EntradaAutor: corpetit » 07 set. 2009, 21:00
Bona nit,
Per a qui li pugui interessar, aquí us poso un fragment d’un llibre que fa un temps em va caure a les mans on explicava aquesta jugada que comentes, tot diferenciant el que molts jugadors no fan: el fet que sigui el company qui s’encari de manilla (suposadament tenint el rei i tot); del fet que nosaltres tinguem aquestes dues cartes de condició i ho hàgim de fer o en tinguem l’opció. Si bé es tracta d’una mateixa jugada, són dues coses diferents, independents. És bastant llarg i una mica pesat, així que ja la comentaré més endavant.
"8.- Si el company surt de manilla de cara, entrega l’as.
Si el company et va de manilla de cara vol dir que, pels motius que siguin, et demana l’as i, generalment, perquè disposa del rei i diverses cartes més d’aquell mateix pal.
Així doncs, especialment quan es tracta de la primera sortida del company, si aquest ho fa de manilla de cara, si tens l’as l´hi has de posar. Posteriorment, el més probable és que repeteixi de rei.
Pensa que encara que només en tinguis dos d’as d’aquell pal del qual el company et surt de manilla de cara, si es tracta de la primera jugada l´hi has de posar ja que no són tan sols els quatre tantos a perdre de l’as que no has tirat o bé del rei que s’ha de guardar el col·lega, sinó que fas canviar l’esdevenir de la partida, ja que el company, en pensar que no el tens, canviarà de pal i, amb ell, la sort de la partida. Només hauries d’aguantar l’as als dits si tinguessis alguna raó de molt de pes per voler agafar basa amb l’as i així entrar, però no és aconsellable la major part dels casos, per no dir quasi tots.
Altra cosa diferent és quan ja no es tracta de la primera o primeres jugades, o quan aquest plega a última hora, quan queden poques bases per jugar i es veu obligat a anar-hi per tal de no facilitar un descart a l’altra parella. En aquest cas haurem de valorar-ho (dependrà de diversos factors com els trumfos i bases que restin, els descarts aconseguits per l’adversari i moltes altres variables) ja que com hem dit, el company es pot veure forçat a sortir-hi sense tenir el rei, i si li entreguem l’as, llavors aquest rei del contrari podria quedar ferm en segona ronda.
Si ens posem a l’altre costat, el tema de sortir de manilla de cara tenint el rei, són figues d’una altra panera. Particularment la utilitzo de manera bastant residual, quan es donen una sèrie de requisits i quan les altres sortides són poc clares. Amb això vull que quedi clar, i més per aquest nivell, que no es tracta, ni molt menys, d’una jugada automàtica i que s’hagi de practicar sempre que es tinguin aquestes dues peces. Tampoc la convertirem de cop i volta en una mala jugada, com hem dit, la farem servir després de valorar i desestimar les demés sortides, quan hagin cantat els contraris (especialment si és un directe), i a sobre en tinguem força d’aquell mateix pal.
No cal dir que, si no tens com a mínim el rei que l’acompanya, no surtis de manilla de cara, excepte que en tinguis una gran collada d’aquell pal, hagi cantat trumfo el de la dreta i d’inici pensis, per tant, que pot fallar, podent repetir llavors el mateix coll (observant i depenent sempre del què hagin tirat els demés jugadors). Si després de la sortida veus que és el company qui fallarà perquè entrega una carta que el delata (per exemple el 8 o alguna equivalent tenint en compte el nostre joc), si aquest no ha contrat, tampoc aniria malament repetir la sortida. Si ha trumfat el de l’esquerra considero que en la gran majoria d’ocasions, tot i tenir-ne un tou, si estem als inicis de la partida sempre serà millor veure-les venir".
Adéu i fins demà.