LA BOTIFARRA, UN JOC DE SORT?

Tàctiques simples de la Botifarra (per exemple sortida de 12)
abril74
Barretina
Barretina
Entrades: 318
Membre des de: 09 oct. 2004, 20:08

LA BOTIFARRA, UN JOC DE SORT?

EntradaAutor: abril74 » 04 maig 2020, 20:32

Estic mirant d'esbrinar fins a quin punt és la Botifarra un joc de sort.

No confonguem la sort amb l'atzar, entenc per sort quan un canta Basto de 5 i semifallo d'oro i agafa al company amb 3 Bastos i la manilla d'oro per exemple, o quan fa Botifarra directe amb 2 manilles i 1 as i troba al company/a amb 1 manilla i 2 asos.

Porto jugant a la Botifarra desde els anys '80s, recordo el primer campionat de Contro l'any 1994 a Cabra del Camp (allí a la Botifarra en diuen Contro), els dissabtes a la nit al millor de 3 partides a 101, tots contra tots (el campionat durava uns quants dissabtes), aleshores ni sabia que "amb 6 fermes de raig i una manilla d'escaig botifarra faig" ni que "si el company surt de manilla amb l'as li fas companyía", i tantes altres coses que amb el pas del temps he anat aprenent, tot i així vam fer segons, jugàvem per intuició, sortir a defensar as, tornar al pal del company/a, etc. però mai vaig pensar que ho fes millor que d'altres, en concret sentia una enorme admiració pel pare del meu company per com tractava les cartes, especialment quan veia que es feia basa amb un cavall o una sota.

Desprès va venir el Butinet cap el 2003, encara recordo una de les primeres partides en la que la meva parella surt de manilla, jo en portava dues d'as i no li vaig entregar (ja he dit que jugava per intuició i amb dues d'un pal a trumfo delegat no entregava l'as), i aquí es va acabar la partida, el company va dir que no jugava amb aprenents, tal qual.

Va ser aquest mateix any 2003 a Vila-seca a on vaig participar en el primer Campionat de Botifarra dels que es fan durant una tarda de dissabte, anava de parella amb el meu nebot que era més inexpert que jo, i malgrat que en una partida ens van sancionar amb 36 tantos per un error en l'entrega d'una carta, vam fer subcampions, trofeo, pernil i una alegria immensa, era com estar en un núvol, també perquè en aquell temps 5 partides consecutives de Botifarra amb tabac pel mig em deixaven el cap com una castanya,

A partir d'aquí han vingut d'altres campionats, i he arribat a la conclusió que com a mínim 3 de les 5 partides venen predeterminades, és a dir, davant una parella mínimament experimentada les guanya aquell que es veu més bo en 3 de les 5 partides que es disputen, dic veures bo amb el sentit que tenen la sort de que s'encerten el trumfo, obren pal a defensar as i troben manilla en el company/a, toquen pal de cavall amb sota i la dreta abarrota amb el rei i el company/a porta l'as, etc.

Deixo el resultat d'una partida en mans de fets puntuals del joc, és a dir, un contro que potser no surt be o que surt collonut, o una botifarra que cantes i trobes bo al company i es converteix en decisiva per guanyar la partida. Sempre recordaré un campionat a Barcelona en el que no em vaig atrevir a cantar botifarra perquè tenia un pal amb semifallo d'as, vaig cantar trumfo d'un pal i vam fer capot (36 punts), uns dats desprès la parella adversària amb un joc similar (semifallo d'as) va cantar botifarra i ens va fer capot (72 punts) i van guanyar la partida.
I per últim deixaria el resultat d'una de les partides en funció d'algun despiste, alguna errada ja sigui de la parella o de la parella contrària, de com les toquis o de la técnica de trumfar, descart, etc. que la parella utilitza.
Vull advertir que no hi ha cap técnica infalible, particularment soc un detractor de la sortida de carta sola excepte quan el company/a contra i/o no tinc cap opció millor "de perdidos al río" que diuen els mesetaris, però això no fa que vegi que hi ha jugadors que l'utilitzen i alguna vegada els hi surt be, com també en molts casos en sortir de carta sola perden bous i esquelles.

Aquesta idea s'ha anat reafirmant en veure que els campionats quasi sempre els guanyaven parelles diferents, alguns campionats inclús els he vist guanyar a alguna parella que les tocava força malament, senzillament havien tingut sort.

Diria que a partir de la crisi del 2007 els campionats de botifarra han anat perdent participants, i en el meu cas han perdut interés perquè m'he agafat el joc de la Botifarra com una distracció i no com una competició, tot i això et queda el dubte de si podries jugar millor , de si hi ha alguna tècnica, alguna explicació estadística de probabilitats que et podría fer guanyar més partides, i ha arribat un moment en el que crec que no, que les combinacions en la Botifarra son tan diferents que el factor sort (compte que no parlo d'atzar) fa que sigui més determinant que la tècnica.

He buscat Estadístiques que em confirmessin la meva teoría, i només he trobat les que publica Butinet als Campionats Online; he revisat els resultats de les parelles que han participat en un mínim de 20 campionats per any (mínim 100 partides) del 2009 al 2019 per veure el percentatge de partides guanyades i em surt la següent Mitjana:
- Jugadors que guanyen més del 60% de partides: està entre el 2% i el 6%, depent del any que es miri. En tots aquests anys només dos jugadors han obtingut un percentatge de partides guanyades superior al 65% i ho van aconseguir només en un dels 10 anys analitzats.
De l'any 2016 al 2019 cap jugador ha obtingut uns resultats superiors al 60% de partides guanyades.
- Més del 87% del jugadors han guanyat entre un mínim del 40%i el 60% de les partides.

Que cadascú en tregui les conclusions que consideri convenients, a mi em sembla que l'atractiu d'aquest joc és que la immensa majoria de jugadors mínimament experimentats guanyen més de 4 de cada 10 partides.

Salut i República!

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 748
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

Re: LA BOTIFARRA, UN JOC DE SORT?

EntradaAutor: corpetit » 10 maig 2020, 08:57

Bones,

Bastant d'acord amb el que comentes en aquest post.
El que escriuré aquí no té cap base científica, és només una sensació o creença del que normalment succeeix o, almenys, em succeeix a mi.

Jo encara ho simplificaria més Abril74. A jugadors semblants (90% dels que juguen campionats presencials), de tres partides que podem fer, en dues pràcticament no incidim en res, no sols per sort de partida, que també, sinó especialment per cartes. En una d'aquestes dues ens veiem tan dolent que no hi podem fer res i ens apallissen. Quantes partides ens han fotut fora amb 3 o 4 dats i no les hem ni olorades. I a l'altra ens veiem tan bo que els contraris tampoc hi tenen res a fer. Llavors alguns es pensen o ens pensem que som molt bons quan les cartes són les que han dictat sentència. Sent molt generosos, només una de cada 10 partides d'aquestes que havíem de perdre per cartes, al final, no sabem ni el com ni els motius, acabem guanyant-la.

L'altra partida que queda de les tres és la que sol ser igualada. Aquí sí que és on podem incidir-hi i, a la vegada, és la que, personalment, em fa goig de jugar. Aquí també entra la sort, el mèrit nostre o del contrari, el demèrit, etc. Aprofitar o saber aprofitar aquesta partida igualada és la que marcarà la diferència. Aquí hi ha l'agreujant que, els que se les piquen, aquestes partides solen guanyar-les quasi totes perquè amb un parell de contros o butis amb un joc repartit que un jugador per si sol no hagués contrat o l'hauria cantada, acaben decantant la balança. I això fa caure en el desànim, i parlo personalment, perquè veus que per joc no són millors (al revés, tenen un nivell bastant inferior perquè depenen tant dels senyals que es fan que no presten atenció a altres coses i, a la vegada, fa que no s'hi esforcen tant) però per cara sí. És el que hi ha. Mentre no ens ho prenguem una mica més seriosament, continuarà passant.

Llavors entren les seqüències com en tot joc d'atzar. Si en un campionat ens toquen tres partides de les que no portem res, una que ho portem tot i una d'igualada, doncs quedarem 2 victòries a 3 o bé 1 a 4. Si enganxem 4 partides que ho portem tot i una d'igualada, doncs tindrem moltes possibilitats de guanyar el campionat.

I sí, com en tot joc d'atzar existeixen les ratxes. De vegades estem 10 campionats seguits fent pena i d'altres en guanyem 3 de renglera. I és clar, la gent si et veu guanyar-los no se'n recorda dels altres que no has rascat bola, només ressalta aquests 3 últims. I el fet d'existir aquestes ratxes és, en certa manera, lògic perquè no sempre ens veurem per aquest ordre, aquesta partida bona, aquesta dolenta i aquesta igualada. Que passi això contínuament és de per si i en essència, pràcticament impossible. Sempre enllaçarem seqüències ben diferents. Només hem de tenir la ment freda i a lloc. Quan ens toqui el rebre, aguantar i esperar que passi, que de ben segur que ho farà. I quan estem de bones, no creure'ns que som els millors, que tranquils, que desgraciadament i irremeiable aquesta condició també passarà. És el joc.

Adéu.

abril74
Barretina
Barretina
Entrades: 318
Membre des de: 09 oct. 2004, 20:08

Re: LA BOTIFARRA, UN JOC DE SORT?

EntradaAutor: abril74 » 10 maig 2020, 13:04

Em sembla que diem coses semblants, només que tu ho expliques millor que jo.

Hi ha una cosa que dius que a mi se m'havia passat, aquesta partida igualada és la que més es disfruta i fa que valgui la pena jugar un campionat.

Salut i República!


Torna a “Normes del joc i tàctiques de primer nivell.”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 19 visitants

cron