EntradaAutor: Companys » 03 maig 2008, 13:59
NOVA MODALITAT DE LLIURE:
Hola, molt bona tarda,
No vull debatre una vegada més el tema de si són millors les lliures que les obligades, l’orientalitat front l’occidentalitat, ja s’ha fet prou, i considero que està força gastat. Si a algú li pot interessar, a mi m’agraden per igual les dues “modalitats” o com li vulguem dir. Ambdues tenen avantatges i inconvenients, no són millors ni pitjors, simple i senzillament són diferents. Així que, si us plau, abstenim-nos d’entrar en discussions que ratllen l’absurd vers el tema de sempre.
Tampoc vull fer cap tipus de norma sobre cap mena de partida obligada. A cada poble que juguin com bonament saben i han fet sempre. És més, celebro i aplaudeixo les diferents singularitats d’obligades, trobo que enriqueixen, encara més, aquest apassionant “joc”.
Ara i aquí intentaré parlar d’una altra cosa, d’una possible tercera modalitat de partida, a banda de les dues que avui dia tenim: lliure i obligada.
Fet aquest incís, per a mi, el bonic de les obligades (entre d’altres coses) és que, si estem atents, ens permet deduir amb més precisió, les cartes que guarden tots els jugadors, de manera que, amb bona retentiva, ens permetrà prendre les decisions i determinacions més convenients al nostre joc (s’entén de parella). En les lliures, no cal dir que tot això se’ns va o se’ns pot anar a norris o, en tot cas, no hi podem confiar gaire.
A veure, tenim les eines ideals per solucionar aquest tema, però sembla que no les vulguem utilitzar. De fet, algun butinaire ja ho mig apuntava. Entenc que al butinet, les dades passen per una màquina. Les màquines no poden fer trampes, ni enganyar, almenys les que tenim ara.
Proposo que, a part de les dues variants actuals, que ja estan molt i molt bé, es pugui afegir aquesta altra, i li doneu el nom que, democràticament, us sembli més adient.
Resumint, únicament amb 2 principals directrius ja es podria tancar el tema:
1.- Quan la basa en aquell moment és del company (ja sigui perquè som els tercers o els quarts de tirar), podem carregar (entregar cartes que valen algun tanto al company), siguin del pal que siguin (és totalment indiferent, i no hi haurà cap tipus d’avís). Això ja es permet actualment en qualsevol modalitat del butinet (ho poso, encara que considero que no caldria, perquè algú s’estalviï de replicar-me per aquest motiu). O sigui, en aquest cas, el company haurà de servir obligatòriament: la petita O carregar. Aquí no hi haurà avís.
Si es dóna una entremig (no és la petita, ni tampoc val cap tanto), llavors avís.
2.- Quan la basa en aquell moment no és del company:
2.1.- Si estem servint (es tracta del mateix pal de sortida), si no es dóna la petita, es carregui, o no; siguem el segon, el tercer o el quart de tirar; que aquesta carta l’ordinador ho faci notar ( que canviï de color, que les vores siguin d’un color diferent, carta més fosca o, fins i tot, que ho posi escrit a la mateixa carta: “no és la petita”), de manera que tothom en tingui coneixement. Per tant, avís.
2.2.- Si no es segueix pal (no es serveix), podrem donar la petita o carregar. En aquests casos, l’ordinador no avisarà que no es tracta de la petita (actualment ja es pot fer en el tipus d’obligada que tenim al butinet i ho faig notar, encara que considero que no caldria, pel mateix motiu d’abans i perquè, en aquest cas, no caldria avís). Pressuposem que hauria de continuar com fins ara, per tal de no donar més informació de la necessària, ja que jugadors que juguin o pensin purament obligats (que sempre donin la petita, fins i tot, en el cas que siguin els segons de tirar i no serveixin), personalment no en conec cap, de tota manera, n’hi ha d’haver pocs
Si es dóna una carta entremig, llavors avís.
Esquema:
1.- Quan la basa en aquell moment és del company. 2 opcions:
1.1.- Donar la petita o carregar. No hi haurà avís.
1.2.- Donar una carta intermèdia. Avís (no és la petita).
2.- Quan la basa en aquell moment no és del company. 2 possibilitats:
2.1.- Si estem servint (es tracta del mateix pal de sortida). 2 opcions.
2.1.1.- Donar la petita. No hi haurà avís.
2.1.2.- No donar la petita. Avís.
2.2.- Si no es segueix pal (no es serveix). 2 opcions (les mateixes del punt 1):
2.2.1.- Donar la petita o carregar. No hi haurà avís.
2.2.2.- Donar una carta intermèdia. Avís (no és la petita).
O sigui, amb dues o tres normes de dues línies cadascuna crec que es podria crear aquesta altra modalitat, variant o com li vulguem dir, altra cosa serà que tingui acceptació.
És a dir, podem jugar la partida lliurement, però si aquesta partida lliure no la juguem com ho faríem en una obligada, això tindrà un preu. Aquest preu serà que concedirem informació, informació nostra, únicament del nostre joc, en cap cas de la partida ni encara menys de la resta de jugadors. Nosaltres haurem de valorar si ens és més convenient i profitós cedir o no aquesta informació pel desenvolupament de la partida. Això sí, sempre serà una concessió voluntària, lliure, opcional, sempre podrem escollir el camí a seguir.
A partir d’ara podem trobar més excepcions, pegues, possible aplicabilitat, si és factible o si s’han d’introduir modificacions.
He penjat aquest post per esbrinar si a algú (i especialment a en Carles) li pot interessar aquest “nou tipus” de partida ja que, al seu temps, ja ho vaig comentar amb algú que en referència al tema que ens ocupa, segons el meu criteri, hi entén força (en tot cas, molt més que jo) i em va contestar que, en aquell moment i pels motius que siguin, no li interessava gens ni mica. Potser té raó, i només són cabòries meves, potser sí que pel que fa a aquest tema, com dirien alguns: “som pocs i mal avinguts”, que no cal que ens hi escarrassem, que no hi ha res a solucionar i si hi ha quelcom i algú ho pretén, no té solució, que n’hi ha prou i massa amb el que tenim, i que aquest “article” és només una mostra viva i patent de la meva més que evident tossuderia. Potser sí, però almenys deixeu-m’ho intentar, encara que m’hi quedi.
A la vegada, també seria interessant, entre tots, d’acabar-ho de polir, ja que el que aquí es tracta és només una idea, bona o dolenta. Només que un sol lector m’ho demani, puc donar algunes de les moltes raons (segons el meu parer) per a la seva possible implantació.
De moment, no diré res més per no fer-me més pesat. Espero que aquest escrit no hagi molestat a ningú ni que hagi ferit la sensibilitat de cap persona que hagi tingut la delicadesa de llegir-lo. Si aquest fet ha succeït, demano disculpes per endavant, no n’era la meva intenció.
Apa, siau...