Dites, Festes i costums Catalanes

Temes que fa més de dos mesos que no tenen activitat.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 14 gen. 2008, 10:15

232 dites populars del mes de gener (quina passada!!!)

1. A darrers de gener una hora hi es, i, si es compta bé, una i mitja també.

2. A mig gener, cada gallina al joquer.

3. A mig gener, lloga jornaler.

4. Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a xaloc, el migjorn qui tronava, el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava d'aigua amb un carbassot.

5. Ah gener, generot, que m'has mort les ovelles i l'esquellot.

6. Aigua de gener, barba d'or al pagès.

7. Aigua de gener, cada gota val un diner.

8. Aigua de gener, mata l'usurer.

9. Aigua de gener, millor que la del febrer.

10. Aigua de gener, omple la bóta, la gerra i el graner.

11. Aigua de gener, per tot el camp va bé.

12. Aigua de gener, tot l'any va bé.

13. Al gener, tanca la porta i encén el braser.

14. Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

15. Cada boira de gener una pluja pel maig sol ser.

16. Com sol de gener, que així que surt ja es pon.

17. Cava pel gener i hauràs d'engrandir el graner.

18. Darrer dia de gener una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà.

19. De gener a gener el diner és del banquer.

20. De l'aigua de gener, ni una gota se'n fa malbé.

21. De la flor de gener per les abelles va bé.

22. De les tronades de gener, res de bo en ve.

23. De llunes la del gener i la d'agost també.

24. Del gener el pagès no en treu res.

25. Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener.

26. Després del gener, poda l'arbre fruiter.

27. Déu ens guard de pols de gener i de fang de juliol.

28. Dia creixent, fred naixent.

29. El bon ametller floreix pel gener.

30. El bon gener, eixut i gelater.

31. El dia de Reis parlen els estels.

32. El dia dels Reis a migdia es veuen els estels.

33. El dia del Reis a migdia surten els estels.

34. El dia no es mou fins a Ninou.

35. El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també.

36. El gener és el mes vertader, si no és ventoler.

37. El gener és el primer de tots i el més cavaller.

38. El gener és l'hereu de l'any.

39. El gener és la clau de l'any.

40. El gener és un bon cavaller.

41. El gener fa el pecat i el maig n'és acusat.

42. El gener fa el pont i el febrer el romp.

43. El gener obre i tanca el graner.

44. El gener porta els socs i el febrer els crema tots.

45. El gener, serè i gelador.

46. El gener serè tot l'any fa anar bé.

47. El gener treu el greix del corder, el febrer el despulla i el març se'n porta la culpa.

48. El gener treu la sal, el febrer se la xucla i el març s'emporta la culpa.

49. El gener va gelar sa mare en el llevaner.

50. El mes de gener és bon mes si els blats són verds.

51. El mes de gener és malfeiner.

52. El mes de gener, la clau del graner és.

53. El millor femer és la lluna de gener.

54. El sol de gener emmascara més que un carboner.

55. El pardal, pel gener ermità i pel juliol a robar.

56. El pollet de gener, per Sant Joan me'l menjaré.

57. El pollet de gener puja amb són pare al galliner.

58. Els polls de gener van amb la lloca al galliner; els polls de Sant Joan tots acaben al femer.

59. Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.

60. Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent.

61. Els Sants del gener porten capa i barret.

62. Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.

63. és bord el gener, si no omple la bassa pel febrer.

64. Feina de gener, no la canviïs per diner.

65. Flor de gener no omple el graner.

66. Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.

67. Gall de gener, cada ploma val un diner.

68. Gat de gener, ratador i mioler.

69. Gat de gener, val molt diner.

70. Gat miolador, gener a la porta.

71. Gener abeurat, febrer gelat.

72. Gener amarat, mig any assegurat.

73. Gener bonancer, febrer remoler.

74. Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller.

75. Gener eixut, graner perdut.

76. Gener eixut tot l'any put.

77. Gener és el mes primer.

78. Gener florit, abellar ric.

79. Gener fred i atemperat, passa'l ben aviat.

80. Gener gelat, fa el maig florit i gemat.

81. Gener herbat, any de poc blat.

82. Gener herber, any trapasser.

83. Gener i febrer, els ous a cap diner.

84. Gener i febrer mengen més que el món sencer.

85. Gener mullat, bo per a la terra i mal per al remat.

86. Gener mullat, dolent pel ramat.

87. Gener never, omple el graner.

88. Gener polsós, any abundós.

89. Gener que massa sol fa, ni palla ni gra.

90. Gener sec, graner amb esplet.

91. Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat.

92. Gener sense fred, tot el fruit es perd.

93. Gener sense gel, any de mel.

94. Glaçades de gener la terra estova bé.

95. L'aigua de gener fa bé.

96. L'aigua de gener porta el blat al graner.

97. L'aigua de gener posa oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner.

98. L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni.

99. La feina de gener, set pans per un diner.

100. La fusta per fer la casa, pel gener ha de ser tallada.

101. La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots.

102. La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany.

103. La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer.

104. La lluna de gener, pariona no té.

105. La lluna del gener set virtuts té.

106. La neu del gener s'asseu com un cavaller.

107. La perdiu pel gener busca muller; pel febrer el niu ja té; pel març ja està covant; per l'abril tot el dia al niu; pel maig a fer piu-piu me'n vaig; pel juny ja són com el puny; pel juliol corren pel poliol; i per l'agost no les agafa qui vol.

108. La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.

109. Les nits del gener les més clares i les més fredes de l'any solen ser.

110. Les gelades de gener fan florir l'ametller.

111. Lluna de gener girada, mar avalotada.

112. Lluna de gener, l'amor primer.

113. Lluna de gener, lluna raïmera.

114. Lluna de gener tombada, maror i marinada.

115. Lluna nova del gener, molta pluja duu al darrer.

116. Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.

117. Matiner de gener, gastador d'oli.

118. Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any.

119. Mentre el gener passa deixa la caça.

120. Mes de gener mes de geler.

121. Mes de gener, mes malfeiner.

122. Moltes pluges pel gener, mala anyada solen fer.

123. Neu al gener, porta gemecs.

124. Neu de gener omple el graner.

125. No és bon gener si no es gela l'aigua al calder.

126. No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté.

127. Peix de gener, carn de corder.

128. Pel gener així que matineja ja vespreja.

129. Pel gener arreplega les soques que pel febrer les gastaràs totes.

130. Pel gener, bodes de gats i marrameus pels terrats.

131. Pel gener, de dia al sol i de vespre al braser.

132. Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.

133. Pel gener, el millor ofici és pastisser.

134. Pel gener, els gats cerquen muller.

135. Pel gener, els ocells al joquiner.

136. Pel gener, els tords al paner.

137. Pel gener, es gela l'aigua en el pitxer.

138. Pel gener, floreix l'ametller.

139. Pel gener flors, pel maig dolors.

140. Pel gener, generet, minva el mar i puja el fred.

141. Pel gener i pel febrer fila la vella al caliver, pel març sota teulat i per l'abril duu el fil a ordir.

142. Pel gener la canya al raconer i pel març la canya al braç.

143. Pel gener la perdiu busca el joquer; pel febrer, el niu a fer; pel març, tres ous nats; per l'abril, quatre o cinc; pel maig, piu-piu per les mates; pel juny ja són com el puny, i per l'agost ja corren de dos en dos.

144. Pel gener lluna vella pesca vora terra, pel gener lluna nova surt a pescar a fora.

145. Pel gener no hi ha cap gos coniller.

146. Pel gener, no siguis matiner.

147. Pel gener pateix el bosc i el graner.

148. Pel gener poca feina es pot fer.

149. Pel gener poda l'ametller.

150. Pel gener, tanca la porta i encén el braser.

151. Pels Reis, el dia creix i el fred neix.

152. Pels Reis, un pas de vell.

153. Per Any Nou el dia s'estira un sou.

154. Per bona fangada la del gener.

155. Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam.

156. Per la lluna vella del gener talla la fusta el fuster.

157. Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.

158. Per Sant Anton la gallina pon.

159. Per Sant Anton tot ocell pon.

160. Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap.

161. Per Sant Antoni cargols amb allioli.

162. Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.

163. Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.

164. Per Sant Antoni, es comença a fer el toni.

165. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni.

166. Per Sant Antoni, un pas de dimoni.

167. Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa.

168. Per Sant Julià, un pas de ca.

169. Per Sant Ramon la bona gallina pon; per la Candelera, la bona i la dolenta; i per Sant Blai fins pon el gall.

170. Per Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.

171. Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va.

172. Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap.

173. Per Sant Sebastià, un pas de marrà.

174. Per Sant Sever, faves a fer.

175. Per Sant Urbà, el blat ha fet el gra.

176. Per Sant Vicenç el sol ja baixa pels torrents, i, allí on no baixarà, ni casa ni vinya no vagis a plantar, i on no ha tocat no facis sembrat, i on tocar no pot no plantis ni vinya ni hort.

177. Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.

178. Per Sant Vicenç, marxen les boires i vénen els vents.

179. Per Sant Vicenç, moren els glaços i neixen els vents.

180. Per Santa Agnès, una hora més.

181. Pluja de gener, cada gota val diner.

182. Pluja de gener fa créixer l'herba.

183. Pollet que ve pel gener, pel juny me'l menjaré.

184. Polls de gener, cada ploma val un diner, però s'hi han de posar primer.

185. Quan el gat miola, el gener s'acosta.

186. Quan l'any comença en divendres tot se'n va en cendres.

187. Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts.

188. Qui pel gener ha de festejar, vora el foc s'ha de posar.

189. Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al graner, i la palla al paller.

190. Refredats de gener, no els cura el vinater, però sí el caliver.

191. Sant Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l'ullet.

192. Sant Antoni del Porquet de gener és el disset.

193. Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.

194. Sant Antoni plover per a les patates va bé.

195. Sant Antoni que el ruc cau!

196. Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi.

197. Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.

198. Sant Julià, a casa deixeu-me tornar.

199. Sant Julià patró de qui se'n va.

200. Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrera.

201. Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dies.

202. Santa Agnès si duu bon temps, les vinyes aniran bé.

203. Segons com troni pel gener, et menjaràs el pa l'any que ve.

204. Sembra l'all per Sant Fruitós i serà ben rabiós.

205. Sembra pel gener i llaura pel febrer.

206. Si bon formatge vols fer, fes-lo pel mes de gener.

207. Si bona casa et vols fer, talla la fusta pel gener.

208. Si el meu amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya m'hauria de fer si no li omplo el celler.

209. Si fa sol per Sant Vicenç, el vi puja pels sarments.

210. Si glaça molt pel gener, vinga jeure i no fer res.

211. Si no plou pel gener, mal va el graner.

212. Si pel gener el dofí salta, la calma espanta.

213. Si pel gener hi ha molts dofins, any de garbins.

214. Si pel gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta.

215. Si pel gener plou, es desperta el cargol.

216. Si pel gener plou, les fonts fan renou, posa't a cantar.

217. Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat de vi; si plou a la tarda, la collita esguerrada.

218. Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.

219. Si plou pel gener, l'any sol anar bé.

220. Si plou per Sant Pau hivern adéu-siau; i si fa sol ve un hivern nou.

221. Si sents tronar pel gener, engrandeix el graner i eixampla el paller.

222. Si vols ceba de diner, planta-la pel gener.

223. Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.

224. Tos de gener, alegra al fosser.

225. Tossetes de gener, alegries de fosser. Febres de gener guanys del fosser.

226. Tronades de gener bona anyada solen fer.

227. Tronades de gener maten l'ovella i el corder.

228. Tronades pel gener, moltes aigües al darrer.

229. Trons pel gener desembarassen el graner.

230. Ventades de gener maten l'ovella i el pastor també.

231. Vestir seda pel gener, bogeria o pocs diners.

232. Vols conèixer el gener? Mira l'ametller.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 21 gen. 2008, 08:20

Festa de la Llordera


El Brut i la Bruta protagonitzen el Carnaval del Llobregós
Torà (la Segarra), Cap de setmana abans de Carnaval


La Bruta i el Brut



Una setmana abans de l’inici oficial de les celebracions de Carnestoltes, els carrers de Torà (la Segarra) s’omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.

Segons expliquen els llibres d’història local, la Festa de La Llordera era una dansa carnavalesca que se celebrava a Torà el Dijous Gras (o llarder) des de mitjans del segle XVIII. L’any 1936, inici de la Guerra Civil, la festa es va suprimir i amb el pas del temps els toranesos van anar oblidant la importància i singularitat del seu Carnestoltes.

Tot i que en altres poblacions properes l’arribada de la democràcia va propiciar la seva resurrecció, a Torà la festa de Carnestoltes va mantenir un caràcter residual, i durant els anys vuitanta només la celebraven els nens i professors del col·legi públic. No va ser fins a principis de la dècada dels noranta, que un grup de joves del poble va decidir recuperar el ball de la Llordera i, de pas, el caràcter popular de la festivitat de Carnaval.

Per assegurar la participació i evitar la tradicional fugida cap a altres Carnestoltes plenament consolidats com els de Ponts i Solsona, els organitzadors van optar per canviar les dates històriques de la dansa i programar-la l’últim dissabte abans de l’inici oficial del Carnaval. Des d’aleshores, el poble s’ha implicat activament en la festa, engalanant balcons, guarnint carrers, construint disfresses o col·laborant en les diferents tasques d’organització i posada en escena.

Els gegants i la dansa

Antigament la dansa de la Llordera era protagonitzada per quatre homes que desfilaven per parelles. Els primers, caracteritzats com “el Bonic i la Bonica” obrien la marxa dansant el ball pla al so del violí. Ell vestia roba impecable i barret de copa alta; ella faldellí de seda, mantellina blanca de punt i caríssimes joies. Caminaven plegats i molt seriosos fins al mig de la plaça i allà dansaven, amb tècnica depurada, de la manera més exacta posible.

La segona parella, coneguts com “el Brut i la Bruta” representaven la classe treballadora. Ell era un calderer, amb roba molt vella, carregat de paelles i perols bonyeguts, i amb la cara i les mans negres de brutícia. Ella portava un vestit apedaçat, una caputxa mal lligada al cap i una filosa de cànem a les mans. Aquests personatges ballaven la dansa mofant-se dels seus predecessors i la major part del temps s’entretenien corrent, saltant i empaitant la canalla.

Mentre s’executava la dansa, grups de joves passaven de casa en casa, a demanar almoina per la Llordera. Recollien dolços, ous, botifarres, i tot tipus de productes derivats del porc. A la nit, es feia el berenar "gras" de dijous llarder, un gran àpat amb tots els aliments recaptats.

Actualment, els protagonistes de la festa ja no són homes disfressats sinó gegants de mans lliures, construïts per a l’ocasió. En poc temps, les figures han esdevingut autèntics símbols de la vila de Torà. Primer va aparèixer El Brut, imatge caricaturesca d'en Pep de Cal Jovans, un vilatà amant de les festes, i després la seva promesa, La Bruta, feta a semblança de la Maria de Cal Sala. En les edicions de 1996 i 1997 es van presentar El Bonic i La Bonica. I els anys següents van aparèixer altres al·legories com El Brau Constantí, amb cara d'animal, i El Sargentet, un personatge local

A més de l’esperat ball dels gegants manotes, hi ha rua infantil, concurs i ball de disfresses, concurs d'engalanament de balcons, ninots al carrer, xarangues i una gran botifarrada popular

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 21 gen. 2008, 15:12

CAU DE BRUIXES A CENTELLES

La història tampoc ens aclareix massa en aquest sentit. Hi ha, però, lleugers indicis que poden relacionar les bruixes i Centelles.

Ens hem de traslladar al s. XVII, quan en plena febre de persecució de bruixes, generada per les autoritats civils i eclesiàstiques per raons molt diverses que afectà a molts racons del nostre país, Centelles tampoc se'n va escapar.

Tenim el cas d'una dona de Seva que va ser penjada al Pla de les Forques per tenir pactes amb el Diable i el cas de Na Payrona que va morir a la presó de la Baronia de Centelles quan complia condemna per la seva fama de bruixa.

DITES POPULARS DE LES BRUIXES:

De Centelles, bruixes totes elles.
Centelles, terra de bruixes.
La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa.
A les dotze de la nit, dimonis i bruixes sota el llit.
L'infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot.
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts.
No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt.
Com més pa i més vi al celler, més bruixes pel carrer.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 22 gen. 2008, 12:43

LA CANDELERA


El dia 2 de febrer se celebra la Purificació de la Mare de Déu. Aquest dia es desfan els pessebres i trobem a Catalunya, a més dels actes de caracter litúrgic, una pila de costums de caràcter familiar i íntim.

Segons la religió jueva, les dones es purificaven a l'infantar i havien d'anar al temple a presentar l'infant, per a purificar-se, quaranta dies després del naixement, si era noi, o seixanta, si era noia. Per això, quaranta dies després de Nadal se celebra la festa de la Presentació de la Mare de Déu i el seu Fillet al temple i, puig que el foc és l'element purificador per excel·lència, es fa un repartiment de candeles beneïdes als que van a missa aquest dia. Abans les candeles variaven de color i decoració, segons la importància de qui les rebia: candeles llises, primes i petites per al poble; candeles gruixudes i ornades per a la gent de pes, i ciris majestuosos i sumptuosos per a les autoritats (20). Les candeles que es beneeixen aquest dia s'encenen els dies de tempesta per a guardar-se dels llamps i de les pedregades .

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 22 gen. 2008, 12:43

Quan la Candelera plora,el fred és fora.

Quan la Candelera riu,el fred és viu.

Però tant si plora com si riu,el fred és viu;

------
Sant Sebastià totes les va aviar,menys la Candelera, que li va al darrera;
-------

Candelera clara, fred farà encara.

Per la Candelera,una hora entera

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 gen. 2008, 09:48

DIJOUS GRAS


L'encarregat d'encetar oficialment el Carnaval o el Carnestoltes és el dijous gras, que aquest any serà dijous que ve, dia 31 de gener, molt aviat


Des del Dijous Gras (és costum menjar truites de botifarra d'ou i coca de llardons) fins el Dimecres de Cendra,quan es fa el tradicional enterrament de la sardina, les normes no valen, la gent es disfressa i es rendeix culte al Rei Carnestoltes, un personatge nascut a les terres de pagés catalanes, i que data del segle XVII, que encarna aquests dies en què tot val. El Rei Carnestoltes, que va nèixer com un ninot de palla grotesc que es cremava quan acabaven les festes, és el protagonista, i en el seu honor es realitza una gran rua que porta l'alegria arreu.

BET

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 gen. 2008, 10:11

Carnestoltes

Història

E l carnaval dels pobles cristians té el seu origen en les saturnals romanes. Aquelles festes commemoraven el regnat de Saturn, en què no hi havia discòrdia, distincions socials, prohibicions, etc.

Al 1616 practicaven famoses festes, balls, saraus, màscares, caputxades, farses, entremesos i altres coses de folga i entreteniment.
És quasi bé el que fem a l'actualitat, però hi falta el personatge principal.

Amb les guerres del 1640 fins al 1714 la cosa va empitjorar, ja que les guerres no permetien cel·lebrar festes i molt menys la del carnestoltes.

Amb Felip V no millorà la situació. Temia que amb tants balls, disfresses i màscares hom aprofités per realitzar venjances personals, conspiracions o coses per l'estil.

Va ser Carles III qui n'aixecà la prohibició i el carnaval tornà a prendre una nova embranzida. A partir d'aquest moment les festes van començar a estendre's per tot arreu.

Tot anava molt bé fins que va arribar la Reial Pragmàtica de 1773, que prohibia les màscares, caretes i els saraus. Tot i així la gent feia els ulls grossos i el carnaval es cel·lebrava igualment.

A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol.

Tot restà prohibit, tan sols els infants la poden recordar tot disfressant-se, portar caretes o anar a enterrar la sardina.

Ara és quan el carnestoltes poc a poc torna a prendre forma, però ja no és el mateix, ja no es viu tan intensament com es feia abans.

Carnestoltes és una paraula que deriva del llatí carnis cualis, és a dir, carns privades,neix a Catalunya al segle XVII

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 04 feb. 2008, 08:38

LA QUARESMA


La Quaresma és popularment el temps comprès entre el dimecres de cendra i el dimecres sant i s'anomena així per raó dels quaranta dies de dejuni i penitència que han de precedir la passió i mort del Senyor. Aquesta preparació per a la Pasqua amb un dejuni de quaranta dies ja era coneguda al segle IV.


Un altre costum popular de la Quaresma és conegut amb el nom de la sarraïna. En començar la Quaresma, en algunas cases es veia una figura de paper retallat penjat a la paret, que representava, amb més o menys perfecció, una vella amb set cames, símbol de la Quaresma amb les seves set setmanes. Al cap de cada semana se li tallava una cama i per Pascua se la tirava al foc.

Per altra banda, l'Església, en arribar a la meitat de la Quaresma, invocava el patrocini dels Sants Metges, Cosme i Damià, per tal que els cossos dels fidels, extenuats pel dejuni i l'abstinència, conservessin la sanitat; a la vegada, donava un toc d'alegria en mig de la tristor del temps penitencial en la dominica següent, consagrada a la rosa, bella flor primaveral .

Els nostres avantpassats practicaven el dijuni rigorosament. Durant la Quaresma solien fer, només, dos àpats al dia, en els quals era freqüent no menjar res més que sopes d'aigua i verdura, i tan sols com a extraordinari ous, bacallà i peix. Als escorxadors, hom sacrificava la carn justa que calia per a l'alimentació dels malalts i les persones delicades, i encara aquesta carn era venuda només per prescripció facultativa, mitjançant una recepta o algun altre document acreditatiu, car sovint els mateixos metges refusaven de receptar-la, si no era un cas de necessitat declarada.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 04 feb. 2008, 08:39

Carnaval s’acomiada el Dimecres de Cendra, el dia de l’enterrament de la sardina; quan la vella Quaresma que sempre guanya la batalla a Don Carnestoltesl, retorna els humans a la vida quotidiana, als 40 dies de penitència, abstinència i recolliment que exigeix el temps de Quaresma

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 13 feb. 2008, 19:46

per celebrar els 100 anys del Palau de la Musica:

http://www.auques.cat/auques.php?auca=palau

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 15 feb. 2008, 13:30

El Bacallà
La gastronomia quaresmal


Un d’aquests productes permesos era el bacallà. Aquest peix blanc, reconegut per les seves qualitats alimentàries i calòriques, és un bon substitut de la carn i s’ha convertit en un símbol del temps quaresmal. Avui es menja bacallà durant tot l’any, però potser és durant aquests dies quan se’n menja més. S’acostuma a posar en remull moltes hores abans per treure-li la saladina i pot ser guisat de moltes maneres, amb arròs, patates, pèsols, a la brasa, etc

D’entre els plats cuinats amb bacallà en destaquen alguns que s’han fet cèlebres en molts indrets: el “bacallà a la cassola”, “l’arròs amb bacallà”, el “bacallà amb patata” i també els “bunyols de bacallà amb all i julivert.”

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 16 feb. 2008, 09:54

Renovació de la Flama de la Llengua
Montserrat, peveter de la llengua catalana


La Flama de la Llengua Catalana, encesa davant la tomba de Pompeu Fabra a finals de gener a Prada (el Conflent), arriba a Montserrat duta per alguna de les entitats excursionistes del país com a símbol del compromís d'un poble amb la seva llengua.

L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.
Per bé que la iniciativa sorgia, en ple franquisme, com a excusa cultural, sempre va tenir un alt grau de component reivindicatiu, simbolitzant la voluntat i el compromís de l’excursionisme català –entitats fortament arrelades a tot el país i amb una notable consciència cultural i nacional– per mantenir viva la llengua catalana.

La filla de Fabra, Carola, va ser l’encarregada d’encendre la flama davant la tomba del seu pare, rellevant excursionista, flama que va ser duta per camins de muntanya fins el monestir de Montserrat. Allí, el foc que simbolitza l'esperit del català va servir per encendre una llàntia votiva instal·lada a l’atri de l'església, que du la llegenda Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l'esforç i mantinguda per la voluntat d'un poble.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 16 feb. 2008, 09:59

Festes de la Llum
La misteriosa llum salvadora
Manresa (Bages), Cap de setmana més proper al 21 de febrer


Les Festes de la Llum, un dels esdeveniments més importants de l’any a la ciutat de Manresa, recorda amb actes molts diversos un miracle que, a mitjans del segle XIV, va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera.

La tradició diu que el dia escollit per signar la concòrdia i anular l’excomunicació, una Misteriosa Llum va aparèixer a l’església del Carme i convencé al bisbe, perquè aixequés immediatament les sancions religioses que patia el poble. Vuitanta manresans i manresanes declararen, davant notari, que a mig matí del dia 21 de febrer havien vist un senyal lluminós molt potent -una flama o senyal blanc i resplendent semblant a una estrella- que pujà fins a la volta de l’església. L’altar de la Trinitat i la capella de la Santa Creu, il·luminats per aquell estrany fenomen, van congregar centenars de vilatans que no donaven crèdit als seus ulls. En veure una cosa tan extraordinària, aquelles persones van córrer a avisar els frares carmelitans que tenien el convent al costat. Frares i escolans s'hi aproparen cantant himnes litúrgics i fent repicar les campanes (algunes versions diuen que començaren a tocar soles).

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 19 feb. 2008, 11:29

L'àliga
La solemnitat de la festa



L’àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d’una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d’actuació i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.
La seva imatge ha estat, arreu del món, un símbol del poder diví o humà. Com a símbol de regnes i imperis sovint ha estat representada en escuts i banderes, des dels romans fins als americans, passant per l’heràldica europea.
Ara bé, la figura de l’àliga també ha estat també utilitzada, des de mitjans segle XIV, en les celebracions festives populars. El primer document escrit en el que trobem pistes d’aquesta figura festiva data de l’any 1399 a Barcelona. Durant els segles XV a XVIII la presència d’aquest animal és una constant en les grans festes i solemnitats.

El folklorista Joan Amades la qualificà com "el més important dels entremesos a peu", tot afirmant que "el major acte a un hoste era enviar l'àliga a ballar al seu davant, amb què s'interpretava que la ciutat li oferia la més noble hospitalitat".

Com ejemple a les seves festes:

L'Àliga de Valls
L'Àliga de Berga
L'Àliga de Tarragona

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 01 març 2008, 11:17

Festa i Fira de l'Aigua
Una celebració en agraïment a l'arribada de l'aigua
Almacelles (el Segrià), Primera setmana de març

Una gran festa popular que cada any commemora, amb centenars d'activitats i una espectacular rua de carrosses guarnides, un dels esdeveniments cabdals per al desenvolupament de la vila: l'arribada de l'aigua del canal d'Aragó i Catalunya, el 2 de març de l'any 1910.

La Festa de l'Aigua d'Almacelles és una de les celebracions més estimades i esperades del calendari festiu local.

La festa va néixer com una celebració de record a un esdeveniment que va canviar la vida dels almacellencs i almacellenques: l'arribada de l'aigua a la població a través del Canal d'Aragó i Catalunya, l'any 1910. El reg de totes aquelles extensions de terra erma va convertir l'agricultura de secà a regadiu i va atraure centenars de pagesos (es triplicà la població en poc menys de vint anys) i va provocar el desenvolupament econòmic de la vila.

La primera edició de la festa es va fer l'any 1913 i es deixa de fer per culpa de la Guerra Civil espanyola. L'any 1943 es torna a recuperar la celebració


Torna a “Relíquies”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 43 visitants