Una de contes...

[ness]

Estava escrivint tranquil•lament, quan de sobte amb va caure un ull sobre la taula.
-Això es normal-. Vaig pensar. El vaig agafar per a col•locar-lo en el seu lloc, però em van cridar al telèfon.
El primer és el primer.
- Digui?
-Bon dia! Som una companyia capdavantera en el sector. Li oferim A.D.S.L. i trucades internacionals a baix preu, perquè estem realitzant una promoció que li suposarà un estalvi considerable.
- Perdó, no disposo de la S.L, ni falta que em fa. Nosaltres ja estem bé com estem.
- Però vostè, tindrà més avantatges. Pensiu bé, és una bona oportunitat. Canviï de companyia, mereix la pena…
- La veritat, no m’interessa…
- Les cridades internacionals li sortirien a meitat de preu…
Què faig amb l’ull en la mà? A que li envio a fer punyetes? Frena’t, Paco, frena’t…)
- S’acomiada o la penjo?
- No em pengi, Només un minut. A més, li fem una assegurança de vida per a vostè i la seva família.
- Una assegurança de vida? (Una assegurança d’ull, voldria jo) No m’interessa.
- D’acord i gràcies pel seu temps.
- De res, de res… Adéu.
Clic!
- Hòstia! Se m’està assecant l’ull!
Corrent vaig anar al mirall del lavabo. Al vaig agafar de bon tros, amb molt de comte i amb l’altra mà, em vaig obrir bé les parpelles.
Ding-Dong!
- Hòstia! La porta! Qui serà ara?
- Hola, bon dia. Sóc la veïna del cinquè. Té vostè una mica de sal? Amb un grapadet em conformo.
- Si Clar! Com no? Un moment…
- Vaig anar a la cuina a la recerca del pot de la sal i a l’agafa-la, va caure l’ull dintre. Amb una mà, vaig rentar l’ull sota l’aixeta. Amb l’altra, duia el grapat de sal.
- Tingui!
- Gràcies i perdoni. Què li passa en l’ull?
Al dir-me això, vaig estrènyer la mà sense voler.
- Res, res –li vaig dir, recelós.
Després vaig tancar i vaig tornar desesperat al lavabo per a col•locar-me’l de nou. L’ull estava una mica rebregat però encara i veia. Pensava: ja veuràs com et criden altra vegada. Efectivament, quan gairebé al tenia dintre, sona de nou el telèfon.
- Paco! Paco!
- Si! Què passa!?
- Ves corrent a la botiga abans que tanquin i compra el pa. Que amb el traginà que duc aquets matí, no m’ha donat temps. Estic a casa de la meva germana, Ara vinc!
- Hòstia! I no pot comprar-lo ella? On collons fico ara l’ull?
En un arravatament, al vaig ficar-lo en el got d’esbandir-se les dents. No havia temps per a pensar. Volant em vaig anar a la recerca del pa. En la fleca em preguntaven què eren aquests fils vermells que em penjaven de la parpella.
- Res, res -vaig dir tapant-me amb la mà el buit de l’ull, vaig sortir xiulant dret a casa. Quan vaig arribar, vaig deixar el pa en la cuina i em vaig apressar a ficar-me l’ull. Per cert, que ja tenia un color vermellós; potser per cosa de la clorofil•la. Després de tantes peripècies vaig aconseguir embotir-me’l, però amb les presses, me'l vaig posar al revés. El blanc de l’ull em va sorprendre al mirar-me al mirall.
- Ding-Dong!
- Hòstia! La meva dona!
No havia temps per res; vaig agafar un llapis dels ulls i em vaig dibuixar una esfera gairebé rodona. Ràpid com un llamp vaig obrir la porta.
- Hola! Encara sort que tinc el menjar fet. Quin matí que duc!
(Doncs mira que jo) Vaig pensar. Ni tan sols es va adonar i dissimulant la vaig deixar parla’n sola per a seguir intentant endreçar la malifeta. La pupil•la pintada estava desdibuixada, feta un esborrall. Vaig haver de treure’m l’ull i donar-li la volta.
- Paco! El menjar està en la taula!
- Ja vaig! Ja vaig!- li vaig dir. I sense temps per a rentar-me les mans, ens asseiem a menjar com feia vint-i-cinc anys.
- Per Deu!, Paco… Què fas amb les ulleres de sol posades?
(Què faig?) …No li vaig contestar i vaig seguir menjant tot emprenyat...

[Carles]

Molt bo !!!

Es teu ??

[ness]

Un plaer si t'ha agradat!

[Carles]

Pos m'ha agradat molt ... felicitat i segueix escrivint (i penjant-los als foros :-p ).

Adeu !

[ness]

RoSa/CaRMe

(Una dona regira la motxilla del seu fill)

- A vere
- Què estàs fent?
- Mirant a veure que trobo
- Tens permis per fer-ho?
- Permis? Jo sóc s’ha mare
- Ja però dona no s’ha de xafardejar
- És pel seu bé si tot està en ordre no passarà res
- I si no
- Dona si no.. ja ho veurem

(regira la bossa i troba un paquet de tabac)

- Ho sabia
- Ai nena, m’has espantat
- Mite’l, jo li havia preguntat i ell que no i que no..
- Que et pensaves que ha tu t’ho diria, a més només deu estar experimentant, tots ho hem fet això..
- Calla tu, que si la teva fumes fotries el crit al cel
- No ho crec

(Hi treu una carta)

- Què és això?
- No l’obris
- Escolta que és del metge
- Del metge?
- Si, calla... (l’obre) Laura Ponte no està embaraçada
- Què?
- Això vol dir que
- No, no pot ser
- I tant, el Jaume es folla a la teva filla
- Calla!
- I després es fumen una cigarreta
- Potser només ho han fet un cop, no devien pendre precaucions i..
- Si mira, la teva filla per a mi que se’ls tira a tots..
- Però què dius?
- Nena si ha sortit a tu quan eres jove no m’extranyaria
- Au calla
- Amb aquella faldilleta que te, la grisa.. a tots els hi cau la baba.. si l’altre dia vaig veure a l’Antonio que li mirava el cul
- L’Antonio?, serà porc
- T’ho dic jo que portem gairebé vint anys casats

(contiunen buscant, ara les dues)

- Nena, un cop no...
- No?
- Mira (treu una capsa de condons).. només en queda un
- Un?
- Si, i segur que no és la única
- A veure dexa’m mirar-ho.. de platan?
- Platan?
- Si que és exòtica ta filla
- Es el teu que és un guarro
- Ai calla, calla

(busquen, troben un paper arrugat)

- Escolta això!
- Digues
- “Jaumet ens veiem després de classe que en tinc moltes ganes, Marc”
- Marc!
- Si, si.. Marc
- De què en te ganes el Marc?
- No se carinyo però crec que és evident
- Jaumet..
- (riu)
- Quin fàstic..
- Espera que aquí n’hi ha una altre
- Una altra què?
- Nota dona, nota
- Pensava que deies caixeta de condons..
- “Jaumet si vas amb la Laura avisa’m que també vindré, ja saps que a ella també li agrada. Marc”
- La Laura va desesperada
- Que se la follen els dos, Rosa.. que és un guarra ma filla
- Amb dos gays
- Encara no ho saps si es gay
- Però si es tira al Marc
- I què
- També tens raó
- Em sembla que és més el Marc que el busca a ell
- Potser si
- Per nadal li regales un tap i llestos
- Un tap?
- Perque se’l posi al cul

(les dues riuen)

- Quina hora és?
- Les set
- Corre guarda-ho tot dins que ja haurien de ser aquí

(Comencen aposar els coses dins la bossa)

- Si que és una mica floreta el Jaume
- Digali Jaumet
- Aiii no m’ho facis recordar
- (riu)
- A més al Marc aquet le tingut a casa i és força fastigoset
- Si?
- Si, sembla molt més gran, te el pel moreno tintat de ros les puntes i.. sempre va amb unes camises més lletges
- Si, perquè mira que el Jaume sempre va tan ben vestit
- Clar si és maricon!
- (riu)

(Entren la Laura i el Jaume)

- Hola
- Hola
- Veniu cap aquí
- Què us sembla si anem al cinema?
- No podem
- No
- Esque anem a casa d’un amic a..
- A fer un treball
- Esclar
- A casa del Marc?
- Si
- (riu)
- preneu precaucions
- precaucions?
- Si, anireu amb la moto no?
- (riu) poseuvos el casc
- Si, si esclar
- Vinga aneu
- Adeu Jaumet
- (li dona un cop de colze) No torneu tard

(Els nois les miren de manera extranya, Jaume agafa la motxila i marxen)

- (riu)
- Han posat una cara

[animal]

ei, jo vull saber com continua !

[ness]

En Francesc Marín ha perdut la dentadura postissa. Així que fins que no la trobem fes-li consomés i coses passadetes pel turmix.
On pot haver perdut la dentadura aquell bon home? Sense ella no és res. No és pas com la Pepita, què aquella és cruspeix un bistec amb les genives, de tan endurides com les té. Ella, res de dentadures.
I tot d'un plegat, el torno a veure, el latin lover de Bellpuig amb una boca plena de dents, més aviat blanquinoses. Així, que ja les ha trobades? I on eren, si es pot saber? És que no es pot saber. I continua jugant a la butifarra amb el Domingo i el Lluís.
L'home aquest m'està vacil.lant, i no és la primera vegada. Haig de descubrir que s'està empescant. La Lolita, ve-t'ho aquí!
La iaia més voraç de tota la residència està al darrere de tot això, és a dir del carcamal. Treballo aquí perquè no trobava feina enlloc. No tinc cap especial afinitat cap als avis, més aviat cap ni una. Però que hi ferem, se'm va acabar l'atur i a l'INEM em van proposar aquesta formidable feina. Ya verás que te va encantar, los ancianos son tan adorables, em deia una tal Paloma. Doncs ves-hi tu, a rentar culs de vells plens de merda, reina, i no aquí repentingada i sense parlar una puta paraula en català. Però en fi, vaig somriure-li, i li vaig contestar, i tant, la gent gran són la veu de la sabiesa, i aquestes coses tan tòpiques que es diuen.
Lolita, vostè té alguna cosa més que paraules amb en Francesc,oi? L'aburriment d'estar tancats tot el sant dia aquí dins. I l'aburriment et pot fer fer coses impensables.
Com anar al llit amb ell? Nena, això no t'importa, sincerament.
Ja sóc prou gran per fer el que em surti de la (en veu baixa) figa.
O sigui, que van fer alguna cosa semblant el que la gent normal diem sexe. I vaig anar-li a darrere, insistint-li. Lolita, ja sap que poden fer aquestes coses aquí, al centre. Els hi podem deixar les claus, de la Love Suit. Sap que vol dir?
La suite de l'amor. Sóc llicenciada en filologia anglesa a part de ser una vella. I si, m'interessa, per aquesta nit.
Si que va depressa. Sembla com desesperada, i a la seva edat. Jo que anava de broma, i ella em diu que vol l'haitació.
I la directora del centre els hi va oferir la cambra per tota la nit, Abans, però hi vaig col.locar en un lloc estratègic una càmera de vídeo, aquella que em vaig dur al viatge de noces, i en la que vam gravar la comunió de la Maria. Ven amagada dins d'una font de mimbre amb fruites de broma i apuntant cap al niu de l'amor. Fins l'endemà.
I l'endemà, el senyor Francesc tornava estar sense dents.
Amb molta ànsia i delit, revovinava la cinta, i em vaig tancar al lavabo a mirar-la.
Cisco, treu-te les dents, que sinó em mossegues i em fas mal. M'agrada més quan em xurrupes els pits, amb la teva boca sense dents. Sembla una aspiradora. I ja no et dic quan em desflores, em quedo morta. I rieien i es magrejaven.
Estaven tots nus, a vegades a sobre i altres a sota el llit. Fent unes coses que mai havia vist fer, i menys que l'hagués fet jo.
I el pitjor de tot, l'escena de la pluja daurada, o així ho va anomenar ella. Jo només veia com el senyor Francesc se li pixava a la cara, i ella reia com una nena perversa.
Van acabar i es van adormir abraçats, sense tapar-se, aquells cossos arrugats i decadents un ben juntet a l'altre.
Crec que en una residència pública no es poden permertre aquestes vexacions, així que vaig anar decidida a ensenyar-li a la directora.

-El siguiente, por favor?
-Hola.
-Su nombre?
-Ascensión Rivera.
-A sí, usted vino por un trabajo en un asilo, no?
-Sí, però el vaig deixar.
-Lo dejó?
-Vaja, que m'han acomiadat
-Que la han....?
-Despedido.