Tot va començar quan es va assabentar que a l’Alemanya i havia una empresa anomenada Lebenslust que es dedicava a la fabricació de preservatius. No els produeix, però, en sèrie . Ben altrament, els fa a mida del client, com si es tractés d’un sastre peculiar. Fins i tot, poden gravar-hi el nom o l’ensenya de l’usuari, a part de les varietats gustatives. És clar que la seva elaboració exigeix prendre mides del penis(polla)en estat d’exuberància(trempant).Qualsevol pensareu que l’empresa ofereix un servei especial per apamar-lo ben apamat, però no. Es aquí on va entrar la seva dona, ja que tenia de fer possible aixecar-li per arribar a l’esplendor, i també tastar els diferents plàstics o gomes dels preservatius, ell havia triat dos tipus de gust, àpid i bitxo. La tecnologia moderna frustra l’expectativa: unes càmeres i un ordinador en treuen una perfecta imatge en 3D. La dona simplement si va negar,emparant-se en el fet de no volgué donar l’ imatge de una dona depravada ni volia de cap de les maneres humiliar-se davant dels especialistes alemanys a tastar àpid i bitxo,( i sort que el bitxo no era picant) apart de fer-li una palla i qui sap que més... per agafar-li les mides de la polla del tarat del seu home, per aquí no va volgué passar. Ho sigui que li van deixar a les seves mans...

Estan separat i vivint com un gigolo, un dia en una de les seves aventures amoroses, li va dir a la seva amiga que si li agradava l’àpid, i mira per on li encantava, sense més preàmbuls es posa un preservatiu i li diu:- OBRE LA BOCA I ACLUCA ELS ULLS ! La Carmen molt servicial i obedient se la fica a la boca i al trobar el gust d’àpid... li fot tal mossegada que se li va emportar , el nom, les ensenyes i bona part de la polla.

Amics, sospiteu de les noves tecnologies, per algunes coses son bones, però en aquestes coses del amor i per pervindré certes en fermetats, es millor fer servir les formules antigues, i si no pots rentar amb maquina, fes-ho a mà!
