Dites, Festes i costums Catalanes

Temes que fa més de dos mesos que no tenen activitat.
BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 01 març 2008, 11:19

Festa de Sant Medir
La festa més dolça
Vila de Gràcia (el Barcelonès), 3 de març

La festa de Sant Medir, coneguda principalment per les tones i tones de caramels que es llancen al públic des de cavalls i carruatges, és una de les més arrelades a la vila de Gràcia i prové de la llegenda al voltant d'un pagès esdevingut sant i la promesa domèstica d'un forner gracienc.

Els orígens de la festa

Pels voltants de 1830 Josep Vidal i Granés, un forner santcugatenc que vivia al carrer Gran de Gràcia, es trobava greument malalt i va prometre que si es guaria aniria a donar les gràcies cada any muntat a cavall a l’ermita del seu patró Sant Medir, a l'altra banda de la Rabassada. Per fer pública la seva promesa va sortit al carrer el mateix dia de sant Medir, el 3 de març, tocant un timbal i un sac de gemecs. Poc temps després, es va trobar molt millor i els anys següents, acompanyat d’un bon nombre de familiars i veïns engrescats i riallers, va complir la seva paraula. Així va sorgir la primera "colla".

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 01 març 2008, 11:29

Temps de passions
Teatre popular per escenificar els darrers dies de Jesús al món
Diverses poblacions, Des de principis de Quaresma fins el maig


Cap al segle XII, aquestes rudimentàries representacions van evolucionar fins a convertir-se en autèntiques obres teatrals, primer en llatí i, cap als segles XIII-XIV, en llengua vulgar.

A Cervera -localitat d'on data la representació més antiga d'Europa, del 1481- es té constància que els actors d'aquestes primerenques passions eren els propis sacerdots de la vila, que representaven els últims dies de Crist a la terra amb l'objectiu de moralitzar els seus fidels. Tot i això, el Concili de Trento (1545 - 1563) va prohibir qualsevol acte no litúrgic a l'interior dels temples.


Francesc Massip, "no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana".


Pero amb el pas del temps, la Inquisició espanyola es va proposar eradicar les passions, per considerar-les massa incontrolables, fomentant la substitució dels actors per imatges -els passos de les processons que perviuen a Andalusia- i els diàlegs dels actors per sermons a càrrec dels propis mossens.

Així va ser com tres localitats de la Catalunya interior (Olesa de Montserrat, Esparreguera i Cervera), entre d'altres, van mantenir vives unes representacions que, a les capitals, haurien sigut perseguides i anul·lades i que avui en dia arriben a aplegar més de mig miler d'actors en cada un dels tres escenaris.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 07 abr. 2008, 10:53

Amb l'arribada del bon temps, el mes d'abril suposa l'inici de la temporada de festes populars i tradicionals. Un cop deixat enrere l'hivern, comença l'hora de sortir al carrer i començar a gaudir de les nostres "festes majors". La diada de Sant Jordi suposa el tret de sortida de moltes de les festes populars i tradicionals dels pobles de les nostres contrades.
Durant anys, la cultura catalana ha hagut de conviure amb festes populars i tradicionals pròpies d'altres cultures, trobant-se en la necessitat de buscar el seu propi lloc dins del seu propi país.

La rosa
L'oracle dels enamorats
Com a tots els països de l’arc Mediterrani i d’arreu del món, la rosa, una flor que pot sorgir de rosers boscans o cultivats, té una notable presència a les celebracions festives i en la cultura popular catalana en general.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 21 abr. 2008, 09:16

Sant Jordi

Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.

Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.

No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.


El Dia del Llibre

La mateixa data, coincideix amb el dia del llibre que conmemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l'home.


Torna a “Relíquies”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: Bing [Bot] i 39 visitants

cron