Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 07 març 2008, 13:12

7 de Març

Stanley Kubrick (Nova York, 1928 – Harpenden, Regne Unit, 7 de març de 1999) fou un famós i sovint controvertit director de cinema estatunidenc que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual.
Poc abans de la seva mort, l'any 1999, va estrenar-se la darrera obra d'en Kubrick: Eyes Wide Shut. En aquesta, Kubrick comptava amb Tom Cruise i Nicole Kidman com a protagonistes d'un relat carregat d'erotisme i de provocació, una paròdia de la societat actual reflectida en la hipocresia d'una parella de classe alta de Nova-York. La mort del director va esdevenir tot just estrenada la pel·lícula, ajudant a augmentar la llegenda d'un dels més importants directors del cinema nord-americà recent.

Filmografia:
Eyes Wide Shut (1999)
Full Metal Jacket (La jaqueta metàl·lica) (1987)
The Shinning (El resplendor) (1980)
Barry Lyndon (1975)
A Clockwork Orange (La taronja mecànica) (1971)
2001: A Space Odyssey (2001: Odissea a l'espai) (1968)
Dr. Strangelove or: How I Learned To Stop Worrying And Love The Bomb (Telèfon roig: volem cap a Moscou) (1964)
Lolita (1962)
Spartacus (Espàrtac) (1960)
Paths of Glory (Seders de glòria) (1957)
The Killing (Atracament perfecte) (1956)
Killer's Kiss (El petó de l'assassí) (1955)
Fear and Desire (1953)
The Seafarers (1953) - Curtmetratge
The Flying Padre (1951) - Curtmetratge
Day Of The Fight (1951) - Curtmetratge


Fa temps:
161 Marco Aurelio succeeix Antonino Pío
1274 Mor sant Tomàs d'Aquino
1785 Neix el poeta i novelista Alessandro Manzoni
1793 França declara la guerra a Espanya
1847 Mor el dibujant i caricaturista Jean-Ignace-Isidore Gerard
1872 Neix el pintor Piet Mondrian
1875 Neix el compositor Maurice Ravel
1935 Rècord de velocitat en automòbil: 483 km/hora
1936 Hitler ocupa la regió de Renania
1999 Mor el cineasta Stanley Kubrick

Santoral:
Santa Perpètua i la seva serventa Felicitat, mrs. a Cartago (203). Sant Teòfil, bisbe.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 09 març 2008, 19:56

8 de Març

El comte alemany, Ferdinand von Zeppelin, va dedicar part de la seva vida a la cosntrucció de dirigibles, el primer dels qual s'enlaira l'any 1900. Aquests ginys es van utilitzar durant la Primera Guerra Mundial. No fou fins l'any 1928 que es cronstruï el dirigible gegant, tenia 105.000 metres cúbics, anomenat LZ-127 i més conegut com el Graf Zeppelin. Aquest zeppelin, que és el nom que reben tots els dirigibles, va ser utilizat per a finalitats comercials, especialment vols trasanlàntics. El 3 de març del 1936 el LZ-129 Hindenburg, (el tamany del qual era superior al Titànic), va caure encès al Estats Units, aquest accident marcà el fianl dels zeppelins, que encars volaren fins a principis de la Segona Guerra Mundial en que el LZ130 Graz Zeppelin II, fou el darrer.

Fa temps:
1076 Pluja de meteorits damunt la Xina, en total mes 45 tones de pes
1126 Mor la reina Donya Urraca de Castella i Lleó
1869 Mor el compositor Hector Berlioz
1910 Espanya: el rei autoritza els estudis superiors a les dones
1917 Mor l'inventor del dirigible, Ferdinand von Zeppelin
1921 Assassinat del polític conservador espanyol Eduardo Dato Iradier
1926 Neix l'actor Francisco Rabal
1930 Mor l'escriptor Gabriel Miró
1974 Inauguració de l'eroport Charles de Gaulle a París
1999 Mor l'escriptor Adolfo Bioy Casares

Santoral:
Sant Joan de Déu (1495-1550), rel. portuguès, fund. a Granada de l’Orde Hospitalari (OH), patró dels malalts i dels bombers. Sant Veremon (Bermudo) d’Irache, abat; santa Aurèlia de Niça, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 09 març 2008, 20:11

9 de Març

Iuri Aleksejevic Gagarin (Юрий Алексеевич Гагарин), 9 de març de 1934 - 27 de març de 1968), nascut a Gzhatsk, Rússia, fou un cosmonauta soviètic. El 12 d'abril del 1961, Gagarin es convertí en el primer ésser humà que viatjà a l'espai en la nau Vostok 1. La seva paraula de pas durant el vol fou cedre (en rus: Кедр). Segons els comentaris dels mitjans soviètics, durant l'òrbita Gagarin comentà: “Aquí no veig cap Déu”.

Durant el vol, fou promocionat del rang de Segon Tinent a Major. Les autoritats soviètiques creien que tenia més possibilitats de morir en el descens que de sobreviure.

De retorn a la Terra, Gagarin es convertí en l'ésser humà més famós. Nikita Khruixtxov va considerar que la consecució de Gagarin era una prova que s'havia de reforçar l'exèrcit soviètic amb míssils més que amb armes convencionals. Aquesta política, antagonista amb els desitjos de l'exèrcit soviètic, va contribuir a la caiguda de Khruixtxov.



Fa temps:
1734 Neix el pintor Francisco Bayeu i Subías
1796 Napoleó Bonapart es casa amb Josefina (Marie-Joséphe Tascher de la Pagerie)
1907 Neix l'historiador i etnòleg Mircea Eliade
1923 Lenin abandona definitivamente el poder per malaltia
1934 Neix el cosmonauta Yuri Gagarin
1994 Mor l'actor Fernando Rey

Santoral:
Santa Francesca Romana (1384-1440), rel. viuda, fund. Oblates benedictines. Sant Pacià, bisbe de Barcelona (s. IV). Sant Dagobert, laic.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 10 març 2008, 09:47

10 de Març

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de lesantigues constitucions catalanes prèvies a 1714.
El poder central era organitzat segons la separació de poders, mentre el legislatiu estaria compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seva banda hauria d'ésser un tribunal suprem regional.
Del poder regional format per unes Corts reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir l'administració del país. El poder judicial restaria en l'antiga Audiència de Catalunya que seria restablerta. La oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'exercici de la funció pública també hi eren considerades.


El Noi del Sucre
Salvador Seguí Rubinat, (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.
De professió pintor, ja des de molt jove va mostrar inquietud per les idees llibertaries; seguidor de L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, en la seva formació autodidacta també va relacionar-se amb personatges culturals i polítics de l'època, con Francesc Layret, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.[1]
Va donar un fort impuls a la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats, com a armes revolucionaries: la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors. En aquest sentit, va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer Ponent de Barcelona [2], on va organitzar la biblioteca i lloc on van assumir-se funcions de Centre Superior d'Estudis sindicalistes i anarquistes.
Va impulsar la creació de Solidaridad Obrera, formant part del consell directiu com a vocal. Al 1916 va iniciar negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer, convocant plegats inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu dels comestibles, que va continuar amb una vaga general indefinida, al 1917, com a petició al govern espanyol que garantís a la població obrera mínima qualitat de vida i activitats emancipadores. Es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.
Escollit secretari general de la CNT a Catalunya al congrés de Sants del 1918, on va proposar que fos permesa l'actualització de mestres racionalistes (pedagogia llibertaria seguidora de l'Escola Moderna) dins aspectes sindicals.
El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor social, va ésser assassinat d'un tret al carrer de la Cadena, en el barri del Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure[5] de la patronal catalana sota protecció pel Governador Civil de Barcelona Martínez Anido, agrupada al voltant de la Lliga Regionalista.[6] En el mateix tiroteig, van deixar malferit el també anarcosindicalista Francesc Comes conegut com a "Perones", que moriria pocs dies després.

Fa temps:
1772 Neix el filsof Friedrich von Schlegel
1785 Espanya: creació de la "Real Compañía de Filipinas"
1813 Frederic Guillem III de Prússia crea la medalla de la Creu de Ferro
1844 Neix el compositor i violinista Plabo Sarasate
1884 Neix la cantant María Barrientos
1884 Espanya: aprobació de les Bases de Manresa
1905 Derrota rusa davant els japonessos a la batalla iniciada l'anterior 21 de febrer
1910 Neix l'escultor Pablo Serrano
1910 Prohibició de l'esclavitud a Xina
1923 Assassinat a Barcelona Salvador Seguí, el Noi del Sucre
1970 Mor l'actor Harold Lloyd
1973 Espanya: Relacions diplomàtiques amb la República Popular de Xina
1985 Mijail Gorbachov secretari general del PCUS per la mort de Chernenko.
1993 Mor l'historiador Cyril Northcote Parkinson

Santoral:
Sant Simplici, papa (468-483); sant Macari, bisbe de Jerusalem; sant Càndid o Candi, mr.; beata Maria-Eugènia Milleret de Brou, vg., fund. Germanetes de l’Assumpció

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 10 març 2008, 23:35

11 de Març

Alexander Fleming és un dels científics més famosos del món, degut al seu descobriment de la penicil·lina. La penicil·lina va ser el primer antibiòtic utilitzat en grans quantitats per a tractar infeccions bacterianes, permetent salvar milions de vides.
Fleming també va descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses.
Alexander Fleming va nèixer a Lochfield (Escòcia) el 6 d'agost de 1881. Quan tenia 14 anys, es va traslladar a Londres, on va estudiar medicina. El seu treball científic es va desenvolupar a l'Escola de Medicina St. Mary, de la Universitat de Londres.
Fleming va descobrir la penicil·lina l'any 1928, quan va observar que el creixement d'uns bacteris del gènere Staphylococcus era inhibit per una floridura Penicillium que havia contaminat accidentalment la placa de cultiu. Fleming va anomenar penicil·lina la substància antibacteriana produïda per la floridura Penicillium.
Fleming va abandonar l'estudi de la penicil·lina per a investigar el lisozim, substància que li va semblar més prometedora. Afortunadament, Chain i Florey van continuar estudiant la penicil·lina, assatjant clínicament la seva eficàcia en el tractament de diverses infeccions bacterianes. Al final de la Segona Guerra Mundial, un gran nombre de soldats ferits de les tropes aliades van salvar les seves vides gràcies a la penicil·lina.
Fleming, Chain i Florey van rebre el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina l'any 1945.


Fa temps:
1502 Persia: Ismail I Safi funda la dinastia safaví
1514 Mor l'arquitecte Bramante
1544 Neix el poeta Torquato Tasso
1754 Neix l'escriptor Meléndez Valdés
1914 Una sufragista malmet el quadre de Velázquez "La Venus del mirall" de la National Gallery
1955 Mor el biòleg Alexander Fleming
1965 Violència racista a Alabama (EEUU). Assassinat d'un reverend
1975 Portugal: fracassa el cop d'estat del general Spínola

Santoral:
Sant Eulogi, prev. de Còrdova i mr. (859); santa Àurea (Oria), vg., abadessa de Villavelayo (Castella); santa Rosina, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 12 març 2008, 00:07

12 de Març

Yehudi Menuhin fou un violinista i director d'orquestra jueu d'origen nord-americà i nacionalitzat britànic.
Va nàixer el 22 d'abril de 1916 a la ciutat nord-americana de Nova York, en una família de tradicions jueves. Als tres anys inicià l'estudi del violí de la ma de Sigmund Anker. Als set anys feu el seu debut com a solista a la San Francisco Symphony Orchestra, per continuà els seus estudis sota la direcció del mestre romanès George Enescu.
Durant la Segona Guerra Mundial va interpretar diverses vegades en favor dels soldats aliats així com en concerts en benefici de la Creu Roja. El 1947 es convertí en el primer jueu en retornà a Alemanya per interpretar diverses peces musicals després de l'Holocaust.
A partir d'aquell moment s'anà construint una sòlida carrera com intèrpret del violí, i posteriorment engrandí encara més la seva fama com a director d'orquestra, dirigint les orquestres més prestigioses d'arreu del món com a director convidat. El 1962 creà la Yehudi Menuhin School a Surrey, Anglaterra, amb una clara funció pedagògica.
Entre els diversos guardons rebuts al llargs dels anys va rebre el 1977 el Premi de la Pau dels llibreters alemanys, el 1990 va ser guardonat amb el Premi Glenn Gould, i el 1997 el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia juntament amb Mstislav Rostropovich pel seu compromís personal amb el qual han realitzat les millors aportacions a la llibertat, la defensa dels drets dels febles i de les causes més nobles, i que amb la universalitat de la seva música han contribuït a més a l'harmonia i la concòrdia dels pobles.
Menuhin va morir el 12 de març de 1999 a la ciutat de Berlín, Alemanya, per unes complicacions d'una bronquitis.



Fa temps:
222 Un grup de soldats assassina l'emperador Heliogàbal
417 Mor Inocenci I
604 Mor el Papa Gregori I Magno
1507 Mor César Borgia, fill del Papa Alejandro VI
1821 Italia: rebel.lió carbonaria
1863 Neix el poeta i polític Gabriele d´Annunzio
1881 Neix l'estadista turc Mustafá Kemal Ataturk
1914 Mor l'industrial George Westinghouse
1919 Neix l'humorista Gila
1921 Neix l'industrial Giovanni Agnelli
1921 Nova política econòmica soviètica
1930 Gandhi possa en marxa una campanya de desobediència civil
1938 L'exèrcit alemany invaeix Austria sense resistència
1940 Fi de la guerra entre l'URSS i Finlandia, cedint la segona part del territori
1986 SI a l'OTAN en referèndum
1999 Mor el violinista i director de orquestra Yehudi Menuhin
1999 Ingressen a l'OTAN Polonia, la República Xeca i Hungría

Santoral:
Sant Innocenci I, papa (401-417); sant Maximilià, militar mr. (295); sant Bernat, bisbe; sant Teòfanes, monjo; beat Lluís Orione, prev. salesià.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 13 març 2008, 10:33

13 de Març

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci. El seu nom segons algunes hipòtesis derivaria de l'eslau Belitsar, príncep blanc, però això sembla descartat actualment i seria d'origen grec. Va ser el principal protagonista militar de l'expansió que durant el regnat de Justinià I va experimentar l'Imperi Bizantí per tot el Mediterrani occidental, per sobre d'altres figures importants com el general Narsés. Va néixer a Germània, ciutat d'Il·líria vers el 505.

Fa temps:
565 Mor Belisari, general de l'emperador Justinià
1516 Carles d'Habsburg es proclamat rei d'Espanya amb el nom de Carlos I
1733 Neix el científic, filòsof i teòleg Joseph Priestley
1881 El zar Alexandre II mor víctima d'un atentat amb explosius
1887 Neix el pintor Juan Gris
1933 Joseph Goebbels ministre de propaganda del reich
1938 Govern frontpopulista a França liderat per León Blum

Santoral:
Sant Roderic (Rodrigo) i sant Salomó, mrs. (863) a Còrdova; santa Patrícia, mr.; sant Ramir (s. VI), monjo i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 13 març 2008, 23:17

14 de Març

Georg Philipp Telemann: Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767. Compositor alemany. Fill d'un pastor protestant, estudià humanitats i dret a Leipzig (1701). Autodidacte en música, fou el compositor més fecund de l'època barroca i conreà tota mena de gèneres.

Fryderyk Franciszek Chopin: Żelazowa-Wola, Varsòvia, 14 de març de 1810 - París, 17 d'octubre de 1849
Compositor i pianista polonès. El seu pare, Nicolas Chopin, professor de francès a Varsòvia, havia nascut a Nancy, on la seva família s'havia instal·lat des de feia dues generacions. A vint anys Fryderyk Chopin ja era un pianista complet. Anà a Viena, Praga, Dresden i Berlín i s'instal·là definitivament a París (1830), centre del romanticisme francès, on desenrotllà una intensa activitat com a compositor i concertista i on es convertí en el professor de l'aristocràcia. A la capital francesa es relacionà amb Liszt, Berlioz, Bellini, Rossini, Heine, Balzac i Delacroix, entre d'altres. Els anys de vida conjunta amb George Sand (1838-47) foren molt fructuosos: en el seu transcurs creà multitud de composicions. Es traslladaren a Mallorca (1838-39), per fer-hi una estada de repòs, durant la qual s'instal·laren a la cartoixa de Valldemossa; hi compongué 22 dels 24 preludis, opus 28. En el viatge de retorn visità Barcelona i Arenys de Mar. Aquesta estada donà lloc a molta literatura, iniciada pel discutit relat Un hiver à Majorque (1842) de la mateixa George Sand.


Fa temps:
1681 El quàquer William Penn obte una llicència per establir una colonia a Pensilvània
1681 Neix el compositor Georg Phillipp Telemann
1810 Neix el compositor Fréderic Chopin
1868 Neix Máximo Gorki
1879 Neix Albert Einstein
1883 Mor el filòsof i economista Karl Marx
1932 Mor l'inventor Georges Eastman
1933 Neix l'actor Michael Caine
1980 Mor en accident d'aviació Félix Rodríguez de la Fuente


Santoral:
Sant Arnal, abat benedictí i màrtir (1255); santa Matilde (+958), emperadriu germànica; santa Florentina, verge.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 març 2008, 11:33

15 de Març

Blas de Otero: Poeta basc en llengua castellana. Partint d'un cert misticisme a Cántico Espiritual (1942), es decantà tot seguit cap a una poesia compromesa, el tema de la qual és el problema d'Espanya. Ángel fieramente humano (1951) i Redoble de conciencia (1951) presenten ja d'una manera declarada aquest compromís. Pido la paz y la palabra (1955) ha influït decisivament en els poetes més joves, i és la seva obra més representativa. També ha escrit En castellano (1959) i Que trata de España (1964).

Aristotelis Onassis: Armador i home de finances grec. En produir-se la invasió turca (1922) hagué d'emigrar a l'Argentina, on fou cònsol general de Grècia. Alhora inicià la seva aventura empresarial (manufactura de tabac, noliejament de vaixells mercants, etc). Administrador de nombroses societats de tot el món i principal accionista privat de la Société des Bains de Mer de Mònaco (fins el 1967), fundà també la companyia de navegació aèria Olimbiakí Aeroporia (Olympic Airways) i la marítima Olympic Cruises. A partir del 1967 fou un dels principals partidaris i sostenidors del règim grec dels coronels. Casat amb Jacqueline Bouvier, vídua de John F. Kennedy (1968), el 1969 creà la companyia petroliera Omega.

Fa temps:

44 AC Assassinat de Julis César
493 Teodoric el Gran mata a Odoacro i domina tot Italia
1820 Mor l'explorador i aventurer Daniel Boone
1842 Mor el compositor Luigi Cherubini
1916 Neix el poeta Blas de Otero
1939 Els alemanys entren a Praga sense cap resistència
1975 Mor Aristotelis Onassis
1981 Desapareix el cineasta René Clair
1983 Mor l'arquitecte Josep Lluís Sert

Santoral:
Santa Madrona (s. II), vg. i mr. de Tessalònica; sant Ramon (Raimundo) de Fitero, abat català, fund. orde de Calatrava; santa Lluïsa de Marillac (+1660), rel., fund. Filles de la Caritat (FC, paüles); sant Climent Maria Hofbauer, prev. redemptorista.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 març 2008, 23:59

16 de Març

Pier Paolo Pasolini: Escriptor i autor cinematogràfic italià. Influït per Gramsci, intentà d'empeltar un filologisme d'ascendència hermètica en el tronc de l'ideologisme marxista. Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte (de primer, el friülès), com a expressió d'una realitat. En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics (Passione e ideologia, 1960), antologies (Poesia dialettale del Novecento, 1952; Canzoniere italiano, 1955; Poesia popolare italiana, 1960) i les novel·les (Ragazzi di vita, 1955; Una vita violenta, 1959). En les novel·les, però, l'autor recorre a l'argot del subproletariat dels suburbis de Roma i n'ofereix, tot i l'intent de popularisme, una versió intel·lectualista que perpetua l'esteticisme i el decadentisme que es proposava de combatre. Allà on s'aparta de qualsevol mimesi artificiosa i resta en el pla de la llengua comuna és on el poeta obté els èxits més notables (Le ceneri di Gramsci, 1957; L'usignolo della Chiesa Cattolica, 1958; Poesia in forma di rosa, 1964), quan es pregunta pel sentit suprem de la vida que, malgrat la tèrbola sensualitat de la qual procedeix i les contradiccions inevitables, traspua un fons religiós. Això encara es palesa en les últimes obres: Teorema (1968), Trasumanar e organizzar (1971), Empirismo eretico (1972). Com a autor cinematogràfic, Pasolini s'inicià amb Bolognini i Fellini abans de firmar obres pròpies. Havent adquirit un llenguatge cinematogràfic autònom i original, donà a conèixer, successivament, Accattone (1961), Mamma Roma (1962, descripció vivíssima de la tragèdia de la immigració), La ricotta (1963), Il Vangelo secondo Matteo (1964, on accentuà la visió 'social' d'aquest evangeli), Uccellaci e uccellini (1966), Edipo re (1967), Porcile (1969), Medea (1970, amb la incorporació de Maria Callas), Il Decamerone (1971), I racconti di Canterbury (1972), Il fiore delle mille e una notte (1973) i Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), que pot ésser considerada el seu testament cinematogràfic i polític. Morí assassinat.

Fa temps:
597 AC Nabucodonosor II esclafa la rebelió de Judá
37 L'emperador Tiberi mor en extranyes circunstancies
1527 Els mongols inicien la conquesta de l'India
1789 Neix el físic Georg Simon Ohm
1898 Mor el grabador i dibuixant Aubrey Beardsley
1922 Neix el novelista i cineasta Pier Paolo Passolini
1957 Mor l'escultor Constantin Brancusi.
1969 Matança nord-americana a l'aldea vietnamita de My-Lay
1978 Italia: el dirigent italià Aldo Moro es segrestad per les Brigades Rojes

Santoral:
Sant Agapit (+341), bisbe de Ravenna; sant Heribert, bisbe de Colònia (999-1201); sant Ciríac i companys, mrs. (308) a la Via Salària; sant Abraham (s. IV), ermità, de Mesopotàmia; santa Eusèbia, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 17 març 2008, 00:20

17 de Març

Nat King Cole: Montgomery, Alabama, 17 de març de 1917 - Santa Monica, Califòrnia, 15 de febrer de 1965
Nom amb què és conegut el pianista i cantant de jazz nord-americà Nathaniel Adams Cole. El 1940 fundà un trio que donà proves d'una gran qualitat, bé que la seva popularitat es basà, a partir del 1946, en les cançons comercials. Tenia un swing nerviós i viu i sabia donar relleu a temes insignificants. Féu enregistraments amb Lester Young i Coleman Hawkins. Col·laborà en diverses pel·lícules, entre les quals Saint Louis Blues (1958).

Luis Goytisolo Gay: Barcelona, 17 de març de 1935
Novel·lista en castellà. La seva primera obra, el conjunt de relats Las afueras (1959) reflectia la societat de preguerra. Després publicà Las mismas palabras (1962), amb una estructura més novel·lesca, dos llibres de faules: Ojos, círculos, búhos (1970) i Devoraciones (1976), la novel·la Estela del fuego que se aleja (1984) i el llibre de texts diversos Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza (1985). Simultàniament escriví la tetralogia Antagonía, formada per les novel·les Recuento (1973), autoreflexió ètica de prosa experimental, Los verdes de mayo hasta el mar (1976), entorn de l'erotisme, La cólera de Aquiles (1979), recreació d'un personatge femení, molt complex, i Teoría del conocimiento (1981), que recull els elements més importants de les novel·les anteriors. Amb Estatua con Palomas (1992), de tema polític, obtingué el Premio Nacional de Narrativa És també autor de les novel·les Mzungo (1996), Placer licuante (1997) i Escalera hacia el cielo (1999), que aplegà sota el títol de Tres comedias ejemplares (2004), Diario de 360º (2000) i Liberación (2003), i del recull d'assaigs El porvenir de la palabra (2002).El 1995 ingressà a la Real Academia Española.

Luchino Visconti: Milà, 2 de novembre de 1906 - Roma, 17 de març de 1976
Director cinematogràfic italià. Fill dels ducs de Modrone, des de petit participà en ambients artístics i culturals (el seu avi i el seu oncle foren directors artístics de la Scala de Milà). Un fet definitiu en la seva carrera fou la relació amb Jean Renoir (1936), amb qui treballà com a ajudant de direcció. Anà als EUA, i en tornar-ne es comprometé políticament amb el grup d'intel·lectuals en lluita contra el feixisme. Durant la Segona Guerra Mundial participà en el moviment de resistència. El seu estil es caracteritza per una sensibilitat punyent, una obsessió plàstica per l'escenografia i un gust pels ambients grandiosos, barrocs, "decadents", com sovint, i amb encert, ha estat qualificat. Visconti, a més, s'endinsa en l'ànima dels personatges, n'analitza la psicologia i es fa solidari del seus problemes i de les seves lluites i contradiccions. Presenta igualment el món dels marginats socials, els emigrants i els qui pateixen, i els ambients sumptuosos, aristocràtics i refinats. Ofereix també la imatge de l'home amb totes les seves passions, de les quals a vegades és presoner: l'amor, l'odi, la solitud, el perdó, la venjança. De la seva extensa filmografia cal destacar alguns títols de la primera època neorealista: La terra trema (1948, premiada al festival de Venècia), Bellissima (1951), Senso (1955), Le notti bianche (1957) i Rocco e i suoi fratelli (1960, les dues darreres premiades a Venècia). D'un altre estil són ja Il Gattopardo (1965, premiat a Canes) i Vaghe stelle dell'Orsa (1965, premiat a Venècia). Els seus darrers films són considerats entre els millors de la cinematografia mundial: La caduta degli dei (1969), Morte a Venezia (1971), Ludwig (1973), Ritratto di famiglia in un interno (1974) i L'innocente (1976).


Fa temps:
180 Mor l'emperador Marc Aureli
1406 Mor l'historiador Ibn Jaldun
1493 Capitulacions de Barcelona entre els Reis Catòlics i el ex rei de Granada Boabdil
1861 Philipp Reis presenta un aparell de transmisió elèctrica de sons al que nomena telèfon
1914 Rusia aumenta els efectius militars fins els 17.000.000 de soldats
1915 Neix el cantant Nat King Cole
1917 Neix l'escriptor Carlo Cassola
1917 Mor el filòsofoFranz Brentano
1935 Neix l'escriptor Luis Goytisolo
1976 Desapareix el cineasta Luchino Visconti
1980 Mor el psicoanalista i escriptor Erich Fromm
1987 Mor el físic Louis Victor de Boglie

Santoral:
Sant Patrici (+461), bisbe i evangelitzador d'Irlanda. Sant Josep d'Arimatea, seguidor i amic de Jesús.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 17 març 2008, 23:57

18 de Març

Horda d'Or: Nom donat al khanat mongol fundat per Batu el 1237. Comprenia el país dels búlgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Sarai, prop del Volga (anorreada per Tamerlà). En temps del tercer khan, Börke (1257-66), els mongols de l'Horda d'Or foren islamitzats i s'expandiren per Coràsmia, Transoxiana i el Caucas. Aliats amb els mamelucs, impediren l'avanç d'Hülegü a Egipte. Els nombrosos i minúsculs principats russos foren tributaris de l'Horda d'Or (a qui havien de sotmetre l'aprovació de la seva investidura) fins que Ivan III de Moscou s'alliberà del seu domini i el khanat fou gradualment assimilat per Moscou. L'últim reducte de l'Horda d'Or, el khanat dels Giray de Crimea, fou annexat per Rússia el 1783.

Nikolái Andréievitx Rimski-Korsakov o Nikolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov, (en rus Николай Андреевич Римский-Корсаков), (Tikhvin, 18 de març de 1844 - Lyubensk, 21 de juny de 1908), compositor rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seua fina orquestració, la qual potser va estar influenciada per la seua sinestèsia. Les seues composicions més famoses són El vol del borinot i Shéhérazade.


Fa temps:
1238 L'Horda d'Or assassina a Rússia al Gran Duc de Vladimir desprès d'arrasar el pais
1584 Mor el zar de totes les Rússies Iván IV el Terrible
1768 Mor l'escriptor Lawrence Sterne
1844 Neix el compositor Nikolai Rimski-Korsakov
1858 Neix Rudolf Diesel
1913 El rei de Grecia assassinat en atentat terrorista
1919 Estat de guerra a Barcelona
1922 Gandhi condemnat a 6 anys de pressó
1925 Una mànega causa 689 morts als estats centrals del Sud dels EEUU
1938 El president mexicà Lázaro Cárdenas nacionalitza la industria del petroli
1949 Fundació de l'OTAN
1959 EEUU: Hawai 50º estat de l'Unió
1964 Desapareix el matemàtic Norbert Wiener
1970 Circula pels carrers de Barcelona l'últim tramvia
1977 Espanya: decret d'amnistia pels presos polítics
1992 Mor el cantant Antonio Molina

Santoral:
Sant Ciril de Jerusalem (315-386), bisbe i doctor de l'Església. Sant Salvador d'Horta, rel. franciscà, de Santa Coloma de Farners (la Selva), morí a Càller (Sardenya, 1567).

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 19 març 2008, 01:03

20 de Març

Juan de Garay: Conqueridor basc. Anà al Perú el 1543 i lluità en l'exèrcit del virrei La Gasca durant les guerres civils. El 1573 fundà Santa Fe. Capità general del Río de la Plata (1574) i governador d'Asunción (1576), el 1580 reconstruí la ciutat de Buenos Aires. Morí en una emboscada dels indis.

Fa temps:
1179 Tratat de Cazorla entre Castella i Aragó per fer el repartiment de les terres de la Reconquesta.
1520 Carles I d'Espanya i V d'Alemanya convoca Corts a Santiago de Compostela
1583 Mor el conqueridor espanyol Juan de Garay a mans dels natius argentins
1815 Napoleó Bonaparte entra a París manant un ejércit, desprès del seu exili a l'illa d'Elba 1828 Neix el dramaturg Henrik Ibsen
1890 El canceller alemany Otto von Bismarck es destituit per l'emperador Guillem II
1933 Inaugurat a Dachau el primer camp de concentració nazi
1944 Creació a Espanya del Document Nacional d'Identitat

Santoral:
Sant Ambròs de Siena, rel. dominicà; sant Martí de Dumio, bisbe; santa Fotina, mr. samaritana; santes Eufèmia i Alexandra, mrs.

primavera
Barretina
Barretina
Entrades: 241
Membre des de: 01 nov. 2003, 19:32

EntradaAutor: primavera » 19 març 2008, 23:49

Upssss.... I el 19 ???? :roll:

josep1945
Barretina
Barretina
Entrades: 872
Membre des de: 06 oct. 2005, 17:54

EntradaAutor: josep1945 » 31 març 2008, 12:36

Que sols era fins que arrives la primavera ... (i no em refereixo a la persona que ha preguntat pel día 19 ...) ?

Ara he de tornar a llegir el diari per veure totes aquestes coses que ens posava en plana ....


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 39 visitants