la jugada més dulenta del mon

Formes de jugar a la Botifarra per jugadors experts. (Botifarra moderna Vs Botifarra antiga, sortida d'11, sortida de semfallo)
pozi
Contro
Contro
Entrades: 19
Membre des de: 06 oct. 2004, 00:42

EntradaAutor: pozi » 23 jul. 2010, 18:33

El que comenta l'Abril74 potser, millor que en aquest tema de la "la jugada més dolenta del món", hauria d'anar en un altre que podríem titular com "l'actitud més dolenta del món".

Jo que sempre havia sigut un jugador de cafè (ara jugo molt mé al butinet) he vist molts tipus diferents de cops a la taula.

Alguns són de tensió, en partides interessants on els 4 jugadors estan pel que han d'estar i en una certa jugada algun jugador deixa anar un cop en tirar la carta en una epressió d'alleujament perquè finalment el joc s'ha encaminat cap on ell volia. No em moleten gens aquests cops, estic segur que jo els he fet més d'un cop de forma inconscient.

D'altres, aquests ja moletsten més, demostren certa actitud desafiant per part del qui pica, intentant intimidar i sovint en to burlesc quan t'han agafat un as o t'han fallat una manilla. Mala cosa aquests coses. Lamentablement, no goso dir que no els he fet mai, no ho recordo, però no m'extranyaria gens que en alguna ocasió on no m'he sentit còmode en una partida o no em queien bé els contrincant hagués tingut una reacció d'aquest tipus... Per sort, no són habituals en mi.

L'últim tipus, que comenta l'Abril74, són cops de tramposos que pretenen donar informació al company. No puc dir que n'he vist, no he exampat mai ningú fent trampes, alguns cops ho he sospitat, però crec que és molt complicat demostrar-ho i el més probable és que ens fiquem de peus a la galleda si ho intentem. A mi mateix m'han acusat de fer-ho, per la senzilla raó que tenia un company amb qui vaig jugar gairebé cada dia durant 10 anys. El nivell de compenetració era francament alt i, en aquests casos, no és extrany que algú pugui pensar en una jugada poc habitual la parella en qüestió es "pica" les cartes, i, com dic, el més probable és que sigui fals. No tinc cap dubte que hi deuen haver tramposos, segur que sí, però crec, i espero, que són una minoria molt petita.

Fent "d'abuelo cebolleta", explicaré l'únic cas en que estic convençut que em van fer trampes. Era a l'Escala en una semifinal, o quarts de final, no ho recordo bé, per tant, permeteu-me que ho fagi més dramàtic. Anàvem a 8 dats (uix, probable que fossin quarts, les semis s'acostumaven a fer a 101, tot i que no sempre....), era l'últim dat i perdíem d'aprxoimadament 25 tantos. El meu company em delega i tinc un jogarràs esplèndid, tres manilles i dos asos, amb un pal llarg de 5 o 6,. Dubto de si fer trumfos o botifarra, en el primer cas, corro el risc de que si algun d'ells s'encara de la manilla que no tinc i l'altre li dóna l'as tururut violes. Total faig botifarra. El jugador de la meva esquerra, que tenia 5 d'as rei d'un pal, surt del pal que jo no tinc la manilla (ni res de res), és, a més, el seu semifallo... Endivineu qui tenia una collada de 7 d'aquell pal? Evidentment, no vam passar.

pozi
Contro
Contro
Entrades: 19
Membre des de: 06 oct. 2004, 00:42

EntradaAutor: pozi » 28 jul. 2010, 17:05

Seguint amb el tema, per reafirmar la meva opinió de que el més important d'aquest joc és la concentració, voldria comentar una jugada que m'agrada molt de fer però que en ocasions se'ns pot girar en contra de manera molt dràstica. I no és altra que fer fallar al rival que ha cantat trumfos.

Com ja he comentat, si fem fallar al trumfador (sempre i quan sigui el rival), encertarem gairebé sempre, no hi ha res que mé molesti al trumfador que haver de fallar cartes sense valor. Ara bé, s'ha de fer fallar sempre? NO. Hi ha vegades que és molt contrapruduent fer-ho. Com sabrem quan no fer-ho? Estan concentrats en el joc, no hi ha més volta de full. Posaré un exemple recent, per`p m'hi he trobat to sovint en el Butinet.

Oest fa trumfos directes amb 6 o 7 bastos. Jo, sud, tinc un sol basto, 4 espases d'as, 4 o 5 oros de manilla i no gaire res més, i un parell o tres de copes. Surto d'espases, est no sé què juga, nord posa la manilla i agafa base. Torna l'espasa i oest la falla. Oest arrstra tres cops, manilla, as i una altra. Tan sud com est només tenim un trumfo, nord en té 3 de rei. Al primer descart marxo de copa i al segon carrego l'as d'espases. Est marxa de dos oros. Nord, el meu company entra i què fa? fer fallar al trumfador. Està ben jugat? No, perquè nord no aguanta la copa. No serveix de res que oest tingui dos trumfos en comptes de tres. Li hem donat entrada a un rival que ha rebut informació del seu company sobre què vol. Evidentment, oest juga copa i Est en té una llarga collada. Resultat, la manilla d'oro a can pistraus. Li comento al meu company que no ho ha fet bé, però no ho entèn i m'acusa de mal perdedor, que ell no pot saber el que ha acabat passant, ell ha tirat de "manual", i fer fallar al trumfador sempre és ben jugat. La realitat és que si hagués estat concentrat en el joc ho hauria d'haver intuït, i encara que hagués tingut ell la manilla d'oro sense res més se l'hauria d'haver fet.

Una mostra més de que: 1)La concentració, estar per la partida, és clau i 2)El adverbis "MAI" i "SEMPRE" els hem d'esborrar del vocabulari botifarraire. Cada partida és un món, i en un partida determinada, el que normalment ens funciona, potser que sigui el nostre botxí.

Companys
Contro
Contro
Entrades: 22
Membre des de: 18 jul. 2007, 13:55

PARAULES

EntradaAutor: Companys » 31 jul. 2010, 02:05

Què, o a qui em recorden aquestes paraules?

Pozi escriví:

2)El adverbis "MAI" i "SEMPRE" els hem d'esborrar del vocabulari botifarraire. Cada partida és un món, i en un partida determinada, el que normalment ens funciona, potser que sigui el nostre botxí.

Com sempre en aquest joc, el adverbis "Mai" i "Sempre" no s'han d'agafar al peu de la lletra, són sinònims de "per regla general".

Corpetit escriví:

Publicat: Dt Mar 03, 2009 1:39 pm Assumpte: ANADES.
si alguna cosa he après, refermat o confirmat d’aquest meravellós joc és que quasi mai no existeixen ni els mais ni els sempres. I dic quasi mai, per no trencar la norma.


http://www.butinet.cat/forums/viewtopic.php?t=1971

Publicat: Dj Jun 19, 2008 11:58 pm Assumpte:
i en aquest joc per a mi no existeixen els sempres ni els mais, almenys i per no ser incongruent: quasi mai no existeixen),


http://www.butinet.cat/forums/viewtopic ... s&start=15

Publicat: Dg Feb 07, 2010 1:05 pm Assumpte: DADES.
L’únic que m’ha deixat clar la botifarra és que (per no trencar la norma: quasi mai) no és un joc ni de “mais” ni de “sempres”.
Cada partida és un món i obrarem en conseqüència. I, ni així, res assegura l’èxit ni el fracàs.

http://www.butinet.cat/forums/viewtopic ... sc&start=0

No seran pas el mateix? Em sembla que em faig gran i començo a veure-ho tot igual...


Torna a “Tàctiques avançades”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants

cron