Poble del prepirineu, divendres al vespre, novembredels 70, un fred que pela i poca cosa per fer ... si dos i dos són quatre (en base 5 o superior) l'opció més clara era una botifarra al bar .
Ja sé que no ho llegirà, és mort fa anys, però vagi com a petit homenatge ... quan ens faltava un quart, en Calamandu (cal pronunciar-ho amb accent de Girona, no ho provéssiu pas els occidentals
) sempre tenia temps per fotren's algun escàndol ... merescut o no, a ell li era igual, sempre recordaré el què em va fotre després de guanyar una buti capot ... jo al·lucinava "però Calamandu, si els hem fet capot!" i ell "és igual, ho has fet malament!" ... i als novells els portava de crani, si feia falta treia una carteta ferma de les que ja s'havíen jugat i ells ni se n'adonaven ...
... ai! o sigui, que fa més de 30 anys que hi jugo i encara n'he d'apendre un munt.
Per desgràcia a la facultat de Barcelona no s'hi jugava, sinò ara no les veuríeu ni a passar ... tant de temps perdut al bar que hauria pogut aprofitar fent un màster de botifarra! com us envejo als de Girona, però als meus temps no teníem Universitat i havíem d'emigrar a la capital
.
Ara fa vuit anys vaig decidir que l'únic programa que existia per jugar a la buti (un fet a Palamós) era simplement horrible i vaig fer el meu (ara en diem robots ...). Després vaig descobrir el d'en Xema, però era occidental ... i m'agrada més el meu. De sempre vaig portar al cap fer-ne una versió per Internet però em faltaven coneixements ... i de sobte! hop! va en Carles i fa una genialitat (amb uns robots horribles, això sí) ... que volieu que fes? Doncs això, oferir-li col·laboració. Amb una miqueta de sort, m'ha dit un ocellet que no haureu pas d'esperar a Setmana Santa per poder-los derrotar
Apa, tingueu manilles