Curiós és que quadrin les multiplicacions i no les simples sumes.
Deu ser el xino que té gana i s’ha menjat els picos.
O és en Solbes que ens torna a enredar com a xinos?
Bromes a banda, al meu poble també hi ha un personatge d’aquestes característiques que parlava en Jordi. El pobre home, de nom Joan i de cal maletines és un gran jugador de botifarra. Excel·lent en el joc però dolent en l’estratègia. M’explicaré, resulta que el pobre Joan no té mai res, almenys és el que ell mateix diu i repeteix en cada partida. Fins i tot quan fa una capa no pot estar-se’n de pronunciar la famosa i maleïda frase: “no tenia res”. Menys mal que el coneixem i passem pàgina perquè en algun altre lloc ja li haguessin estirat les orelles.
Aquest senyor, tot i saber-ne un pou, arriba a l’extrem de creure’s les seves pròpies paraules i és d’aquells jugadors ultraconservadors. D’aquells que quan canta botifarra o contra, ja pots llançar les cartes. D’aquí que deia que fallava en l’estratègia, no contra si no domina el trumfo i porta un parell de manilles més i acompanyades, no canta botifarra si no domina els 4 colls; i és clar, això passa un de cada 100 dats, essent molt generosos.
Una vegada, fa molt de temps, perdíem a 100 però és clar, ni així s’atreveix a contrar. Ho vaig haver de fer jo mateix del seu davant portant, tan sols, la sota de basto de punts, dos trumfets i cap semifallo. Bé doncs, resultà que essent un directe perdérem un sol tanto. No us podeu imaginar les primeres paraules que pronuncià una vegada finalitzada la partida, cantonejant el cap repetitivament? Doncs sí:
- “jo no tenia res !”.
Adéu.