ButiNET

Ahir a la tarda el Girona FC va aconeseguir el somiat retorn a la segona divisió A del fútbol estatal després de 49 anys d'absència. Jo era al camp i no vaig poder evitar que em caiguessin les llagrimes... Em van venir al cap un munt de records de la meva infantesa. Quan anava amb els meus pares a l'antic estadi de Vista Alegre (era molt i molt petit pero encara m'en recordo). Quan posteriorment, el meus germans grans em portaven al nou estadi de Montilivi (el nostre actual camp fundat el 1970). Recordo totes les vegades en que varem estar a punt d'aconseguir l'ascens però sempre ens quedavem a les portes. Recordo el pas de clubs ara ja instal.lats a primera divisió com el Vila-Reial i el Mallorca... Nosaltres sempre quedavem segons i també recordo que sempre s'havía dit que l'ascens no interessava al club pero una mera questió econòmica (lògicament una categoría superior comporta moltes més despeses a tots nivells). A més a més el fet de que hi hagi un nombre infinitament superior de socis del Barça que del equip de la nostra estimada ciutat tampoc hi ha ajudat molt. Pera ara si.... ja hi som!!! I ara ja ningú ens podrà aturar d'aqui a 3 o 4 temporades d'adaptació lluitarem per estar on ens correspon, a la maxima categoría, la primera divisió!!!
Visca el Girona FC!!! Visca Girona!!! i Visca Catalunya!!!.

TENS RAO PASTOR JO COM A GIRONI EXILIAT TAMBE EM VAIG EMOCIONAR PERO NO CREUS QUE CALDRIA ABANS DE PUJAR A PRIMERA FER EL MIG ESTADI QUE FALTA I PAGAR ALS JUGADORS ???
EN QUE GASTEM ELS DINERS ELS GIRONINS ???
SALUTACIONS.GRAN LIDER DEL PASTORISME.