Quatre amics del Butinet.
A principis de la tardor quatre persones que ens coneixíem nomes per les partides que fèiem al “butinet ! bamp quedar per fer una sortida i tindre el plaer de pesar una vetllada tots junts .
El lloc de trobada va ser el castell de Cardona , lloc bonic i a prop de casa , ja que som tots de la província de Barcelona i el desplaçament no arriba a l’hora de camí amb cotxe , vaig fer la reserva oportuna ja que els caps de setmana sempre esta ple .
A les dotze del migdia ens bamp trobar i desprès de fer les presentacions de rigor amb el nick de cadascú bamp decidir fer una mica de turisme per el poble .....mercat de bolets on i havien moltes llaneges i rovellons a un preu relativament barat .... la església ...l’ajuntament i una fon de aigua molt fresca que la varem trobar per el camí i ens va fer pesar la set que desprès de la llarga caminada havíem agafat .
Faré una mica de descripció de cada un .... ( els noms , personals )
Enric ....57 anys , ex director de una fabrica tèxtil , pre- jubilat .
Maria ... 32 anys , economista , soltera , molt guapa i atractiva .
Miquel ... 63 anys , escultor i gran aficionat del barça .
I jo , Josep ... 59 anys , ex comerciant , pre- jubilat .
Com podeu veure , la Maria sortia una mica fora del nostre àmbit per la edat .... nosaltres estàvem encantats de tenir una nena la mar de guapa i simpàtica amb nosaltres i tots ens desfèiem amb proporcionar-li tota mena d’atencions i alagues .
Al arribar al menjador l’ambient era de lo mes càlid i el lloc molt agradable ..... ens sentíem com els grans “ ducs “de Cardona ... bona taula , bona companya i les perspectives de un bon dinar.
Que dic del dinar .... el destí ens reservava una sorpresa ... al menys a dos dels comença’ls ... i un era jo !
Tothom va demanar lo que mes li agradava i jo vaig demanar .... seques ( mongetes del ganxet ) amb cansalada ..... uja-la no ho agües fet .... als cinc minuts de començar a menjar-les els budells van començar a roncar ....com si una persona parles a dintre meu , ja no sabia quina postura posar i unes ganes de fer pets que feia veritables esforços per no deixa’ls anar , tres cops al servei i quant semblava que tot anava bé ... altre vegada ganes ...quin martiri ... i la Maria amb mirava tot estranyada .... i va dir-me...Josep et trobés bé ?
Jo ... vaig posar cara de circumstancies i amb vaig excusa amb les mongetes ... les rialles a la taula eren glorioses .
Ara li toca al Miquel ... ell va demanar escudella i costelles a la brasa amb llaneges ... amb quin gust les menjava ... llepant tant cada una que un gos si hagués fotut de gana amb lo pelades que les deixava , i a les hores el destí fa .... que de cop li surtin les dents postisses i li cauen sobre a la taula amb tant mala sort que tomba una ampolla de vi negra escatxicant a els comensals de la taula del costat ..... quina vergonya .... La Maria ja no sabia on mirar i el Enric per no ser menys que nosaltres i solidari va i es treu la perruca i la posa sobre el gerro de flor natural que adornava la taula i diu ...... ara faltes tu Maria , ja que tots em fet la nostra parida ... la Maria estava vermella com un tomàquet i diu ...... ¡ Mai mes crec , que pesaré la vergonya que he pesat avui ! i llavors els quatre bamp esclatar a riure amb tant de gust que es va encomanar a tota la gent del menjador i alguns ploraven com nadons .
No estàvem per fer cap partida i bamp sortir del castell amb ganes de carretera i manta .
Amics ...Maria, Enric, Miquel , aquestes coses solen passa ... però i el tip de riure que ens bamp fer ....
Una forta abrasada .
Adonis.
