EntradaAutor: corpetit » 18 ago. 2015, 13:38
Bones, Jo tenia el següent joc:
cavall, sota, 4 i 3 d'ors;
Manilla, rei, 7 i 2 d'espases;
Rei, 7, 4 i 3 de basto;
He dit uns quants cops que a partida igualada o guanyant, no hi ha dubte que marxaré d'un oro i assenyalaré així que em toqui l'espasa. Aniré al segur. Però a manca de dues mans, ells a 85 i perdent de 22, miraré d'arriscar una miqueta tal com ha anat la partida. Recordem que:
1- Jo faig l'as de basto a la meva dreta. Per això aguanto el rei amb una altra. Perquè si no el toca el de la meva dreta, la meva defensa és pobra, serà ben igual que l'aguanti amb una o dues cartes, si no surt el de la meva dreta el tinc perdut. Si el toca aquest, jo l'aturo amb el rei.
2- Tal com ha anat la copa, la faig tota als contraris.
3- Jo domino l'espasa.
Per tant, què ha de tindre la companya fent buti? Jo li faig manilla i as o bé manilla i rei d'oro. És a dir, si em toca l'espasa, després podria passar el següent:
- Que sortint de cavall d'oro aixequi el rei o l'as per a la companya;
- Que em quedi amb la sota d'oro ferma en tercera ronda d'oro;
- Que em pugui fer una hipotètica quarta ronda a l'oro.
Perquè malgrat que sigui tot molt forçat, encara guardo dues possibles entrades (reis d'espasa i basto) per poder-me fer els oros.
Si carrego un oro, posem el cavall, marcant així l'espasa, no faré ni basa a l'oro amb quasi absoluta seguretat. Per tant, davant la situació de marcador, prefereixo aguantar pal de 4 perquè la companya, a més, sap perfectament que en tinc 4 d'ors. I sap que tinc 4 espases i ella no hi té cap figura.
Davant la imperiosa necessitat de fer punts, considero que no es pot sortir de baix manilla d'oro havent marcat jo dos pals. El motiu és ben clar, ni que tingués jo l'as d'oro, em veuria obligat a tocar l'espasa si no portés la manilla. Jo he marcat també espasa, com he dit puc tenir as i rei, as i cavall o d'altres combinacions. Si no la tinc forta, estic barrotat segur perquè la companya sap que no hi porta absolutament res. Si resulta que tinc l'as d'oro i plego a l'espasa, sempre tindré temps de defensar-me'l de cara a la companya. Per tant, si ella té la manilla d'oro (i tal com ha anat la partida i des de la meva perspectiva l'ha de tindre), no té altra opció que tocar l'espasa.
He comentat molts cops que si pretenem fer molts punts en una buti, sortint de baix d'un pal que només hi podem fer una basa, això no ajuda gens. Si ens falten molts punts, quasi sempre serà millor obrir pals per veure si el company pot entrar i surti aixecant aquest pal que nosaltres en tenim la manilla. Si aconseguim fer saltar l'as de la dreta, el company es pot fer una pila de bases. En canvi, sortint de baix manilla, ni que en tinguem 5 de manilla i rei, ho aixecarem tot pels altres amb l'agreujant, en aquest supòsit, que un dels colls que marca el company restarà encara intacte i no sabrem com està. Si entren els contraris a l'oro i engeguen la copa, el company es trobarà amb el dilema de no saber què fer amb l'espasa si no és que disposi de les fermes. Si finalment plega la companya, ens podem veure temptats a carregar l'espasa si no tenim la manilla.
Em recorda una partida de campionat que a l'última mà canto buti passada perquè perdíem de 62. Resulta que jo tenia 2 pals bons i el company 2 més. Jo obro pals a cegues per buscar-lo i ell quan plega em surt de baix manilla. Evidentment, es fan l'as amb una sota i el meu cavall i ja no aturem. D'haver obert ell també un pal a cegues, ell hagués fet saltar pedres cap a mi, i jo li hauria fet saltar l'as cap a ell i partida. Que no ho veia que s'havia d'arriscar? que sortint de sota manilla ja no podem guanyar mai de la vida la partida si l'as el tenen ells? Si no arrisquem ara, quan ho farem? Doncs aquesta mà me la recorda una mica. Si no "arrisquem" tocant l'espasa (recordem que és un dels dos pals que marca el company), quan ho pensem fer?
Jo en partida em vaig queixar perquè és una jugada que acostuma a fer la companya. Acostuma a sortir de baix manilla tot i cantar ella buti i jo saber que ha de portar la manilla d'oro. No arrisca tot i havent-li marcat jo també l'espasa, amb el marcador que ens apreta i el que fa és aixecar punts cap els altres i gastar una basa a l'oro que després ens farà falta i que amb la seguida de copes que s'espera ens collaran y haurem de carregar encara més punts que si no s'agués tocat l'oro. A sobre, jo no sabré com està l'espasa i em puc veure temptat a carregar pedres per aguantar el basto.
Repeteixo que la millor manera de marcar era entregant un oro i fora problemes. Però llavors, si no m'aixeca l'as d'espasa o el té ella amb una tercera, jo només faré una basa pelada en tota la partida i si volem guanyar punts, aquesta no és, sens dubte, la millor manera d'ajudar.