EntradaAutor: primavera » 14 oct. 2004, 23:12
Fa uns dos anys, després d'una primera operació (a la que en seguirien dues més) un amic em va parlar del Butinet com un joc que em podia servir per a alleugerir la llarga convalescència que m'esperava.
Vaig jugar moltes (moltes!!!) partides amb els robots, dels quals vaig aprendre algunes jugades; altres les vaig aprendre llegint les polèmiques que els Butinaires mantenien als fòrums i que després practicava amb ells (gràcies amic deepButi per haver creat els teus "fills").
Fins que un dia vaig pensar que ja estava preparada per a jugar amb humans i, sota un pseudònim -el primer que em va passar pel cap- vaig entrar per primera vegada.
Benhaurat moment! Ràpidament vaig conéixer un munt de gent agradable, simpàtica, atenta, educada, pacient... gent de qui he après molt durant aquest temps i de la qual espero seguir aprenent, i no sols de Buti.
Persones (ara crec que ben bé puc dir amics) que m'escoltaven quan necessitava parlar (com la Cris); altres que perdien el seu temps i feien gal.la de la seua paciència i amabilitat instal.lant-me des de casa seua el messenger (oi, Fede?); que m'han fet riure i m'han donat ànims amb els seus missatges (com la doloretes); que han tingut tota la bona voluntat del món en explicar-me allò del vocabulari específic que, per ser d'una altra varietat lingüística, no entenia (com el noi_bo); que m'han ajudat a "baixar-me" les noves versions del Butinet i han satisfet els meus dubtes (com mafalda, Carles, bruixeta..... uff!); que han jugat amb mi partida rere partida ajudant-me a omplir aquell temps que aleshores em sobrava (com... aquí la llista seria inacabable!); que.... tantes coses i tants bons moments en aquests dos anys!!! Tant, com que crec que gràcies al Butinet i a la seua gent m'he estalviat una depressió...
Gent a la qual es pot aplicar la cita de Cipolla? Sens dubte! Però, afortunadament, són tan pocs....
És per això que, amb el seu permís, faig meves les paraules de la doloretes, i com ella i amb ella us dono les gràcies a tots, arrobes i no arrobes, per tot el que m'heu aportat i el que confio que em seguiu aportant.
primavera