tiene la Iglesia").
Una abraçada
P.D. Qualsevol dia d'aquest el DeepButi em demandarà per al·lusions. Perdona'm!