Publicat: 23 jul. 2010, 18:33
El que comenta l'Abril74 potser, millor que en aquest tema de la "la jugada més dolenta del món", hauria d'anar en un altre que podríem titular com "l'actitud més dolenta del món".
Jo que sempre havia sigut un jugador de cafè (ara jugo molt mé al butinet) he vist molts tipus diferents de cops a la taula.
Alguns són de tensió, en partides interessants on els 4 jugadors estan pel que han d'estar i en una certa jugada algun jugador deixa anar un cop en tirar la carta en una epressió d'alleujament perquè finalment el joc s'ha encaminat cap on ell volia. No em moleten gens aquests cops, estic segur que jo els he fet més d'un cop de forma inconscient.
D'altres, aquests ja moletsten més, demostren certa actitud desafiant per part del qui pica, intentant intimidar i sovint en to burlesc quan t'han agafat un as o t'han fallat una manilla. Mala cosa aquests coses. Lamentablement, no goso dir que no els he fet mai, no ho recordo, però no m'extranyaria gens que en alguna ocasió on no m'he sentit còmode en una partida o no em queien bé els contrincant hagués tingut una reacció d'aquest tipus... Per sort, no són habituals en mi.
L'últim tipus, que comenta l'Abril74, són cops de tramposos que pretenen donar informació al company. No puc dir que n'he vist, no he exampat mai ningú fent trampes, alguns cops ho he sospitat, però crec que és molt complicat demostrar-ho i el més probable és que ens fiquem de peus a la galleda si ho intentem. A mi mateix m'han acusat de fer-ho, per la senzilla raó que tenia un company amb qui vaig jugar gairebé cada dia durant 10 anys. El nivell de compenetració era francament alt i, en aquests casos, no és extrany que algú pugui pensar en una jugada poc habitual la parella en qüestió es "pica" les cartes, i, com dic, el més probable és que sigui fals. No tinc cap dubte que hi deuen haver tramposos, segur que sí, però crec, i espero, que són una minoria molt petita.
Fent "d'abuelo cebolleta", explicaré l'únic cas en que estic convençut que em van fer trampes. Era a l'Escala en una semifinal, o quarts de final, no ho recordo bé, per tant, permeteu-me que ho fagi més dramàtic. Anàvem a 8 dats (uix, probable que fossin quarts, les semis s'acostumaven a fer a 101, tot i que no sempre....), era l'últim dat i perdíem d'aprxoimadament 25 tantos. El meu company em delega i tinc un jogarràs esplèndid, tres manilles i dos asos, amb un pal llarg de 5 o 6,. Dubto de si fer trumfos o botifarra, en el primer cas, corro el risc de que si algun d'ells s'encara de la manilla que no tinc i l'altre li dóna l'as tururut violes. Total faig botifarra. El jugador de la meva esquerra, que tenia 5 d'as rei d'un pal, surt del pal que jo no tinc la manilla (ni res de res), és, a més, el seu semifallo... Endivineu qui tenia una collada de 7 d'aquell pal? Evidentment, no vam passar.
Jo que sempre havia sigut un jugador de cafè (ara jugo molt mé al butinet) he vist molts tipus diferents de cops a la taula.
Alguns són de tensió, en partides interessants on els 4 jugadors estan pel que han d'estar i en una certa jugada algun jugador deixa anar un cop en tirar la carta en una epressió d'alleujament perquè finalment el joc s'ha encaminat cap on ell volia. No em moleten gens aquests cops, estic segur que jo els he fet més d'un cop de forma inconscient.
D'altres, aquests ja moletsten més, demostren certa actitud desafiant per part del qui pica, intentant intimidar i sovint en to burlesc quan t'han agafat un as o t'han fallat una manilla. Mala cosa aquests coses. Lamentablement, no goso dir que no els he fet mai, no ho recordo, però no m'extranyaria gens que en alguna ocasió on no m'he sentit còmode en una partida o no em queien bé els contrincant hagués tingut una reacció d'aquest tipus... Per sort, no són habituals en mi.
L'últim tipus, que comenta l'Abril74, són cops de tramposos que pretenen donar informació al company. No puc dir que n'he vist, no he exampat mai ningú fent trampes, alguns cops ho he sospitat, però crec que és molt complicat demostrar-ho i el més probable és que ens fiquem de peus a la galleda si ho intentem. A mi mateix m'han acusat de fer-ho, per la senzilla raó que tenia un company amb qui vaig jugar gairebé cada dia durant 10 anys. El nivell de compenetració era francament alt i, en aquests casos, no és extrany que algú pugui pensar en una jugada poc habitual la parella en qüestió es "pica" les cartes, i, com dic, el més probable és que sigui fals. No tinc cap dubte que hi deuen haver tramposos, segur que sí, però crec, i espero, que són una minoria molt petita.
Fent "d'abuelo cebolleta", explicaré l'únic cas en que estic convençut que em van fer trampes. Era a l'Escala en una semifinal, o quarts de final, no ho recordo bé, per tant, permeteu-me que ho fagi més dramàtic. Anàvem a 8 dats (uix, probable que fossin quarts, les semis s'acostumaven a fer a 101, tot i que no sempre....), era l'últim dat i perdíem d'aprxoimadament 25 tantos. El meu company em delega i tinc un jogarràs esplèndid, tres manilles i dos asos, amb un pal llarg de 5 o 6,. Dubto de si fer trumfos o botifarra, en el primer cas, corro el risc de que si algun d'ells s'encara de la manilla que no tinc i l'altre li dóna l'as tururut violes. Total faig botifarra. El jugador de la meva esquerra, que tenia 5 d'as rei d'un pal, surt del pal que jo no tinc la manilla (ni res de res), és, a més, el seu semifallo... Endivineu qui tenia una collada de 7 d'aquell pal? Evidentment, no vam passar.