Ole , ole ... aquest post ja començava a ser aburrit, però ara s'ha animat.
A pams.
Sobre dues cartes fermes del company donar primer 5 i després 2 o bé primer 2 i després 5 és una jugada perfectament descrita i documentada ... a qualsevol llibre de bridge elemental. Els lliures la poden fer i se n'aprofiten. Els obligats no poden i no passa pas res. Però qualificar-la de tonteria ... doncs no.
O és que no heu sentit mai a parlar dels descarts mixtes? ascendents? descendents? de carta alta/baixa?
Que a mi m'agrada més l'obligada no vol dir que no trobi jugades maravelloses en la lliure.
Per ser exactes, la millor jugada lliure que m'han fet mai (un gran jugador, que ha guanyat el campionat del Lleidatà forces anys), la va fer amb una carta "anodina", no pas carregant un parell de puntets o "enganyant" en base a regalar reis.
Retrocedeixo i m'autocito:
O és que no heu sentit mai a parlar dels descarts mixtes? ascendents? descendents? de carta alta/baixa?
Sabeu perquè la majoria de jugadors de botifarra no n'han sentit a parlar mai?
Perquè hi ha poquísima literatura sèria sobre la botifarra. Quatre llibres mal comptats (alguns d'un company ButiNETaire, per cert).
De bridge n'hi ha a milers de llibres, de jugadors i de campionats.
Jo que sé jugar al bridge (una miqueta només) us garanteixo que no és pas molt millor joc que la botifarra, però una cosa sí que té:
NORMES.
Mai cap jugador de bridge discuteix una norma perquè són clares.
Voleu un joc de bar, de poble (sense ànim d'ofensa, jo sóc de poble), de quatre arreplegats que es discuteixen?
Doncs apa, seguim sense normes.
Però jo vull un joc sèrio, que generi literatura, campionats seriosos, classes de botifarra a les Universitats, que sigui respectat i ens faci sentir orgullosos de jugar-ne.
En tots els jocs del món es poden fer jugades dolentes. Qui t'impedeix en escacs -el joc més científic, diríem, oi?- regalar la dama perquè sí?. Però cap joc basa les normes
legals en evitar-les.
Voleu carregar? Res a dir,
em sembla perfecte. Però si us plau, expliqueu-me quan es pot i quan no es pot. No m'expliqueu quan està ben fet i quan mal fet, ja m'apanyo jo solet per jugar mitjanament bé (o mitjanament malament).
El què no vull que em passi és que algú em digui "això no ho
POTS fer" o a l'inrevés que jo li digui que no pot i ell em digui que sí, quan jo estic aplicant les normes.
fritz,
em deus vàries cerveses, o sigui que vinc corrents cap a St. Gregori i fem una roda de cerveses i una altra de botifarres.