això al 1894 el visionari Verdaguer ja ho va respondre....
a que escagarrina un huevo el tiu?
Oh filles de Sion,
veniu-lo a veure
a Salomó, lo vostre Rei bellíssim,
coronat amb l’hermosa diadema
que li ha teixit la humanitat ingrata,
lo dia de sos místics esposoris.
Adam i Eva amb la primera culpa,
allà en lo Paradís de les delícies,
eixa horrible Corona començaren;
i tots sos fills, des de Caín i Judes
als Judes i Caïns dels últims segles,
van afegint-hi una punyenta espina;
cada ciutat son brot d’espinavessa
hi entreteixeix,
cada nació sa branca,
ai!, en lo front d’a on li plouen roses,
clavant,
malagraïda!, ses espines.
Lo llop ferotge de l’enuig, la hiena
de la vil traïció, el tigre de l’odi
,
en sa coronació s’aferrissaren,
enfonsant-li quiscun
les seves urpes.
I aquell candíssim front, que sols havien
rosat los llavis de Maria Verge,
se vegé esgalabrat amb eix cilici
pels delictes teixit
de tots los homes.
Oh
ingratitud, oh
crueltat la seva!
oh estimació la vostra sens mesura!
ells, a qui Vós heu coronat de glòria,
vos posen la corona d’improperi!
[...]
Aqueixes punxes d’arç neprú i d’arínjol
nosaltres
, que en la terra les sembràrem,
devíem, ai!,
tenir-les per corona,
i, ai!,
per corona d’eternal suplici.
¡Mes Vós, amb amorosa condolència,
amb vostres mans cuitàreu a collir-les,
trenant per vostre front eixa garlanda
de totes les espines de la terra!
Oh espines sacrosantes
, jo us adoro,
gotes de sang, robins i pedreria,
clavells i roses veres, que tinguéreu
per claveller la testa de l’Altíssim!
Oh de l’amor excelsa diadema,
lo diví Redemptor amb tu enjoiant-se
de nostra ingratitud cantà victòria!
Bè n’hi ha prou de corones a l’Empiri!,
la que embelleix lo front de la innocència,
la
dels
Sants,
de les
Verges i dels
Màrtirs;
doncs, totes són d’eixa Corona filles,
com les humils poncelles, de la rosa.
D’ella quiscuna és un joiell esplèndid,
un raig d’eixa aureola que irradia
del front de Jesucrist al front dels justos.
[...]
Enllaços externs que no tenen desperdici!!!
Diario Sur
El País: participación