Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 14 juny 2008, 12:27

corpetit ha escrit:Doncs sí que fou misteriosa la seva mort plana, és el primer home conegut que li suposen una obra després de mort.
És broma plana, no em facis cas, enhorabona per la teva iniciativa, sempre que puc la llegeixo.
Adéu.


Dons mira noi, tens raó... pero soposso que el 1968 deuria ser l'any que es va publicar i es la data que consta a reu. Mirant més detalladament, he trobat un escrit on està datat en: Marcha, Montevideo, 12 de marzo de 1965.
Si tens curiositat, mirat aquest link:
http://www.patriagrande.net/cuba/ernest ... n.cuba.htm

Pd: Gràcies per l'observació... i el teu interés

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 juny 2008, 01:24

15 de Juny

Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana. Neix l'any 1899 en el si d'una destacada família pobre i molt desgraciada de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l'obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. L'any 1919 formà el Grup de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentista.
Durant la Guerra Civil es compromet políticament amb el bàndol republicà. Es nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans i Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més és cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot això significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context crea l'Oda a Barcelona (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l'obra teatral La fam (on es plantegen els problemes de la revolució). Al final de la guerra la Generalitat Republicana li encomanarà la tasca d'evacuar els intel·lectuals. Acabada la guerra s'exiliarà primer a França, s'embarcarà cap a Buenos Aires i s'establirà definitivament a Santiago de Xile, on viurà vuit anys. Durant l'exili va continuar la seva tasca d'intel·lectual compromès amb el seu temps i amb el seu país. Col·laborà amb Catalunya (editada a Buenos Aires) i dirigí Germanor (editada a Xile). Fundà amb Xavier Benguerel la col·lecció El pi de les tres branques.
El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme es caracteritza per l'autoritarisme i la repressió. Fou empresonat tres mesos a la presó Model de Barcelona. Tres anys més tard rebé el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París per la traducció al català d'El misantrop de Molière. Va traduir i adaptar obres de diversos autors, com per exemple Anton Txèkhov. El 1960 aparegué la seva obra més emblemàtica Vacances pagades. És un obra escèptica, sarcàstica, on es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. Joan Oliver fa una crítica àcida al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista. Amb la mort del dictador i l'entrada de la democràcia es mostrà especialment disgustat amb la classe política dominant, denunciant la traïció que significava la transició. L'any 1982 rebutjà la Creu de Sant Jordi. Esdevingué un personatge incòmode per als polítics, a qui calia arraconar. Res de tot això, emperò, impedí que fos considerat un dels cinc millors poetes catalans del segle XX.
Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautors com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Ovidi Montllor, la qual cosa ha donat major projecció popular a la seva figura. L'any 1986 morí a Barcelona i fou enterrat a la seva ciutat natal, Sabadell.


Fa temps:
1462 - Chinon (la Vall del Loira, França): Lluís XI de França hi signa el tractat de Baiona.
1808 - Martorell, Terrassa, Girona, Tortosa i Lleida: aquestes ciutats s'alcen contra els francesos (guerra del Francès).
1897 - Barcelona: S'hi fa la darrera execució en públic.
1977 - Països Catalans: s'hi celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República: El PSC es la força més votada al principat, el PSOE al país valencià i UCD a les Illes.
1977 - Espanya: s'hi celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República: UCD les guanya amb majoria relativa.
1998 - Microsoft Corporation publica el Windows 98.

Necrològiques:
1986 - Barcelona: Joan Oliver "Pere Quart", poeta català.

Santoral:
Santa Maria-Miquela del Ssm. Sagrament (Madrid 1809 - València 1865), vg., fund. Adoratrius a Madrid (AESC, 1850). Sant Bernat d'Aosta, prev. (+1081), patró dels muntanyencs i els muntanyistes; santa Benilde, mr.; santa Germana Cousin, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 juny 2008, 23:35

16 de Juny

Andreu Nin i Pérez: el Vendrell, Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid, 16 de juny de 1937. Polític i escriptor. Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l'Associació d'Estudiants Normalistes. Exercí de mestre a l'Escola Horaciana i a diverses escoles dels ateneus obrers. Inicià l'activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i col·laborà a "El Baix Penedès" i a "El Poble Català" fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi (març del 1914). S'orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE (1913-19), on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de "La Justicia Social", en polèmica amb altres dirigents socialistes. A la darreria del 1914 viatjà per l'Orient Pròxim com a representant de comerç. Durant el retorn s'assabentà de l'inici de la revolució russa, que fou el fet que influí més en la seva vida política. Un cop a Catalunya, col·laborà a "La Publicidad" i reingressà en la Federació Socialista, bé que s'anà apropant més i més a l'anarcosindicalisme. Delegat pel Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Regional de Catalunya en el segon congrés de la CNT, defensà activament les directrius de la revolució russa i l'adhesió de la CNT a la Tercera Internacional. Substituí Evelio Boal en la secretaria del comitè nacional de la CNT i, juntament amb Maurín i d'altres, bregà per mantenir aquella adhesió. Delegat per la central anarcosindicalista al primer congrés de la Internacional Sindical Roja (juliol del 1921), restà a Moscou, de primer com a delegat d'Espanya i després com a membre del comitè executiu. Fou enviat a Berlín per a organitzar l'oficina de la ISR per a l'Europa central (1921-22). Expulsat d'Alemanya a causa de la sol·licitud d'extradició feta pel govern espanyol, tornà a Moscou, on participà activament en les tasques de l'executiu de la ISR, tot i que continuà els seus viatges d'organització per Europa. Actuà d'introductor a l'URSS de personalitats, com Francesc Macià, José Bullejos i Josep Pla, entre altres, i el 1926 exercí les funcions de secretari general de la internacional sindical. La seva actuació en la plataforma de l'Oposició Comunista, dirigida per Trockij, el situà en una posició incòmoda des del 1925, però sobretot des de mitjan 1928. Situat en una posició irreversible, fou expulsat de l'URSS a mitjan 1930, i tornà a Catalunya (setembre del 1930). Durant aquests anys havia assimilat la teoria bolxevic i havia consolidat el seu pensament respecte al sindicalisme i féu explícita la tàctica que calia seguir en els règims feixistes; diferencià de la dictadura militar el feixisme, i acceptà totalment la teoria de Lenin i de Stalin respecte a la qüestió nacional. Instal·lat a Barcelona, visqué de les traduccions literàries al català, directes del rus, modèliques per la fidelitat al text i el bon gust literari que palesen (Dostojevskij, Tolstoj, Čekhov, Zoščenko, etc), i polítiques al castellà (Marx, Lenin, Trockij, del qual traduí també al català Què ha passat?, 1935). Col·laborà políticament amb el Bloc Obrer i Camperol, i milità en l'Oposició Comunista Espanyola. En desacord progressiu amb les tesis de Trockij, conduí aquest petit grup cap a una autonomia organitzativa, l'Esquerra Comunista, que després del Sis d'Octubre de 1934 confluí amb el Bloc Obrer i Camperol per a formar, dins la tendència unificadora d'aquells anys, el Partit Obrer d'Unificació Marxista (setembre del 1935). Escriví a "Comunismo" i dirigí "El Soviet", entre altres periòdics. Dins el POUM dirigí la secretaria sindical, la Federació Obrera d'Unitat Sindical i la revista "La Nueva Era". A l'inici de la guerra civil, desaparegut Maurín, ocupà la secretaria política del partit. Membre del Consell d'Economia de Catalunya, fou nomenat titular de Justícia i Dret del Consell de la Generalitat de Catalunya (setembre-desembre del 1936), des d'on impulsà la creació dels Tribunals Populars de Justícia de Catalunya i l'exercici per part del president de la facultat d'indult. La creixent animadversió entre el POUM i el PSUC i la impossibilitat d'establir un pacte amb la CNT o la FAI el portaren a una dèbil posició política, que afavorí l'activitat dels serveis de contraespionatge soviètics, que el detingueren i l'assassinaren un mes després dels fets de Maig. Entre les seves obres destaquen Les anarchistes et le mouvement syndical (1924), Les dictadures dels nostres dies (1930), El proletariado español ante la revolución (1931) i Els moviments d'emancipació nacional (1935).

Fa temps:
1802 - Menorca: en nom d'Espanya, el capità general de Mallorca, Joan Miquel Vives, pren possessió de l'illa després de la darrera ocupació britànica.
1938 - Castelló (la Plana Alta): les tropes franquistes ocupen la ciutat.
1983 - Ascó (la Ribera d'Ebre): hi entra en funcionament la central nuclear Ascó II.

Necrològiques:
1937 - Madrid (Espanya): Andreu Nin polític i escriptor català, assassinat per agents estalinistes.

Festes:
Festa Local a Calella, a la comarca del Maresme.
Bloomsday, dia en què tenen lloc els homenatges a James Joyce

Santoral:
Sant Quirze (o Quirc, Quiri o Quir) i la seva mare Julita, mrs. (s. IV); sant Ferriol, prev. i mr.; sant Ilpidi, mr

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 19 juny 2008, 00:25

19 de Juny
(M'he "eclipsat" un parell de dies.... era a l'Expo de Saragossa..)

L'atemptat de l'Hipercor és la denominació sota la qual es recorda l'atemptat que l'organització armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987, provocant la mort a 21 persones i 40 ferits.
L'atemptat va consistir en l'explosió d'un cotxe bomba en el segon soterrani del centre comercial. El cotxe, un Ford Sierra robat, contenia 200 kg d'amonal, 100 litres de gasolina, escames de sabó i cola adhesiva i tenia un temporitzador.
Membres de l'organització armada van fer tres trucades a les tres de la tarda avisant de l'atemptat: a la Guàrdia Urbana, al diari Avui i a l'Hipercor. Digueren que l'atemptat seria entre les 16:30h i les 16:40h. Al no trobar-hi res després d'una inspecció ocular, la policia ho va considerar una falsa alarma.
A les 16:10h de la tarda va explotar el cotxe, que creà una bola de foc que arribà a la secció d'alimentació del centre, on es va produir la majoria de les víctimes.


Fa temps:
1987 Atemptat de l'Hipercor a Barcelona per part de la banda terrorista ETA. El balanç és de 21 morts i 40 ferits.
2005 Un incendi forestal arrassa prop de 900 hectàrees a la comarca del Bages.
1984 - Regne Unit: La BBC emet l'últim capítol de Els joves.

Naixements:
1623 - Blaise Pascal a Clermont-Ferrand, França
1868 - Heinrich Schenker

Necrològiques:
1929 - Adolf Bertran, polític republicà valencià.
1840 - Varsòvia (Polònia): John Cockerill empresari que va desenvolupar la siderúrgia a Seraing.
1867 - Maximilià I de Mèxic, de la família d'Habsburg, va ser executat pel exèrcit republicà a Querétaro, Mèxic.
2005 - Larry Collins, escriptor estatunidenc.
2007 - Madrid (Espanya): José Luis Cantero Rada, cantant espanyol conegut com El Fary.

Santoral:
Sant Romuald (s. X-XI), abat, nascut a Ravenna, fund. camaldulencs (EC, 980). Sants Gervasi (o Gervàs) i Protasi, mrs.; santa Aurora, vg. i mr.; santa Juliana Falconieri, vg. servita (+1341).

Carles
Carles
Carles
Entrades: 2238
Membre des de: 15 set. 2002, 23:42

EntradaAutor: Carles » 19 juny 2008, 00:50

plana ha escrit:19 de Juny
(M'he "eclipsat" un parell de dies.... era a l'Expo de Saragossa..)


Però ficals igualment home ....

Adéu !

trifarra
Contro
Contro
Entrades: 2
Membre des de: 18 juny 2008, 15:23

EntradaAutor: trifarra » 19 juny 2008, 11:17

Tristissim aniversari el del Hipecor :-(

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 19 juny 2008, 23:52

20 de Juny

Estatut de Catalunya del 1932: Llei que atorgava al Principat de Catalunya un règim d'autonomia, aprovada pel parlament espanyol el 9 de setembre de 1932. Malgrat la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià el 14 d'abril de 1931, el govern provisional de la República Espanyola s'oposà a aquest acte revolucionari i exigí una interpretació estricta del pacte de Sant Sebastià. L'estat català restà reduït a govern autònom de la regió catalana (Generalitat de Catalunya), al qual fou encomanada l'elaboració d'un avantprojecte d'estatut d'autonomia que havia d'ésser objecte d'un plebiscit a Catalunya i ratificat per les futures corts constituents espanyoles. El govern provisional de la Generalitat elegí, a través dels ajuntaments, una assemblea o diputació, formada per membres de la conjunció republicanosocialista catalana i antics dirigents del republicanisme nacionalista, la qual designà una ponència redactora presidida per Jaume Carner. L'avantprojecte fou acabat a Núria (Ripollès) el 20 de juny. Després d'algunes esmenes introduïdes de comú acord pel govern de la República i per la Generalitat, l'avantprojecte fou aprovat successivament per la diputació provisional, per la Generalitat i per la població del Principat. El plebiscit tingué dues fases. Els ajuntaments hi estigueren d'acord quasi unànimement i el referèndum popular del 2 d'agost, en el qual participà aproximadament un 75% del cens, fou afirmatiu en el 99%. Les dones, que no podien votar segons la llei, reuniren unes 400 000 signatures d'adhesió a l'Estatut de Núria.

Fa temps:
1705 - Gènova (la Ligúria, Itàlia): Catalunya hi signa un pacte secret (pacte de Gènova) amb els britànics segons el qual aquests els prometen ajuda militar enfront de Felip V, així com el respecte a Carles III i a les lleis catalanes (guerra de Successió Espanyola).
1931 - Núria (Queralbs, el Ripollès): la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carner enllesteix la feina.
2002 - Catalunya: Vaga General contra la política económica del govern espanyol.
2002 - Espanya: Vaga General contra la política económica del govern del PP.
2006 - Dallas (Texas, EUA): Els Miami Heat derroten per 4-2 als Dallas Mavericks en les finals de la NBA.

Naixements:
1976 - Brasil: Juliano Belletti, ex-jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

Necrològiques:1974 - l'Alguer (Sardenya): Rafael Catardi i Arca, escriptor alguerès.

Festes:
Dia del refugiat

Santoral:
Sant Silveri, papa (536-537) i mr.; santa Florentina, vg., germana dels bisbes Leandre, Fulgenci i Isidor.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 21 juny 2008, 00:28

21 de Juny

Françoise Sagan: Cajarc, 21 de juny de 1935 - Honfleur, Normandia, 24 de setembre de 2004. Pseudònim de Françoise Quoirez, escriptora francesa. Fou coneguda sobretot per l'èxit sorprenent de la seva primera novel·la Bonjour tristesse (1954), de temàtica amorosa i que suscità polèmica per la sensualitat explícita de certes descripcions. Aquesta primera obra fou el punt d'arrencada d'una prolífica obra novel·lística vital i inconformista, reflex sovint d'una vida tumultuosa i marcada pels escàndols i per addiccions diverses: Un certain sourire (1956), Dans un mois, dans un an (1957), Aimez-vous Brahms? (1959), Les merveilleux nuages (1961), La Chamade (1965), Un peu de soleil dans l'eau froide (1969), Des bleus à l'âme (1972), Le lit défait (1977), Il fait beau jour et nuit (1979), La femme fardée (1981), Un orage immobile (1983) i De guerre lasse (1985) i Derrière l'épaule (1998). Publicà també teatre (Chateau en Suède, 1959; L'Excès contraire, 1987), les memòries Avec mon meilleur souvenir (1984) i Et toute ma sympathie (1993) i guions per al cinema.

Manu Chao: París, 1961. Cantant i compositor francès de nom real Oscar Tramor. Fill de pare gallec i mare basca, és un personatge clau per a entendre la irrupció al principi dels anys noranta de l'anomenada música mestissa. L'antecedent de la seva carrera en solitari es troba en el grup de rock mestís Mano Negra, que es convertí en un referent per a introduir les arrels llatines en música d'ascendència anglosaxona, motiu pel qual se l'anomena The Clash llatins. Entre el 1989 i el 1994 Mano Negra publicà cinc treballs que establiren el que el grup anomenava patchanka: música enèrgica, festiva, multicultural i multilingüística, i carregada de referents procedents de la cultura popular. Després de la dissolució del grup, a mitjan anys noranta, Manu Chao es mantingué en actiu. Debutà en solitari amb Clandestino (1998), crònica personal inspirada en l'Amèrica Llatina que el convertí en un referent indiscutible, musical i ideològic. El 2001 publicà Próxima estación: esperanza, on mantingué els mateixos plantejaments musicals.


Fa temps:
Barcelona - Pasqual Maragall anuncia que no es presentara a la reelecció com a president de la Generalitat.
MÓN
1945 - Okinawa (Japó): fi de la Batalla d'Okinawa.
1963 - Ciutat del Vaticà: Giovanni Battista Montini és escollit papa amb el nom de Pau VI.

Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1883 - el Tarròs (l'Urgell): Lluís Companys i Jover, polític català.
1908 - Algemesí (Ribera Alta): Martí Domínguez Barberà, periodista i escriptor valencià.
1943 - Barcelona (Barcelonès): Salomé, cantant catalana.
MÓN
1002 - Eguisheim (Alsàcia, França): Lleó IX, papa.
1226 - Polònia: Boleslau V, rei de Polònia.
1646 - Leipzig (Alemanya): Gottfried Wilhelm Leibniz, filòsof alemany.
1905 - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (rebutjat) el 1964.
1921 - Nova York (EUA): Judy Holliday, actriu nord-americana.
1932 - Buenos Aires (Argentina): Lalo Schifrin, compositor de cinema.
1935 - Aveyron (França): Françoise Sagan, escriptora francesa.
1945 - Joeuf (França): Michel Platini, futbolista francès.
1947 - Hamadan (Iran): Shirin Ebadi, defensora dels drets humans, guardonada el 2003 amb el Premi Nobel de la Pau
1961 - París (França): Manu Chao, cantant i músic francès.

Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1773 - Madrid: Jordi Joan i Santacília, científic i marí valencià
1937 És assassinat per agents soviètics el líder del POUM Andreu Nin.
1992 - Sueca (la Ribera del Xúquer): Joan Fuster, escriptor valencià.
MÓN
1305 - Praga (Txèquia): Boleslau II de Bohèmia, rei de Bohèmia i Polònia.
1377 - Londres (Regne Unit): Eduard III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
1527 - Florència (Itàlia): Nicolau Maquiavel, escriptor florentí.
1622 - Shiraz (Geòrgia): Luarsab II de Kartli, rei de Geòrgia.
1908 - Lyubensk (Rússia): Nikolái Rimski-Kórsakov, compositor rus.
1914 - Viena (Àustria): Bertha von Suttner, escpriptora i pacifista austríaca, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1905.
1950 - Londres (Anglaterra): George Orwell, escriptor anglès.
1957 - Traunstein (Alemanya): Johannes Stark, físic alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1919.
1970 - Jakarta (Indonèsia): Sukarno, president d'Indonèsia.
2001 - Los Altos (Califòrnia, EUA): John Lee Hooker, cantant i guitarrista nord-americà.

Festes:
És el dia dedicat a la Festa de la Música des de 1982.

Santoral:
Sant Lluís Gonzaga (Màntua 1568- Roma 1591), rel. jesuïta. Sant Ramon de Roda (+1126), bisbe de Roda d'Isàvena. Sant Adolf, bisbe; santa Demètria, vg. i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 22 juny 2008, 12:58

22 de Juny

Marta Mata i Garriga: Barcelona, 22 de juny de 1926 - Barcelona, 27 de juny de 2006. Pedagoga. Filla de l'escriptora i pedagoga Àngels Garriga i Martín, es formà a l'escola Pere Vila i a l'Institut Escola de la Generalitat. Inicià la seva tasca pedagògica a Saifores (Baix Penedès) (1944), a la casa pairal dels Mata —actualment casal per a mestres per a la didàctica de l'estudi de comarques—, on residí durant vint anys. Llicenciada en pedagogia (1957), participà en la creació de l'escola Talitha (1956), i el 1965 fundà l'Escola de Mestres Rosa Sensat on, de manera clandestina, inicià un treball de renovació pedagògica inspirada en l'Escola Normal de la Generalitat republicana. Treballà sobretot en l'aprenentatge de la lectura i en el tractament del contacte de llengües a l'escola, concretant-ho en l'orientació del programa del material de lectura de l'editorial La Galera i amb obres com ara Quadres de fonologia per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura catalana (1974 amb J.M.Cormand). Des del 1971 fins al 1980 tingué una actuació molt destacada en les tasques de l'Institut de les Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1974 impulsà la creació de la revista 'Perspectiva Escolar'. Els primers anys de la transició (1975 i 1976) fou la principal protagonista de la campanya en favor d'una escola pública, democràtica i catalana, que esdevindria de fet el programa pedagògic de l'esquerra majoritària a Catalunya, de la qual fou una dirigent rellevant a partir del seu ingrés a Convergència Socialista el 1976 (posteriorment PSC-PSOE). L'any següent inicià una carrera política en ser elegida diputada al Congrés de Madrid. Posteriorment (1980 i 1984) fou diputada al Parlament de Catalunya i senadora (1983-84 i 1993-96). Del 1986 al 2002 fou vicepresidenta del Consell Escolar de l’Estat i el 2004 en fou nomenada presidenta. En 1987-95 fou també regidora d'educació de Barcelona i presidenta del Consell Escolar de Catalunya (1987-1995). Rebé, entre altres guardons, la Medalla de Alfonso X el Sabio (1990), la Medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona (1997), la Creu de Sant Jordi (1997) i, a títol pòstum, la Gran Creu de l'Ordre de Carles III (2006) del consell de ministres.

Fa temps:
1343 - Palma (Mallorca): a la seu, Pere III el Cerimoniós és proclamat rei de Mallorca, amb la qual cosa els territoris del Regne de Mallorca resten reincorporats a la confederació catalano-aragonesa.
1941 - Europa: Alemanya envaeix la Unió Soviètica (Segona Guerra Mundial).
2007 - Santiago de Xile (Xile): Debuta oficialment la selecció catalana de patinatge de velocitat participant a la "Copa Cono Sur".

Necrològiques:
2006 - Barcelona: Marta Mata pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat.

Santoral:
Sant Joan Fischer (1469-1535), bisbe de Rochester, cardenal, i sant Tomàs More (1477-1535), pare de família i canceller d'estat, mrs. a Anglaterra. Sant Paulí de Nola (Bordeus 355-Nola 431), bisbe, ordenat prevere a Barcelona. Beat Innocenci V, papa (1276).

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 22 juny 2008, 23:52

23 de Juny

Nit de Sant Joan: La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, és una celebració que es realitza durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de remiscència de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

Alan Mathison Turing va ser matemàtic, científic, criptògraf i filòsof. Es considerat com un dels pares de la Enginyeria informàtica, sent el precursor de la informàtica moderna. També va contribuir, entre d'altres moltes coses, de forma particular a la Intel·ligència Artificial. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en desxifrar els codis nazis, particularment els de la màquina Enigma. Després de la guerra va dissenyar una de les primeres computadores electròniques programables digitals.


Fa temps:
1768 - Aranjuez: Carles III signa la Reial Cèdula «para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana con otras cosas que se expresa», l'article VII de la qual diu: «Mando que la enseñanza de primeras letras, latinidad y retórica se haga en lengua castellana generalmente donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias.»
1987 - Reus: es crea la societat del Tramvia Econòmic de Reus a Salou.
1931 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric "El Be Negre".
MÓN
1894 - París: Es funda el Comitè Olímpic Internacional .
1952 - Corea del Nord: Bombardeig de Corea del Nord pels Estats Units.
1993 - Lausana (Suïssa): Joan Antoni Samaranch inaugura el Museu Olímpic.

Naixements:
1912 - Paddington, Westminster (Londres, Anglaterra): Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica (m. 1954).
1976 - Emmanuelle Vaugier, actriu

Necrològiques:
1516 - Ferran II d'Aragó (n. 1452).
2005 - Pere Garcia i Plensa, cinèfil català
1959 - Boris Vian, escriptor i músic francès.

Festes:
Festa Local a Vilassar de Mar, a la comarca del Maresme i a Bolvir, a la comarca de la Cerdanya.

El vespre d'aquest dia i la matinada de l'endemà és la Revetlla de Sant Joan.

Santoral:
Sant Zenó, mr.; sant Josep Cafasso, prev. salesià; santa Agripina, vg. i mr. romana (s.III).

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 24 juny 2008, 15:10

24 de Juny

Festa Major de Sant Joan
Dies de bogeria a la plaça del Blat de Valls (l'Alt Camp), Setmana de Sant Joan
Coincidint amb la tradicional celebració d'arribada del solstici d'estiu, comuna a gran part dels indrets de la nostra geografia, Valls (l'Alt Camp) viu també la seva festivitat anual més emblemàtica: la Festa Major de Sant Joan, dedicada al patró de la ciutat.
Els actes més tradicionals comencen el dissabte abans de Sant Joan o la vigília al matí, amb la pujada de l'Àliga al balcó de l'Ajuntament, on té lloc el pregó. Seguidament, la cercavila de Sant Joan, amb els gegants, cap-grossos, grallers, castellers i àliga. Al migdia hi ha una gran tronada al Pati, cèntrica plaça vallenca i un tritlleig de campanes.
Dia de Sant Joan:
El dia 24 juny a primera hora del matí, matinades i desperta amb els grallers de les colles castelleres. Un cop acabat l'ofici solemne que se celebra a l'església arxiprestal de Sant Joan, té lloc una ballada conjunta de tot el bestiari festiu de la ciutat i la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls inicien oficialment la temporada castellera a la plaça del Blat. Finalment, a mitja tarda té lloc el 'Tomb pel Poble', una cercavila dels principals elements de la imatgeria festiva local


Fa temps:
1987 - Neix a Rosario, Argentina: Lionel Messi, futbolista.

Necrològiques:
1835 - Zegama (País Basc): Tomás de Zumalacárregui, militar carlista basc.

Festes:
El vespre anterior i la matinada d'aquest dia és la Nit de Sant Joan, considerada la més curta de l'any.

Santoral:
Naixement de sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del Senyor.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 24 juny 2008, 23:48

25 de Juny

La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Fou el primer Congrés Obrer d'abast estatal i se celebrà al local del Teatre Circ de Barcelona. Els internacionalistes madrilenys (Francisco Mora, Enrique Borrel, Anselmo Lorenzo i Tomàs Gonzàlez Morago) llençaren la iniciativa el 19 de febrer de 1870 a les pàgines del setmanari La Solidaridad. El manifest convidava a participar a totes les Societats de Treballadors, constituïdes o en projecte, adherides o no a La Internacional, però que estiguessin d’acord amb els seus estatuts generals, a la celebració d'un congrés obrer estatal, que tindria lloc a Madrid el primer diumenge de maig. El periòdic La Federación òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, recollí el manifest proposant al mateix temps que se sotmetès a votació la ciutat que hauria d'acollir el congrés en qüestió. La votació decidí per gran majoria que el congrés se celebrés a Barcelona.

Fa temps:
1811 - Tarragona (el Tarragonès): les tropes franceses ocupen la ciutat. .
1870 - Barcelona: Constitució de la Federació Regional Espanyola de l'AIT
1933- Magdeburg(Alemanya): Joseph Rutherford envia a Adolf Hitler la carta Declaració de fets.
1971 - Caldes de Montbui (Vallès Oriental): S'obre la primera botiga de Cooperativa 70

Naixements:
1852 - Riudoms (el Baix Camp): Antoni Gaudí, arquitecte català.
1903 - Motihari (Índia): George Orwell, escriptor anglès.

Necrològiques:
1856 - Max Stirner, filòsof.

Santoral:
Sant Pròsper d'Aquitània, bisbe; sant Guillem (+1142), abat; santa Oròsia, vg. i mr

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 26 juny 2008, 11:41

26 de juny

Avui és el Dia Mundial contra la Droga, un dia que serveix per analitzar en quin punt es troba aquesta lluita lenta i desigual. De totes les dades que s'han donat a conèixer, en destaca una de relacionada amb la cocaïna: en creix el consum a Europa i l'Amèrica Llatina i baixa als Estats Units, que, tot i així, continua sent el país on hi ha més addictes. Aquesta és la realitat als països receptors. Als productors, la majoria subdesenvolupats, la lluita contra els traficants és molt difícil, encara que avui s'hagin fet accions per demostrar que s'avança.

Fà temps
26 de juny de 1242 Guillem de Montgrí, bisbe de Girona, ven al bisbe de Mallorca els seus béns per 1000 morabatins.
26 de juny de 1505 El mostassaf Pere Joan de Santacília és assassinat quan intentava pacificar una baralla

Naixements:
1404 - Jean comte d'Angulema, fill de Louis d´Orleans.
1554 - Carlos V a Namur.
1792 - Bredstedt, districte de Nordfriesland, Alemanya: Christian Albrecht Jensen, pintor danès.

Necrològiques:
1990 - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.

Conmemoracions:
Dia contra la droga

Santoral:
Sant Pelai o Pelagi, noi mr. de la castedat, a Còrdova (925), nat a Galícia, venerat a Oviedo. Sants Joan i Pau (Joanipol), germans mrs.; sant David, ermità (s.V); santa Perseveranda, vg.; beata Magdalena Fontaine, vg. i mr.; beat Josepmaria Escrivà de Balaguer (Barbastre 1902-Roma 1975), prev., fund. Opus Dei

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 27 juny 2008, 00:09

27 de Juny

Fa temps:
1674 - el Vallespir: després de derrotar els Angelets de la Terra revoltats, els francesos ocupen la comarca.
1880 - Barcelona : Inauguració de la seu social del Centre Catòlic de Sants.
1976 - Palma de Mallorca: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.

Naixements:
1977 - Madrid (Espanya): Raúl González Blanco, futbolista espanyol.

Necrològiques:
2006 - Barcelona (Barcelonès): Marta Mata i Garriga, pedagoga i política, militant del PSC-PSOE.
1836 - Choisy-le-Roi (França): Rouget de Lisle, autor de la Marsellesa, himne estatal de França.

Santoral:
Sant Ciril d'Alexandria (370-444), bisbe i doctor de l'Església. Mare de Déu del Perpetu Socors, patrona de la seguretat social i del cos de sanitat; sant Ladislau, rei hongarès; sant Zoile, mr.; beat Tomàs d'Orvieto, rel. servita.

kimm
Contro
Contro
Entrades: 4
Membre des de: 18 juny 2008, 08:31

EntradaAutor: kimm » 27 juny 2008, 08:15

Una data ben desgraciada el naixement de Raul... Vols dir que val la pena ni de mencionar-ho? Encara.... si fos l'aniversari de la mort de Juanito!!!


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 17 visitants

cron