Futur del Butinet

Temes que fa més de dos mesos que no tenen activitat.
morfeo
Barretina
Barretina
Entrades: 164
Membre des de: 18 set. 2002, 18:02

EntradaAutor: morfeo » 09 juny 2005, 00:05

A vore, acabo de llegir aquest post teu QQ i he tornat a rellegir el primer i es possible que jo pateixi de un problema de malainterpretació, peró els dos post no em sembla que tinguin res a veure un amb l´altre.

Al primer post si parles de la mala educació, fins i tot del fet que desde un lloc public algú es pugui baixar un programa executable (lloc pagat amb els diners dels contribuents) i proposes tota una serie de alternatives al funcionament actual de butinet que en tot cas , ja ho he dit abans, crec que les hauria de proposar el Carles.Per que a mes jo no en tinc ni idea del que ell opina sobre el tema.

El que exposes al segon post es una altre historia.Jo sempre he reconegut , i crec que es sabut de tots, la feina feta per els creadors i colaboradors de butinet.I evidenment butinet , i aixó també ho he dit mil vegades, no es només un lloc per jugar a cartes i en el meu cas particular he fet molt i molt bones amistats aqui.Altre motiu per el que estic agraïda a la feina del Carles i cia.

Evidenment si penso en el futur de butinet i evidenment voldria que butinet fos "inmortal" (aixó ha quedat bonic) i també es evident que estic disposada a colaborar en el que calgui (ja ho repetit molts cops, si cal pagar es paga, si cal pencar es penca)

Peró el que no puc ni vull fer es suplir (com be has dit ara) al Carles i començar a proposar alternatives a butinet quant de fet has plantejat el tema de forma hipotetica i en tot cas qui el te de plantejar, si arriva el moment es el propi Carles.Aixó considero que no es ser pasota ni tirarse els problemes a l´esquena, simplement es dir les coses per el seu nom, tal com son i deixar-se de especulacions que no ens corresponen a nosaltres.

Quiquet
Barretina
Barretina
Entrades: 165
Membre des de: 18 set. 2002, 15:55

EntradaAutor: Quiquet » 09 juny 2005, 00:30

La famosa expresión Carpe Diem, que vibró con fuerza a finales de los ochenta en esa película dulce y dramática que es, que fue, Dead Poets Society (1989), tiene su primera aparición en una Oda de Horacio Máximo Flaco numerada como la Onceava Oda del libro Primero. En otros contextos, la oda también ha sido llamada, a Leucónoe por ser, naturalmente, la persona a quien va dirigida esa bella y terrible imprecación sobre la levedad del tiempo, o incluso Carpe Diem, precisamente por los mismos motivos.

Leucónoe, según me informa un voluminoso cementerio de latinismo, querría decir mente ingenua, si bien podría considerarse, sencillamente, como un nombre propio (del mismo modo en que Carmen es Carmen y, también, es Poema). Aún así, no deja de ser sugestiva la ingenuidad que esconde Leucónoe tras sus prácticas de adivinación.

Vale la pena apuntar aquí la Oda en su escritura original horaciana, con toda la belleza de su métrica eolocoriámbrica:


Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
Finem di dederit, Leuconoe, nec Babylonios
Temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
Quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, vina liques, et spatio brevi
Spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
Aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.




Alguna vez leí una hermosa traducción atribuida al P. Basilio Tejedor, s.j. fallecido hace poco; pero esa versión debió perderse entre algunos otros apuntes que no se debieron perder. Por lo que puedo recordar, la traducción del padre Tejedor era notable (en un contexto donde las traducciones de Horacio no son siempre lo que podrían ser), por la belleza de su construcción, por el dramatismo de su contenido.

Puesto que nada nos impide jugar, me permito introducir algunas variaciones más o menos libres, más o menos arbitrarias (mi latín es deficiente), sobre la traducción de la edición bilingüe de Manuel Fernández-Galiano y Vicente Cristóbal, dejando que Mnemosine, reina de la desmemoria, dicte alguna que otra palabra de aquella traducción perdida.

Palabras más, palabras menos, quedaría algo así:


No intentes saber, Leucónoe, que no es lícito, el fin que a ti o mí
los dioses destinen, ni te entregues
a cálculos babilónicos. ¡Vale más sufrir lo que haya de ser!
te otorgue Júpiter varios inviernos o solo el de hoy,
que destroza al mar Tirreno contra las rocas; sé prudente,
filtra el vino, y mantén la esperanza en este nuestro breve vivir.
Mientras aquí hablamos, el tiempo fugaz escapa:
vive el presente, y no confíes nada en lo sucesivo.

CarlesG
Barretina
Barretina
Entrades: 164
Membre des de: 19 set. 2002, 14:03

EntradaAutor: CarlesG » 09 juny 2005, 08:39

Gràcies Quiquet per la teva extensa explicació del que vol dir "carpe diem" (malgrat que sospito que el Fritz ja ho sabia).

Aprofito l'avinentesa perquè ens il·lustris sobre el significat de la llegenda "tempus fugit depressa" que apareix al rellotge de sol de la façana d'un hotel de Girona.

Demanaria més coses, però la feina m'espera.

Una abraçada.

Erikka
Contro
Contro
Entrades: 3
Membre des de: 28 maig 2005, 11:40

Malpiensa

EntradaAutor: Erikka » 22 juny 2005, 13:16

:lol: em quedo amb això de "no confiïs en res en el successiu". em sembla una falta de respecte total parlar dels negocis dels altres com si fossin o poguessin :twisted: ser d'un.
Mal penso=?
Malpiensa i acertarás.

Atentament
Erikka


Quiquet ha escrit:La famosa expresión Carpe Diem, que vibró con fuerza a finales de los ochenta en esa película dulce y dramática que es, que fue, Dead Poets Society (1989), tiene su primera aparición en una Oda de Horacio Máximo Flaco numerada como la Onceava Oda del libro Primero. En otros contextos, la oda también ha sido llamada, a Leucónoe por ser, naturalmente, la persona a quien va dirigida esa bella y terrible imprecación sobre la levedad del tiempo, o incluso Carpe Diem, precisamente por los mismos motivos.

Leucónoe, según me informa un voluminoso cementerio de latinismo, querría decir mente ingenua, si bien podría considerarse, sencillamente, como un nombre propio (del mismo modo en que Carmen es Carmen y, también, es Poema). Aún así, no deja de ser sugestiva la ingenuidad que esconde Leucónoe tras sus prácticas de adivinación.

Vale la pena apuntar aquí la Oda en su escritura original horaciana, con toda la belleza de su métrica eolocoriámbrica:


Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
Finem di dederit, Leuconoe, nec Babylonios
Temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
Quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, vina liques, et spatio brevi
Spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
Aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.




Alguna vez leí una hermosa traducción atribuida al P. Basilio Tejedor, s.j. fallecido hace poco; pero esa versión debió perderse entre algunos otros apuntes que no se debieron perder. Por lo que puedo recordar, la traducción del padre Tejedor era notable (en un contexto donde las traducciones de Horacio no son siempre lo que podrían ser), por la belleza de su construcción, por el dramatismo de su contenido.

Puesto que nada nos impide jugar, me permito introducir algunas variaciones más o menos libres, más o menos arbitrarias (mi latín es deficiente), sobre la traducción de la edición bilingüe de Manuel Fernández-Galiano y Vicente Cristóbal, dejando que Mnemosine, reina de la desmemoria, dicte alguna que otra palabra de aquella traducción perdida.

Palabras más, palabras menos, quedaría algo así:


No intentes saber, Leucónoe, que no es lícito, el fin que a ti o mí
los dioses destinen, ni te entregues
a cálculos babilónicos. ¡Vale más sufrir lo que haya de ser!
te otorgue Júpiter varios inviernos o solo el de hoy,
que destroza al mar Tirreno contra las rocas; sé prudente,
filtra el vino, y mantén la esperanza en este nuestro breve vivir.
Mientras aquí hablamos, el tiempo fugaz escapa:
vive el presente, y no confíes nada en lo sucesivo.

Laia_Costa
Contro
Contro
Entrades: 1
Membre des de: 17 feb. 2005, 21:49

mes motius

EntradaAutor: Laia_Costa » 27 juny 2005, 20:45

a part d'aquets motius que descrius tan be, ni ha d'altres.

alguns entren per sentirse importans, alguns per sentirse adulats o admirats, per lligar, d'altres per fer veure que la seva vida es una marabella, per fer veure que son uns sants, per fardar del que tenen, per fer veure que viuen el que no viuen .alguns entren per tots aquets motius juns. en fi que .. els motius son molts!

A i felicitats al Carles pel butinet!

Quiquet ha escrit:A Butinet tots obtenim beneficis, uns el fet de jugar, altres el trobar bon rotllo, altres companyia i d'altres poder descarregar la seva ira i mala llet sobre la resta................... Tots i trobem alguna cosa......... menys.......... qui el va fer.
Podeu dir coi si ell ho vol pos ja esta be................ No ser però no hi estic massa d'acord........................
Si mes no, el coneixement de com es va fer i per tan el reconeixement a la persona que el va fer.

Res mes i res menys
:oops:


Torna a “Relíquies”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 24 visitants

cron