burro català o `"toru espanyol" aixo es la questi

Temes que fa més de dos mesos que no tenen activitat.
Catalunya-lliure

EntradaAutor: Catalunya-lliure » 21 ago. 2004, 10:25

Be primavera , jo tinc uns dubtes:

el problema quin es????????????

que el pobre fritz s'hagi descuidat la comunitat valenciana com a lloc on es juga a la botifarra

o que hagi considerat la mateixa comunitat valencia com a participant dels països catalans

adeuuuuuu

post: Visca els països Catalans lliures de invasors

bruixeta
Barretina
Barretina
Entrades: 205
Membre des de: 18 set. 2002, 20:35

EntradaAutor: bruixeta » 21 ago. 2004, 18:49

Bones he estat buscant varietats de la butifarra i concretament a valència, es juga un joc molt semblant a la butifarra, que es diu manilla si voleu veure les diferencies, que hi ha entre la manilla i la buitfarra, podeu anar aquí i les trobareu.

http://www.gestialba.com/public/juegoscast03.htm

DeepButi
Barretina
Barretina
Entrades: 1380
Membre des de: 12 nov. 2002, 11:30

EntradaAutor: DeepButi » 23 ago. 2004, 10:28

La Manilla és un joc de cartes que fins fa pocs anys també es jugava habitualment a tot Catalunya. La botifarra l'ha desplaçat totalment i avui és molt poc habitual trobar qui hi jugui.

Hi ha vàries descripcions disponibles, per veure'n una més complerta feu clic aquí.

A mi em sorprén de totes les descripcions que he trobat una omissió respecte al què jo creia un element fonamental: a la Manilla, les cartes no es barallen al acabar cada dat, només es talla, de manera que la memòria per recordar com s'ha jugat el dat anterior és fonamental per fer hipòtesi molt aproximades de qui té cada carta.

Queda algún jugador de Manilla per aquí que pugui aclarir-m'ho?

Apa, tingueu manilles.

Visitant

EntradaAutor: Visitant » 29 ago. 2004, 21:43

jean - email
Por favor, un poco de respecto a Espana.

No hay muchos paises en Europa en los cuales las regiones tienen tanto poder.

En cataluna podeis hablar catalan, teneis vuestra television en catalan y tantas cosas mas ...

Espana es un pais rico por su diversidad de regiones y que respecta las diferencias de cada uno.

El que no quiere el toro que no lo ponga en su coche y nada mas (yo no lo tengo) pero que respecte la libertad de pensar de los otros.

Personalmente un 'burro' me parece inadecuado para una region tan rica como cataluna que no tiene nada que ver con la estu

Oriol Farran Bassella

EntradaAutor: Oriol Farran Bassella » 30 ago. 2004, 14:52

Ja fa temps, especialment a Terres Gironines, veig que proliferen el “burros catalans” enganxats als cotxes i des de fa uns mesos, el fenomen es va estenent per tota Catalunya.

Teòricament, el burro català neix a Banyoles com un símbol enfrontat al toro d’Osborne, però el que no saben aquells qui pensen que és un símbol de reivindicació catalanista, és que el burro és fruit d’una aposta entre espanyolistes d’ultradretes.

El guarà català és una raça d’ase original de Catalunya que es va donar a conèixer durant els segles XIX i XX per ser molt apreciat a l’estranger, realitzant-se nombroses exportacions a França i fins i tot als Estats Units. Existeixen dues varietats del guarà català, l’originaria de la comarca d’Urgell i la vigatana i és precisament des d’aquí d’on podem començar a estirar del fil.

Encara que sembli impossible, el feixista Josep Anglada i Rius, ex membre de Fuerza Nueva i fundador del partit xenòfob Plataforma por Cataluña, va formar part de la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Vic, on hi resideix. Ho va aconseguir gràcies a una campanya d’explotació dels tòpics contra la immigració, amb històries sobre robatoris i violacions, moltes vegades inventades, però que van aterrir molts habitants d’Osona.

Aquest senyor (si li podem dir així, també va presentar la seva candidatura a l’Ajuntament de Premià de Mar quan estava bullint el tema de la mesquita i va ser precisament durant les festes de Sant Cristòfol, un 10 de juliol de l’any passat, quan acompanyat del seu amic Ángel Ruíz Ayúcar, ex militar i escriptor habitual a la revista Fuerza Nueva, van fer el que ells van anomenar “L’Aposta del Capó” (en referència a un episodi del seu enyorat cop d’Estat de Tejero), segons el qual l’Anglada, que curiosament és un gran amant dels animals, podria implantar la imatge d’un burro (el guarà vigatà a Terres Gironines com a símbol de l’independentisme en menys d’un any des d’aquella data. L’aposta va ser de 3.000 euros i, mitjançant l’ajut d’un cosí gironí amb una impremta i d’uns amics de Banyoles i Olot, els va guanyar, doncs el burro s’ha convertit en el símbol dels patriotes gironins i cada vegada més, de molts catalans.

POSEM FI A AQUESTA BURLA! FORA EL BURRO DELS FEIXISTES

l ignorant

EntradaAutor: l ignorant » 30 ago. 2004, 14:59

ASCENS I CAIGUDA DEL TORO DEL BRUC





Durant els anys 60, les carreteres dels territoris sota administració espanyola van omplir-se d'uns gegantins toros negres que anunciaven una coneguda marca de begudes alcohòliques. Aviat però, aquestes siluetes van ser incorporades al paisatge mental del franquisme: carreteres polsoses plenes de sots, sis-cents, camions Ebro i els sinistres i gòtics Seat negres del règim. De la mà de la propaganda, el toro d'Osborne va passar de la categoria d'anunci a símbol nacional, tant per als dissortats habitants de la península franquista com per als milions de turistes que ja provocaven la destrossa de les costes ibèriques. Per als més lúcids, el toro era un altre dels símbols de la rancietat absoluta del franquisme, l'imperiet i en general, dels casposos valors "espanyols".

Es van aixecar un munt de toros, que van anar rovellant-se tranquil·lament al costat de tota altra mena d'anuncis, fins que al 1988 la Ley General de Carreteras va prohibir la publicitat a les carreteres. Els toros d'Osborne anaven a ser desmantellats amb altres artefactes com ampolles gegantines, donuts mastodòntics o noies colossals en bikini. Tanmateix, els defensors de les essències pàtries imperials van alçar el crit al cel i van brandir aquella bonica paraula que, abans patrimoni dels rojos, des del 23-F tenia connotacions ben diferents: amnistia. Indult per al toro sagrat símbol de l'Espanya profunda que tot espanyol ha de dur dintre i tot estranger ha de contemplar amb respecte.

I així, el 1997, el Tribunal Suprem va concedir l'indult declarant el banyut més o menys monument nacional (tot i que fora més exacte declarar-lo monument nacionalista). Van quedar-ne uns 90, una colla al País Valencià: a Gandia, també en alguna comarca alacantina, n'hi ha un altre dins del campus dels tarongers a la Universitat de València, n'hi ha un a Mallorca, i al Principat el famós toro del Bruc. Veritables marques de propietat de l'imperiet sobre les nostres terres.

Després de l'indult, la febre del banyut va pujar com l'escuma: samarretes, clauers, enganxines de cotxe, cançons (torito bravo, ese toro enamorado...) símbol de l'espanyolisme caspós, va passar a ser defensat pels malalts de disseny, que, com sempre, es situaven més enllà del bé i del mal i trobaven buida la polèmica sobre el contingut polític del toro. D'haver viscut als anys 40 ben segur que haguessin trobat meravellosa la creu gamada o el jou i les fletxes, i s'haguessin oposat als detractors de llur dimensió política. Tanoques...!!

Mentre tant, dalt del Bruc, dominant l'Anoia, l'indultat toro podia sentir-se feliç i famós, amb la seva alçada de 14 metres i una superfície de més de 200 metres quadrats de xapa. Tanmateix, a la plana, es congriaven tot d'amenaces molt més perilloses que la Ley de Carreteras. I en efecte, el pobre banyut va començar ben aviat a ser víctima de tota mena d'atacs, més grans o més petits, fins arribar a la seva mort final. L'Observatori Colonial ha fet un seguiment de la història del banyut del Bruc des finals del 2001, any que pot marcar-se com l'inici de la impressionant escalada d'esdeveniments que finalment ha acabat amb l'únic Osborne del Principat.



Data indeterminada, 2001.

A Igualada, uns exaltats fan un akelarre en el qual es llença una forta maledicció sobre el pobre toro del Bruc. Algunes fonts sostenen que aquesta cerimònia sinistra marca l'inici de totes les desgràcies posteriors que precipitaran el dramàtic final del dissortat banyut.





Data indetermindada, 2001.

Un comando no emmascarat, jugant-se la pell i els dallònsis, s'enfila fins dalt de les banyes mateixes del banyut i li planta una estelada de les blaves (que no de les blaveres, ep!!)... Aquesta escalada poca-solta i perillosa (tenia Osborne assegurança a tercers) va ser una de les moltes micro-agressions que durant tot l'any va anar rebent el pobre toro: pintades, intents de 'serrar-lo, de cremar-lo, de mutilar-lo...





Tardor 2001: neix el projecte Monumentcat.







De camí cap a Igualada, dos camarades de la Lliga Anticolonial - que tot cal dir-ho, no s'havien mogut gaire del poble-, esfereïts per l'aparició sobtada imatge del toro sobre el Bruc, estan a punt de xocar contra un camió brutíssim, ple de trujes pudents i procedent de Cervera. Emprenyadíssims, decideixen que la presència del tal banyut és un fet ignominiós i que a més representa un perill per a la seguretat viària i un atemptat paisatgístic evident. Amb l'ajut de diverses substàncies tòxiques (voll damm, ducados, havana club, olives "La española"...) posen a funcionar llurs caparronets: així va néixer la idea genial del monumentcat.
El monumentcat és un projecte consistent en alçar un perfil de catigat (el famós gat totèmic dels garrafencs i substitut simbòlic anticolonial del banyut) de mida monumental (el doble o més de la mida del toro d'Osborne) i col·locar-lo al davant i al darrere del toro, a la manera d'un entrepà i, per tant, tapant-lo totalment. Ja que, segons la legislació colonial, els toros d'Osborne estan protegits i no es poden aterrar, la Lliga Anticolonial va acceptar ràpidament aquesta solució que respecta escrupolosament la llei.



Desembre 2001





Una fosca i freda nit de dissabte una colla de trinxeraries -probablement igualadins i probablement, ben gats- fan el primer intent - un pèl matusser i incomplet - de canvi de sexe del banyut del Bruc, de toro a vaca, decorant-lo amb unes boniques taques blanques de vaca suïssa.
Uns dies més tard, la forta nevada que cau al Bruc fa que al banyut se li congelin els dallònsis, el que reforça encara més el tímid procés de trasvestisme iniciat.
Tanmateix, una font anònima que afirma ser pròxima al toro parla per primer cop d'una depressió de la pobra bèstia, que amb tants atemptats sent molt baixa l'autoestima. Aquesta depressió hauria afavorit una crisi d'identitat que, combinada amb la gelada, hauria produït de manera espontània un seriós intent de canvi de sexe.



23 abril/2002



L'autodenominat "Escamot del Timbaler del Bruc" va decorar el toro per Sant Jordi amb unes boniques barres grogues i vermelles, molt similars a les de la senyera.
Tanmateix, la font pròxima al toro va informar que, un cop passats els efectes de la congelació i l'intent fracassat de canvi de sexe - els dallonsis es van descongelar i les taques blanques van ser rentades-, les esperances del toro van multiplicar-se en conèixer el projecte monumentcat. Va pensar -sempre segons la mateixa font- que podria convèncer la Lliga Anticolonial per transformar-lo a ell mateix en el macro-gat proposat. I per tal de fer una clara demostració de la seva voluntat real de ser estimat pels anoiencs, d'esdevenir un bon català i deixar enrera el seu passat espanyol i colonial, es va fer pintar de dalt a baix amb una imponent senyera. El banyut del Bruc volia esdevenir així un símbol que la colonització es pot curar: si el propi toro del Bruc es podia descolonitzar, potser fins i tot en Borrell encara fora recuperable!! Tothom l'estimaria i passaria a la història pràcticament com en Timbaler.
Cal dir que sobre aquest font, hi ha qui diu que es tracta d'una mauleta que li dona massa a l'amanita muscària des que va enganxar el seu nòviu fent-s'ho amb el seu millor amic (el millor amic del nòviu) i a qui el toro li parla les nits de lluna.




24 agost 2002


Durant la matinada del 24 d'agost, l'Escamot dels Vaquers per una Terra Lliure (EVTLL) va transformar el brau del Bruc en la vaca del Bruc.
El tal escamot declara que "El banyut, ara deixondit de la seva condició fatxenda, masclista i espanyola, i, per tant, convertit en una innocent vaca lletera, semblava agrair-ho, malgrat el sempitern posat de perdonavides que no se li pot llevar si no és mitjançant un xerrac. La desafortunada presència del toro, ert com un peixopalo, ja no ofendrà tant la vista de qui s'acosti a les terres del timbaler. Heu de saber, així mateix, que l'EVTLL declara no comprendre el significat que la gent espanyola dóna a aquesta bèstia. Si més no, troba incoherent que l'animal que representa les "virtuts" seculars de llur tarannà rebi sempre la fi, de les seves pròpies mans, en una plaça rodona. Amb tot, no espera pas entendre-ho. "

Per la seva banda, la font pròxima al brau va manifestar-se molt alegre. Segons ella, aquests processos de canvi de sexe són fotuts, però ja havia passat el pitjor. Alliberada de la seva feixuga tasca d'estandart imperial espanyol en terra enemiga (l'Anoia), la vaca del Bruc ja es podria dedicar tranquilament a pasturar i fer-se estimar per la bona gent de la comarca. El comentari més àcid dels analistes de l'Observatori Colonial feia més aviat referència a la malaltia de les vaques boges, apuntant a la possibilitat d'un contagi que portés els altres braus que queden als PPCC a la pacífica conversió en humils i bucòliques vaquetes.









12 octubre 2002

El toro del Bruc, a terra. Aquest fet tan simple té però al menys tres versions:


La primera versió ens parla d'una una acció de radicalitat artística sense precedents, en la que el banyut del Bruc - la pobra vaca havia tornat a ser convertida en brau a la força- va ser aterrat per un grup de desconeguts utilitzant una tècnica mixta de serra i soplet. Es tractaria d'una impactant obra de demolition art.

La segona versió ens du la trista estampa del banyut estés al terra com una coca, imatge viva de la desolació. Segons aquesta font -l'habitual pròxima al toro- , potser tants canvis havien estat massa per ella i l'obcecació de les autoritats imperials en que fos un toro-icona opressora, enlloc d'una feliç vaca anoienca -sembla que el seu somni era anunciar llet ATO amb la Mari Pau Huguet- l'havien dut a la depressió total. Potser l'aterratge havia estat obra d'amics, que volien ajudar l'ex-vaca a aconseguir la llibertat o bé a eutanassiar-se.

Seguint una tercera versió força discutible, la Guàrdia Civil va començar a investigar joventuts de partits polítics, fent sospitar que l'acció podia haver estat no una acció artística o d'ajuda, sinó un atemptat. No es tracta d'una hipòtesi inversemblant. A la LA també ho vàrem sospitar, però no vàrem voler acusar ningú sense cap proves tot i que, guiats pel senti comú, estàvem en disposició d'aventurar una tesi totalment versemblant: és a dir, que els autors eren membres de les joventuts aznarianes, molestíssims per la conversió feminista i procatalanista de la vaca del Bruc. Amb aquest atemptat, no sols aconseguien treure-se-la del mig, ja que els estava posant en ridícul contínuament , sinó que de pas i en fer caure les sospites sobre grups alternatius igualadins per a que els poguéssin titllar de terroristes, facilitar una acció de càstig estil Irac o estil Garzón.

La tesi de la LA obtingué una confirmació clau en una informació de El Periódico del 12/10: els autors de l'acció van abandonar al lloc serres i soplets. Això confirmà taxativament l'autoria no-catalana. Us imagineu uns catalans/es abandonant uns soplets i unes serres que encara es poden fer servir? Sols els membres de l'imperiet poden permetre's un malbaratament de recursos típic de la mentalitat de qui no ha hagut de treballar mai perquè sempre ha espoliat els qui sí treballaven, a les colònies.







Febrer del 2003

L'empresa Osborne va decidir tornar a col.locar el toro del Bruc, abans del seu brutal abatiment per suposats membres de les Nuevas Generaciones del PP (versió no confirmada dels analistes de l'Observatori Colonial).
No cal dir que aquesta decisió va provocar una gran alegria en el cercle d'amics de la vaca-toro, ja que veien possible que llur amiga, que havia hagut de pagar un preu tan alt per gosar canviar la seva identitat sexual i nacional, tornés a campar per l'Anoia, cada dia més a prop del seu somni d'anunciar ATO amb la Mari Pau Huguet.
Els artistes de l'Anoia també van quedar contents, doncs podien seguir tenint un espai de lliure expressió artística popular, la desaparició del qual tan gran buit havia deixat en el món creatiu (i festiu) anoienc.
D'altra banda, el monumentcat, sense el toro enmig no té tanta gràcia. Mentre les esperances de veure reviure el toro/vaca del Bruc acabaven d'acomplir-se, un autodenominat skam-ot (komandos anti moviment OT) anunciava la descoberta d'un petit toro a Llerona.





30 juny 2003

El toro d'Osborne torna va ser enderrocat, o, per ser més exactes amb les informacions de la premsa, a ser mig enderrocat. Això no seria de fet cap notícia especial donada dels joves anoiencs a fer tota mena d'experiments artístics d'aquesta mena. Tanmateix aquest cop no ens trobem amb un simple sabotatge més o menys trobat, sinó amb una acció d'una audàcia artística sense precedents que fins i tot supera l'anterior acció de demolition art. Els artistes van serrar el toro per la meitat, conferint al paisatge anoienc un horitzó realment inèdit i d'un deliciós surrealisme brossià. Poden cantar missa la Guardia Civil i les fonts amigues del toro: l'autoria és clarament la d'uns artistes tímids - es veu que n'hi ha- que, per dissimular les seves ambicioses pretensions artístiques les van amagar rera una excusa formal purament política. Amb aquesta finalitat van redactar un manifest força menys brillant que la seva acció, i amb el qual es van descobrir - ja es sap, els artistes plàstics solen escriure pèssimament- . En el manifest peguen els rotllos habituals i poc imaginatius de l'agressivitat espanyola, els símbols forans, i bla bla bla...

Tenim una impressionant foto del mig-toro (exclusiva) aconseguida per l'intrèpid repòrter garrafenc Miquel Carxot, qui, sospitosament, passava per ahí amb càmera , flash i rodet.

El brau del Bruc ha quedat així, i així el trobem avui en dia. Mig ert, mig caigut, trist, sol. Una runa, una penosa estampa del que havia estat. La viva imatge de l'imperiet al qual representa. Aquesta és la trista - o no- història del banyut del Bruc. Un tros de xapa metàl.lica que va néixer per fer propaganda d'un xerès i va viure fent propaganda d'un imperiet caspós fins acabar retratant-ne, simbòlicament, la decadència.

Francis Franco Bahamontes

EntradaAutor: Francis Franco Bahamontes » 30 ago. 2004, 15:02

http://foros.caranddriver.wanadoo.es/fo ... 226&t=2226

Toro osborne dando pol culo al burro catalan

IGNORANT

EntradaAutor: IGNORANT » 31 ago. 2004, 20:30

No entiendo el porque se habla de esto, yo pensaba que nosotros eramos mas inteligentes que el resto y no nos hacia falta colgarnos de un identificativo absurdo ya sea el famoso "torito" o cualquier simbolo absurdo identificativo, lo unico que estamos haciendo como siempre es ir detras de lo que se hace en Madrid y ahora creamos el "burro catala" o el "cat" identificado con el gato como una respuesta al famoso toro que corre por el resto de España y del que tanto nos hemos reido y burlado por lo simplista del tema.

Por favor dejemonos de mirarnos en el espejo con un sintoma de inferiridad y hagamos lo que queramos con la cabeza alta y sin importar que dicen o dejan de decir ya sea en Madrid, Bruselas o en la conchinchina. El solo hecho de publicar en este foro el texto de este individuo hace que mañana se vuelva a publicar otro con otro pretexto y que no solo lo lea una parte de España tan inculta como este "sr" sino que ademas nosotros lo leemos y nos rasgasmos las vestiduras por lo que se dice de nosotros.

Como decia mi padre "tant se m'en fot el que pensin de mi els altres si faig el que jo crec que es correcte" asi pues dejemos de mirar que hacen en Madrid para poder criticar luego si al final nosotros hacemos lo mismo que ellos.

Em sap greu no haber escrit el text en catala pero ho faig molt malament. :o

fritz
Barretina
Barretina
Entrades: 359
Membre des de: 22 set. 2003, 12:01

EntradaAutor: fritz » 01 set. 2004, 18:06

I ignoran,


:lol: :lol: :lol: :lol: :lol:


Srta Francis,

:cry:

mallorqui-independent

EntradaAutor: mallorqui-independent » 03 set. 2004, 15:41

Fora el toro d'Osborne dels Països Catalans

Espanya torna a estar de dol. O això és el que es despren de la darrera crònica del diari El Mundo-Illes Balears, on es narra la segona derrota. Un nou brau d'Osborne ubicat als Països Catalans, ha anat a terra. Aquest cop, la desfeta espanyola ha estat a Mallorca. Recordem que l'anterior toro que va anar a terra (per dues vegades consecutives), va ser el toro d'Osborne ubicat al Bruc (Anoia).

A continuació podeu llegir traduida al català (gràcies InterNOSTRUM) la crònica de la caiguda del brau, explicada de la forma més èpica i sagnant possible...

Enèsima agressió contra l'únic 'toro d'Osborne' de Mallorca: aquesta vegada ha estat derrocat i pintat de rosa

Una banda de disbauxats va serrar en la matinada del dissabte els barrots que subjectaven al 'exemplar mallorquí' d'aquestes tradicionals tanques publicitàries / En els voltants del lloc van deixar diversos pots de pintura.

El tradicional i emblemàtic toro de Osborne que posa la seva espectacular figura sobre un pujol a l'altura d'Algaida, en el quilòmetre 24 de la carretera de Manacor, va tornar a sofrir en la matinada del dissabte altre acte vandàlic. Aquesta vegada el 'morlaco mallorquí' no ha resistit a les envestides de les quals ha estat objecte i va aparèixer al terra, pintat de color rosa.

Segons es pot apreciar quan un s'apropa a contemplar l'obra, els autors del fet van tallar diversos barrots de ferro que ajudaven a subjectar la silueta del toro brau per la meitat. Aquesta fórmula va provocar la caiguda d'una de les figures que més vistosament entonava amb aquest tram de paratge mallorquí.

A més de serrar els ferros de l'estructura, el que va comportar que el toro quedés bolcat de cap per avall, els executors de la gamberrada ho van tenyir completament de color rosa. De la mateixa manera que van deixar llençats en els voltants del lloc algunes ampolles de plàstic amb pintura d'aquest mateix color en el seu interior. Un nou atac contra el toro de Osborne que deuria fer pensar als conductors que passaven per allí i que podien contemplar l'existència de l'estructura buida que s'havia llevat per alguna raó. No obstant això, l'exemplar, únic en les Balears, jeia en el sòl a l'espera que algú guareixi les seves ferides.

Ni la comandància de la Guàrdia Civil ni l'Ajuntament d'Algaida tenien constància alguna ahir a la tarda de l'ocorregut, encara que fonts de la Policia Local van informar a aquest periòdic que es van adonar de l'incident el matí després que es cometés el fet.

Un dels més greus

L'acte vandàlico del divendres no és l'únic que ha sofert. En nombroses ocasions l'animal ha clarejat amb pintades o mutilacions, si bé aquest últim ha estat un de les més greus, doncs el toro ha desaparegut literalment de la carretera. Tan només si un es fixa atentament es pot distingir al lluny la tanca publicitària del toro caiguda al terra..

No fa encara un any ja va sofrir una sèrie de desperfectes. A la fi del mes d'octubre del passat any, la silueta del toro va clarejar amb la banya esquerra mutilat sense que, pel que sembla, hagués intervingut reivindicació política, social o cultural alguna. A més es desconeixia el que havia ocorregut amb una de les astes de l'històric animal. A principis de desembre de 2003, el mític exemplar que 'pastura' en terres mallorquines va recuperar la seva antiga esplendor al recobrar de nou l'apèndix extirpat per uns disbauxats i de la neteja a la qual va ser sotmès per a esborrar les pintades de les quals tampoc s'ha lliurat en tots els anys que duu mantenint alçada la seva figura.

En anteriors ocasions la popular tanca situada en la carretera de Manacor ja havia sofert diversos actes vandàlicos, gamberrades o simples pintades reivindicatives.

La famosa silueta està emplaçada entre els municipis de Montuïri i Algaida en la carretera PM-715 que uneix Palmell amb Artà. Aquesta tanca publicitària és una de les 90 que encara sobreviuen dels varis centenars que es van instal·lar a mitjan segle passat per tot el territori espanyol i que, amb el pas del temps, s'han convertit en un veritable emblema nacional. Tant és així, que en la Comunitat Autònoma andalusa formen part del Patrimoni Històric Cultural.

La majoria d'ells arriben a els 14 metres d'alt i ocupen una superfície de 200 metres quadrats. Encara que l'alçària del mallorquí és de cinc metres d'alt per vuit d'ample, 40 metres de superfície, s'assenta segur amb les seves prop de 2.000 quilos de pes i amb la mateixa espectacularitat que els majors enmig d'una petita forest de 160 metres d'altura a la sortida d'Algaida, camí de Montuïri.

Nota: Ara ja no queden toros ni al Principat ni a les Balears. Que s'ho preguin com a missatge de cara a la resta dels Països Catalans. Ah, i vist els èxits anteriors, els recomanem que no es gastin massa diners en tornar-lo a aixecar... Sol passar que al cap de poc temps acaba tornant a caure.

El fill del brau

EntradaAutor: El fill del brau » 05 set. 2004, 11:04

El toro de las carreteras
Durnate muchos años nos ha vigilado y ha cuidado de las carreteras españolas, ha logrado vencer a la ley contra la publicidad en la carretera, era normal, el toro era y es mucho mas que publicidad es una amigo que sabemos que siempre nos vamos a encontrar en el camino .

Be amb amics aixi no us cau enemig, com un icono de la beguda, creat perquè la gent vegui mes licor (osborne per mes dades)pugui esser l'imatge de un país . Això nomes pot passar a la Espanya de la pandareta i el vinet de mitja tarda

vinga visca una catalunya lliure de toros, burros i coses que no deixen de esser partidistes sempre

ssssjklñsjs

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 06 set. 2004, 09:29

Bé com veig que us agrada la polèmica, us adjunto un retall del periodico del dia 07/setembre/04 per què tingueu un altre punt de vista de la situació del debat ase-cornut



Las calles catalanas están más llenas de burros que nunca gracias al éxito cosechado por las pegatinas del borrico catalán, utilizadas por muchas personas para contrarrestar la imagen del toro españolista. Sin embargo, algunos colectivos y asociaciones de marcada identidad catalanista ponen pegas a la campaña y se muestran contrarios a enfrentar a los dos animales.
Òmnium Cultural, por ejemplo, opina que iconos como el del burro pueden difuminar reivindicaciones más profundas. "El debate se debería centrar en la presencia del CAT en las matrículas", afirma un representante. "Hablar de otros símbolos es, de alguna forma, rehuir el debate sobre la oficialidad del CAT", insiste. Para Òmnium, lo esencial es que Catalunya sea reconocida en elementos oficiales, como las matrículas de los vehículos y los correos.
Actualmente hay dos modelos de pollino. Uno lo diseñó el ilustrador Eloi Alegre y tiene flequillo y testículos. El otro carece de estos atributos, pero se le distinguen las cuatro patas. Sus creadores son Jaume Sala y Àlex Ferreiro.
Ese juego de provocación es precisamente el que critica Antoni Valentí, impulsor de una campaña en defensa del guarán catalán que hasta le ha llevado a peregrinar a Santiago con su burra, llamada Havanera. "Las cualidades del asno catalán, que es el mejor del mundo, son las que deberían animar a la gente a llevar la pegatina", comenta Valentí, editor también de la revista Hípica Catalana. "Nuestro burro tiene suficiente importancia por sí solo como para ir comparándolo con el toro".

Sin mofa de otros símbolos
De la misma opinión es Esteve Bosch, fundador de la Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC). "Llevamos años defendiendo el guarà, pero nunca hemos querido participar en acciones reivindicativas contra el toro". Este colectivo defiende una especie autóctona en extinción, pero sin mofarse de otros símbolos. "Es muy triste que haya gente que lleve el adhesivo sin saber que existe esta raza. Y es denigrante que algunos políticos enarbolen senyeres con el burro cuando nunca lo han defendido", denuncia Bosch.
Tampoco son partidarios de enfrontar borricos con astados los miembros de la Lliga Anticolonial. Para este colectivo, ligado a los creadores de las pegatinas del CATiGAT, el burro no sirve para identificar a Catalunya, puesto que es sinónimo de "sumisión a España", afirmación que comparten otros grupos independentistas, como se ve en diversos foros de internet.

Hizo las Américas
En esos encuentros en la red hay quien critica el asno porque no quiere que lo identifiquen con un "animal lento y tonto". Otros afirman no querer entrar en el combate de pegatinas porque es ponerse "al mismo nivel que los españolistas". Y algunos hasta se atreven a recordar que "la imagen del burro no tiene nada de original. El Partido Demócrata de EEUU ya la lleva desde hace años". Lo que no saben estos últimos, quizá, es que en la Guerra de la Independencia americana, el Ejército compró burros catalanes, que dejaron grato recuerdo por su capacidad de trabajo y resistencia.
Pese a todas estas pegas, las pegatinas del burro se siguen reproduciendo más que los conejos. Pero, entre sus partidarios ya hay quien, como el sociólogo Salvador Giner, alerta de posibles peligros: "Es una respuesta irónica y civilizada a la chulería españolista. Pero algunos dibujos groseros pueden provocar actos vandálicos al salir de Catalunya".


Noticia publicada en la página 026 de la edición de Lunes, 6 de septiembre de 2004 de El Periódico -


vinga a reveure
psc

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 08 set. 2004, 18:52

Des de fa un temps, molts vehicles circulen per Catalunya (especialment a les comarques gironines) amb l’enganxina d'un burro en un lloc ben visible. És una iniciativa sorgida d'un grup de joves banyolins i la proposta s'ha fet extensiva com una taca d'oli per tot el país. La campanya del burro català pretén ser una contraposició als valors d'espanyolitat que, de manera tradicional, s'assignen el toro d'Osborne que, per la seva banda, també figura en molts vehicles. Ara, des del País Valencià sorgeix una nova figura. Un nou animal que busca combatre, també, l'espanyolitat del toro. Es tracta d'un rat-penat, un animal carregat de simbolisme per aquesta comunitat. Volen que esdevingui la imatge de l'independentisme valencià.
Demano perdó al país valencià per no pensar en ells, per aixo Masos si-us-plau podries incloume el rat-penat(mursielago) a la llista de les mascotes moltes gràcies

a reveure
psc

primavera
Barretina
Barretina
Entrades: 241
Membre des de: 01 nov. 2003, 19:32

burro....

EntradaAutor: primavera » 02 oct. 2004, 02:36

A Catalunya-lliure (invitat):

En primer lloc, disculpa que haja tardat tant a contestar-te.

Tot i que crec que si ho llegeixes bé no hi ha lloc als "dubtes" (i així m'ho confirmen les respostes d'altres butinaires), passo a resoldre-te'ls. Anem a pams:

1r) Fritz, de "pobre", res.

2n) "Quina "comunitat valenciana"? Jo parlo de País Valencià. Com a Catalunya-lliure que signes i més encara per la post que afegeixes, ja deuries saber per on van els trets.
Però igual ets massa jove per a saber llegir entre línies; per això, per si de cas, vaig afegir l'última icona. Que no te n'has adonat, carinyet? Doncs és aquesta: :wink:



A alp2500:

Gràcies per pensar en el País Valencià. El que possiblement no saps, estimat company de partides, és que el rat-penat (o rata-penada, aquí la fem femella, veges tu) no és un símbol nacionalista, sinó regionalista, no incompatible, per tant, amb l'espanyolitat.
Gràcies de tot cor, però, perquè la teua intenció és bona.

Així que, Masos, per mi pots estalviar-te'l.

Salut companys!

primavera

post: Visca els PP.CC. i benvingut siga qui vinga i s'integre!

fritz
Barretina
Barretina
Entrades: 359
Membre des de: 22 set. 2003, 12:01

EntradaAutor: fritz » 02 oct. 2004, 22:08

Bones,
Otia primavera, per fí, de debó que m'agradaria que ens (em) poguéssis explicar si es juga a tot el pais o només a algunes zones. Quin sistema féu servir i bé, tot el que vulguis explicar. Seriosament, m'agrada recullir tota la informació possible sobre el joc de la butifarra, t'estaria realment agrait.

Pobre fritz. :lol:


Torna a “Relíquies”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron