Qui és la persona més important de la teva vida?

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
llopwolf
Contro
Contro
Entrades: 5
Membre des de: 17 gen. 2010, 13:20

Qui és la persona més important de la teva vida?

EntradaAutor: llopwolf » 18 gen. 2010, 08:14

Si, heu llegit bé la pregunta. I pensareu que té una resposta complicada, perquè hauríeu de triar, i triar no és fàcil.

Fa més o menys un any vaig fer aquesta pregunta a un amic meu que estava passant per un mal moment psicològic i fisic, estava molt malament. Jo sabia que no em respondria a aquesta complicada qüestio. I li vaig donar jo mateix la resposta. No pretenia que es poses bé de cop. El dolor de l'ànima ha de fer el seu procés, i normalment és llarg. Solament, pretenia amb la meva resposta, fer-li veure que per a mi ell: havia estat, era i seria molt important a la meva vida, i que només volia el seu benestar. Per cert, ell ara està força bé.

La gran resposta a la qüestió, que jo veig tan evident i que la gent no veu, sobretot a quan es passa per un mal moment; és que ningú és tan important a la seva vida com ell mateix. Perquè sense tu la teva vida no existiria, i només tu tens el poder de posar un nou rumb a la teva vida, i trobar una nova il-lusió o un nou camí.

Pensa que ets un ésser meravellós, genial que tens alguna cosa que aportar a la vida, que tens tot el dret a fer realitat els teus somnis, que tens l'obligació de cuidar-te l'ànima, el cor i el teu cos, procurant-te el teu benestar emocional i fisic. I tens l'obligació de ser feliç ara i sempre, sense postergacions. I per damunt de tot has d'estimar-te molt a tu mateix, perquè sense aquest amor a tu mateix, no podràs mai estimar de debò als altres i ser generós, i repartir amor i benestar.

No s'ha de confondre una bona estimació cap a un mateix; amb ser un egoista, orgullós, prepotent i superb. Normalment, aquesta gent té dèficits d'estima, per això sempre volen ser ells i creuen que són més que altres. Realment, estan plens d'inseguretats que han anat disfressant.

Per estimar-se a un mateix, cal navegar en el nostre interior, i veure que tots tenim el dret a estimar i a ser estimats de debó; perquè tots son éssers molt valuosos amb un gran tresor amagat al nostre interior. Un tresor ple de qualitats que ens fan ser únics i diferents i que podem oferir als altres; a la gent, que com nosaltres ens estimi, i ens valori. Però primer, s'ha de trobar el tresor, que a vegades resta molt amagat, s'ha de trobar tot el que és valuós en nosaltres mateixos. Això a vegades porta temps: saber qui som, que volem, quines són les nostres qualitats. I les persones no són com realment volen ser, ni fan el que realment volen fer. La duresa de la vida ha enterrat els nostres autèntics tresors, per no patir, per no sentir dolor, i així no cal que es comparteixin, no els podem compartir sinó sabem quins són. La gent no estima, no es compromet per no patir.

Hi ha gent que amaga les seves frustacions i sentiments, sota tota mena d'adiccions fisiques i psicològiques: drogues, feina, compres, sexe, dependents emocionals, menjar, etc... per no patir, per no veure que la vida podria ser meravellosa si s'anfrontés els problemes i reptes que planteja aquesta d'ura manera eficient. Encara que avui dia tot el que sigui implicar-se comporta un esforç i això no està de moda. Ara està de moda aconseguir-ho tot amb moltes facilitats i rapidesa. Esforçar-se per tenir el que un realment vol requereix constància, treball, perseverança i paciència. I hi ha gent que prefereix instalar-se en un plaer efimer que no duu enlloc, i que a la llarga provoca més patiment. I tot per no ser valents, per no lluitar per la vida que un vol i per no vèncer el seu propi dolor.

La clau per descobrir els tresors està en desfer-nos de la por, base de quasi tot mal. Por, que es dedica a congelar cors i existència, por que genera tot tipus de inseguretats i que fa que no cregueu en vosaltres mateixos ni en les vostres possibilitats de tirar endavant. S'ha de buidar la ment de pensaments negatius, per omplir-la de positius.

Un mateix s'ha de fer càrrec de la seva vida, perquè cadascú és el protagonista de la seva existència, no s'ha d'esperar que cap persona ni cap vivéncia a llarg termini us faci feliç. Cada dia, ens hem de dir que som valuosos i que podem. I ens hem de donar petits grans plaers quotidians: un passeig en bici, escoltar la nostra cançó, veure el mar, comprar una flor, etc.... S'ha de procurar el nostre benestar sense perjudicar als altres, perquè si nosaltres estem bé, els altres estaran bé amb la nostra companyia.

Crec fermament en tot el que he dit abans, suposo que qualsevol llibre d'autoestima us dirà el que us acabo de dir. L'esforç, la fortalesa, l'observació, la sinceritat, la memòria, la passió, la perceverànça, l'escolta empàtica, la paciència, la paraula, la creativitat i la constància, aquestes son les qualitats que tots tenim i les hem d'aprofitar. Tot a la vida costa molt, però sempre hem d'aconseguir el que volem, mai ens hem de rendir, creure en un mateix.

El pitjor que et pot passar es que vagin en tu per llàstima o que t'ignorin, perquè t'estan infravalorant. I per tant, no reps amor dels altres, perquè un mateix no n'ha donat abans. Si estàs tancat dins una closca ningú et veu.

Us proposo que penseu en els vostres grans tresors. espero que sigueu molt feliços.

uosa
Contro
Contro
Entrades: 17
Membre des de: 16 gen. 2005, 00:52

EntradaAutor: uosa » 27 gen. 2010, 17:37

llopwolf gracies per les teves paraules i benvingut al butinet¡¡¡ :D :P :lol:

mariah
Barretina
Barretina
Entrades: 182
Membre des de: 12 set. 2008, 11:00

EntradaAutor: mariah » 29 gen. 2010, 18:41

Gràcies igualment, llopwolf !!!! molt bonic !!!!!!!!

mariah


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 30 visitants