La veritat és que em teniu una mica desconcertat. I no per la jugada en sí -ja ho ha dit tothom, la botifarra és un joc de parella i per tant és determinant que el company sàpiga quan la fas i quan no- sinò per l'argumentació que hi ha al darrera.
a mi em van ensenyar que quan és ‘buti’ si surts d'una carta petita (del 2 al 6) estàs demanant al company que posi la més alta
I quan no és buti, no? I si surts d 'una carta mitjana (7 a 10) tampoc?
Jo discrepo (insisteixo, no de la jugada sinò de l'argumentació).
Tant si és buti com si no i surti del què surti, jo espero que el company apreti la jugada al màxim i viceversa, si sóc el tercer en jugar, apretaré la jugada sempre.
Agafem un cas simple: El company surt de 10. No ho apretareu???? Si a l'esquerra maten ja no hi ha res a dir, estem obligats a superar, però i si no maten què? Si el company surt de 10 és segur que NO té l'11 (amb 10-11 es surt d'11, confio que tothom ho vegi així). El de l'esquerra no mata per tant ... l'11 el té el de la dreta. Si no apretem de rei, barrotarà i acabarem perdent el rei i l'as del company, per tant cal sacrificar el rei per salvarli l'as. I si el què tenim és l'as ... doncs ... si no apretem perderem igual aquest as i l'hipotètic rei del company.
El 10 és el cas extrem, però l'argumentació serveix per totes les sortides.
En definitiva, en la meva opinió, la sortida del company s'apreta sempre com a mínim fins a 11 o equivalent (vull dir, si tenim 11-10, podem apretar de 10 perquè són equivalents, o si tenim l'11, no cal apretar el 10 òbviament).
Només podria marcar alguna diferència quan tenim 11-1. En aquest cas normalment apretem d'11 i en sortida "petita" de buti és més lògic apretar de 1 perquè efectivament pot ser una sortida que senyali la manilla, però repeteixo que el què em sorprén és l'argumentació aquesta de "s'apreta si és sortida petita en buti" ... quan la realitat és que "a la sortida del company, la més alta i tornar-hi".
Tingueu manilles